Els vells

Interior d’una sala, am les parets emblanquinades. Al fons, un balcó am cortinetes blanques, que dóna al carrer. Davant del balcó hi ha un braser encès. Al primer terme de la dreta, una arcova am cortines mostrejades, de color d’alenquins i am serrell blanc, am borles, veient-se’ls peus d’un llit de caoba, i una estora a terra; a continuació, una porta. Al primer i segon termes de la dreta, dugués portes més: l’una comunica al menjador i l’altra a un dormitori.

A la dreta del fons, una tauleta coberta amb un tapet senzill; a l’esquerra, una calaixera de caoba, damunt de la qual hi ha una escaparata i dos pitxells de porcel·lana am flors artificials.

Decoren les parets dos o tres quadros am cromos i alguns agrupaments de retrats, records de treball i de familia. ben repartides per l’escena, mitja dotzena de cadires de caoba i palla fina. Es cap-al-tard, al començament de l’hivern.

ESCENA I


Ursula	65 anys
Susagna	55
Engracieta	23
Joan	70
Valeri	65
Agustí	25
Xalet	60
Olaguer	80
Geroni	65
Pere	70
Menut	80
Borra	75
Tit	70
Calderí	75
Rovellat	70
Vador	70

(Estan assegudes davant del balcó, a la vora del braser. La primera posa un pedaç a un gec de cotó blau; la segona fa mitja.)

Estic balba. (Buscant la paleta per damunt de la capsa del braser.) Ont es la paleta?

Ai, filla, quin caliu! Això retorna! Hi hauràs d’afegir una mica de terregada: si no, se’t passarà.

Vegessis el de casa! Sempre’m ve tot estripat. Sembla que’ls dimonis l’esgarrapin, allà a la fàbrica.

Sí: dos que encara no valem per un. Vés en Valeri, pobret! Es tant vell, ja!…

No; pitjor, no: me quedaria l’esperança de que ells, a la meva vellesa, m’ajudarien.

Un cop casada, mai per mai que en Joan quedés sense feina, vès si ella us deixaria morir en un recó: ni ella ni’l seu home ho comportarien.

Ho veus, dòna? Vosaltres, encara que us feu vells, ja compteu am dos puntals. Jo i en Valeri, que no comptem am res, am res! Tot lo que teníem, la trista poma pera la set que havíem estalviat, l’hem gastada tota en malalties, Que’ns en tenen de moneda’ls metges i els apotecaris!

Devegades, quan me veig tant vella, me vénen uns pensaments!… Penso: “Què seria de nosaltres demà, Déu nos en guard, que en Valeri quedés impossibilitat o el despatxessin? Qui’ns reculliria?” I em ve una basarda, una mena de basarda més extranya… i un fred, un fred més gelador!…

L’Engracieta? Altra feina té per ella. Abans sí que m’ajudava una mica; però ara no puc refiar-me’n gens.

Veuràs: s’acosta’l dia del casori, i la pobra, havent d’anar a la fàbrica, al vespre, si una hora li queda, l’aprofita per ella. Com que no dóna res a fer… Res, ni una peça de roba blanca.

Filla, té unes mans de plata! Ja veuràs quin bé de Déu a la calaixera! I quin parament!… Ni una noia de casa bona!

Hi ha pares i pares. En Xalet es un brètol, un gandulot; sí, un gandulot que vol viure am l’esquena dreta, a costa de les suors del seu fill.

Jo fos govern! Ja l’adreçaria!… Vés què li ha fet la nostra filla, i què li hem fet nosaltres, pera dir-ne tant mal?

Si per tot ens bescanta! A l’Engracieta no li troba sinó tares. I ane mi i an en Joan ens deixa!… Vol desfer-lo, aquest casament, vol desfer-lo. No li convé que’l seu fill prengui estat. Es clar que no li convé! Però se li veu la trampa. Saps per què hi fa la contra?

Té vintiquatre hores de renda cada dia. Qualsevol vagi a la fàbrica! (Se sent la campaneta de la porta de l’escala.) Sembla que truquen…

ESCENA II

(Curt silenci. Esbarria’l caliu del braser. Seguidament, per la primera porta de l’esquerra, compareixen, enraonant, en Xalet i l’Ursula.)

ESCENA III

Ho tinguéssiu vós! (Acabant cl cigarret i acostant-se al braser.) Deixeu-me encendre.

Per què?… Ai! Enceneu, home, enceneu! Mireu que us cau el foc i em cremeu la capsa del braser.

Veieu? Ja està encès. Deixeu-me seure una estona pera escalfar-me, que estic balb.

Doncs, seiem-hi. (Un cop està assegut a la cadira que 11 ofereix la Susagna.) Apa, Susagna, quina virtut que gasteu!

Vós sí que aviat us ho teniu compost. Com que gairebé tot ho compreu cuit a “La Cirera” . . .

No més les mongetes hi compro. Ja veureu: per dos que som a casa, no val la pena de coure-n: un s’estalvia carbó.

Oh! Es que aquesta dòna s’ha pensat una cosa i el tret li sortirà per la culata. Ja us veig les manyes, mestressa.

Vosaltres voldrieu que’l noi, un cop casat am l’Engracieta, vingués a viure aquí, en familia…

Un divertiment que, pegant cops de puny sobre la taula i fent gestos i crits, us canseu més que un teixidor de volant en un dia.

Perquè de jove jove que no gasto salut. Però sempre m’he enginyat pera treure-m un jornalet.

Perquè, aixís que va ser una mica espigat, va començar que no li agradava veure tants aucells engaviats, a casa, i… pare, això, i pare, allò, va pregar-me tant i tant, que a l’ultim vaig desfer-me’n, d’aquelles bestioles.

Que no us ho dic? Perquè l’Agustí no’m callava mai. I que’m deia unes expressions que semblaven sentencies! Res: s’havia fixat que’l nostre pis era una presó i jo l’escarceller. Màximes, sabeu? I pera donar-li gust…

Ja veieu quin sacrifici! I a fe que ja tenia’l negoci arrencat. D’aquí ’m ve aquesta gran afició a jugar a cartes. (Cambiant de to.) Però, tornem, tornem a lo que us deia de primer.

Que vosaltres no hi penseu en mi: tant se us endona. Si poguéssiu, me deixarien plantat al mig del carrer.

Jo estic sol; vosaltres sou tres; i com que l’home, en tot i per tot, té la dreta, no hi ha més: a mi, com pare del nuvi, me toca ser el preferit.

Sí. D’aquesta manera estalviaríem un lloguer, i encara més; que allà on mengen quatre…

L’estalviadora!… Veiam, ensenyeu-me la llibreta de la “Caixa d’Estalvis”.

Vaia! Per què no? El noi i l’Engracieta, a la fàbrica; jo, a la cuina i a tenir el pis ben endreçat.

ESCENA IV

(En Xalet se treu una carta de la butxaca del gec i la mira una estona; després se la desa i torna a encendre’l cigarret en el caliu del braser. Seguidament entra l’Ursula, tota sofocada.)

ESCENA V

(Se’n va per la porta de la dreta del costat de l’arcova, enduent-se’n el gec.)

Pot-ser sí que encara voldrà tenir raó! (Curt silenci.) N’hi ha un tip de les dones! (Tot fumant.) Ja he fet bé de no tornar-me a casar.

No’n teniu prou am bescantar-nos del darrera, que’ns heu de mortificar a casa mateix i davant de persones extranyes?

Li aconselleu que no’s casi, que la deixi, a l’Engracieta… Pobra! Ara que l’estima tant!

Jo, an el noi, no més li faig avinent que s’hi pensi bé en casar-se… que no hi vagi de boig. Avui dia’ls pobres s’hi han de mirar molt a posar boques en el món! Els queviures costen un ull de la cara; els lloguers de les cases, com més va més s’apugen: les necessitats creixen. Vet-aquí lo que jo li dic. La meva obligació es avisar-lo, fer-li obrir els ulls, donar-li bons consells. Per això li sóc pare!

Aviat es fet un casament. De primer tot són alegries: sembla que no s’hagi de pondre mai el sol. Després, després vénen les penes.

Vós penseu com aquell: primer jo, després jo i sempre jo. Sou el pare conveniències.

Bé, veureu: encara, enraonant, enraonant, ens entrebancaríem de paraules, i a mi, pera que us consti, no’m convenen els disgustos.

No. Jo he vingut pera entregar-vos aquesta carta, que han enviat pera’l noi. Quan vingui, feu-li a mans. Que no’s queda a sopar am vosaltres avui l’Agustinet?

I, doncs, per què dieu per tot que la noia no serà bona pera portar una casa? Per què dieu que es una lleminera i que té’l cap ple de pardalets?

No retreieu els morts! I justament la meva dòna! No us hi podeu comparar en res… Pobreta !

ESCENA VI

Ai, ai! Quina sogra tindràs, fill meu! Quina sogra! (Fa un altre cigarret. Se senten enraonaments en l’interior). Si jo no vigilés!…(Encén el cigarret. Tornen a sentir-se enraonaments, compareixent per a primera porta de l’esquerra en Joan i en Valeri, acompanyats de l’Ursula. Els dos primers vénen molt tristos i aclaparats. Porten tapaboques. Va vesprejant.)

ESCENA VII

ESCENA VIII

Ara sí que tinc fred! (En Valeri no’s mou del mateix lloc, brandant el cap.) Valeri.

Com m’ho faig? Com li dic?… D’on trec les paraules dolces pera aconsolar-la?

I jo? Vine!… Ajudem-nos l’un a l’altre. Pensem, rumiem! Vine aquí, al costat meu!…

ESCENA IX

(L’Ursula deixa’l llum damunt de la calaixera i se n’entorna per la primera porta de l’esquerra.)

ESCENA X

Això està mal fet! Uns treballadors com nosaltres! Ah! Aquest hereu! Mai m’havia agradat! Son pare no era tant dolent!

Quin trastorn hi haurà avui en aquesta casa! Tant feliç que anava a ser, ara que la noia…

ESCENA XI

Sembleu carn i ungla. No us deixarien mai. (Agafant-lo pel braç.) Apa, apa, Valeri.

(La Susagna i en Valeri desapareixen per la primera porta de l’esquerra. L’Ursula’s queda mirant-los com se’n van.)

ESCENA XII

Oh!… Perquè teniem una discussió… per sóbres lo de la feina… per sóbres…

Ah, si, perxò! Però devegades un se fixa malament, saps?, i s’enlaira que no se n’adona.

Apa, que tinc feina. (En Joan queda com entontit, coordinant idees, no gosant dir res. Curt silenci.) Vaja, home, enllesteix.

Que no ho veus? Que no ho veus per què? (Senyalant-se’l cap i tol el cos.) Mira!

(L’Ursula, amb el cap baix i les mans a la cara, tota arraulida, se posa a plorar silenciosament. En Joan, del tot aclaparat, s’aixeca i va, pantejant, a plorar de cara a la paret del fons. Llarc silenci.)

No’t desesperis am tanta de manera! En una altra casa te’n donaran, de feina. Quan Déu tanca una porta, n’obre una altra.

No que no’n sóc! Jo no m’he castigat la salut en calaverades. Sempre he portat una bona vida; he sigut el més bo dels homes i el mellor dels pares. He fet una joventut reposada, estimant-te a tu, solament a tu!

Però tinc els cabells blancs i la cara plena d’arrugues! Porto les set creus al damunt!

No’m valdrà: enlloc m’escoltaran quan me vegin!… Com l’anyoraré’l treball!

Tant feliços que anàvem a ser am l’Engracieta i l’Agustinet! Pobrets! Quan sàpiguen la meva desgracia!

I no’ns espantem! Que l’Engracieta no’ns vegi mai apesarats ni desvalguts.

(Queden abraçats una bona estona. Seguidament se sent en l’interior la veu dolça i frescal de l’Engracieta, que ve cantant.)

ESCENA XIII

(Ve abrigada amb un mocador de llana, de color de cendra. Entra joiosament per la primera porta de l’esquerra.)

(Al sentir-la, l’Ursula i en Joan se deslliguen dels braços, dissimulant llur desconsol.)

ESCENA XIV

ESCENA XV

Ara mateix. Ni tampoc he tingut temps d’anar a la barberia. Bé: ja hi aniré demà dematí.

Què diu, què diu, si’s pot saber, aquell noi? Estan bons ells i els de casa seva?

Com vols que s’hi miri si tot el dia’l passa jugant a cartes? Es clar: s’entreté tant en aquella tavernota, que després tot són presses. I tu ho pagues. No entenc per què no us en heu anat a dispesa.

La gent anys ha que li té mania perquè veu que no va a la fàbrica, i es que ell no pot treballar. Deixeu que diguin els altres.

ESCENA XVI

Als ajustadors no’ns fixen les hores… M’han fet cambiar el torrió d’una màquina.

Pitjor air, que, quan ja plegava, vaig haver de mudar una roda de cadell! I com que pera fer aquesta operació s’ha de desmontar tota la llanterna, no us dic res de lo que us entreté!

Tens raó. No vas dir que havies tingut de nivellar els cavallets d’una altra màquina?

A la nostra no massa. Me sembla, segons veus, que dissabte que ve s’afluixaran de gent.

Aixís he sentit que ho deien. I es llàstima, perquè hi ha filador que, vaja, encara que les mudades avui no’s paguen gaire…

ESCENA XVII

(L’Agustí se queda tot extranyat. Se treu un llibre d’una butxaca del gec i se posa a llegir-lo. Desprès d’un llarc silenci, compareix l’Engracieta, una mica mudada. Al veure a l’Agustí, llegint, va poc a poc de puntetes, i li tapa’ls ulls am les mans.)

Però que no saps, tonta, que’ls meus ulls ja les coneixen les teves mans? Engracieta…Vaja, prou, Engracieta.

He vist la viuda d’en Ramon… Saps aquell pobre xicot que dies endarrera va morir tisic?

Doncs l’he vista aprop de la fàbrica, am tres fills, vestidets de dol com ella… Justament avui li hem fet una capta.

Gregues que m’ha enternit. M’ha fet pensar més! M’he recordat molt de tu!

No’m sé esvair aquest pensament! (Curt silenci i cambi de to.) Me fa una por casar-me!

Si un cop casats jo’m moria, i et deixés, com en Ramon a la seva dòna, am tres fills ?

Pobres criatures! Me sembla que encara les veig, amb aquells ullets plens de tendresa i d’ignocencia!

Vaja, prou… Distreu-te’n, Agustí. Aixeca’l cap i mira-m. Agustí!… Que no’m sents? Mira-m, home! No vui que ho estiguis, de mal humor! (Tocant-li la cara.) Vaja, alegra-t, cor meu, alegra-t!

Sempre t’hi trobo; però en aquest moment te veig més hermosa que mai, amb aquest agre-dolç d’alegria i de tristesa en els teus ulls.

(La besa apassionat, tot amanyagant-li’ls cabells. Ella queda com desmaiada, en els seus braços. Després d’un llarc silenci, se sent la veu d’en Joan.)

Ai ! El pare! (L’Agustí va dissimuladament a asseure-s aprop del braser.) Veus? Tota m’has despentinada.

ESCENA XVÍII

ESCENA XIX

(Per la primera porta de l’esquerra compareixen la Susagna i en Xalet acompanyats de l’Ursula. La Susagna ve plorant.)

ESCENA XX

Si no fos pel compromís, ni tampoc hi aniria; però aquesta tarda he deixat enlaire una partida de truc, i seria fer un mal paper que ara no hi comparegués. No trobes?

ESCENA XXI

Pobre Valeri! Com ens ho farem tant vells, tots sols, sense ningú que’ns ampari!

Vosaltres tindreu qui us ajudi. (Mirant enlaire.) Senyor! Què us hem fet pera deixar-nos a la misèria!

ESCENA ULTIMA

Espera-t una mica aquí. Deixa-m sopar en quatre esgarrapades i pujo a trobar-lo.

Apa, no’t moguis. Seu, dòna, seu a la vora del braser. I anima-t força, que ja torno. Ho sents?

(Desapareix per la primera por la de l’esquerra. Se senten les riallades que fan l’Eugracieta i V Agustinet.)

ACTE SEGON

La mateixa decoració de l’acte anterior. Es l’endemà al matí. Està núvol.

ESCENA I

(Passat un curt silenci compareix l’Ursula, per la primera porta de l’esquerra, amb el braser encès, posant-lo en el forat de la capsa. Mentres remena’l caliu compareix en Xalet per la primera porta de l’esquerra.)

Vès per què l’han hagut de despatxar! No hi ha com els que no fan res pera no estar exposats a quedar-se sense feina.

(Desapareix per la primera porta de l’esquerra. L’Ursula va a acabar d’obrir els porticons del balcó.)

ESCENA II

ESCENA III

(Se sent en Joan com tus, mentres se lleva i es vesteix. Després d’un llarc silenci torna l’Ursula per la primera porta de l’esquerra.)

(Curt silenci. L’Ursula va a apomellar les flors dels pitxells de sobre la calaixera.)

No. I hauriem de dir-l’hi: val més que ho sàpiga per nosaltres que pels de fora casa.

Si ara ja no sossega! Si per tot ens bescanta! Figura-t si’s posa al cap que tu’t trobes sense feina…

Que no ho comprens, dòna, que no ho comprens que ara no es hora de parlar d’aquesta qüestió? Desprès, ¿no té pensat casar-se aviat, el noi? Jo veig que va preparant-se.

Reflexiona que l’Engracieta està cegament enamorada; i si, per mor de lo que avui ens passa, aquest casament s’esbullés…

Però, què vols? Que vagi a l’Agustinet i l’obligui, tant si li ve bé com no, a que’s casi desseguida? Que no veus que això no fa pera mi?

Me sembla que s’ho pot pendre malament. Ell es formal: no’ns ha donat mai un que sentir; la noia, tu mateixa ho has dit, l’estima cegament: senyal que se li porta bé. (Pausadament) Per un altre costat, hi ha son pare, que fa de contrapès… Sí, sí, estem en perill! Però jo, ben mirat, no puc obrir boca; no puc parlar-ne, del casament: semblaria que tant tu com jo’ns hi agarrem pera salvar-nos; se podria pensar que volem que ells dos, am les seves suades, ens mantinguin! (Excitant-se.) Es clar que podria pensar-s’ho! I am raó! No, no, no li vui dir res! Que faci la seva voluntat.

ESCENA IV

Noia: escolta. (L’Engracieta s’acosta.) Vès, explica allò que air vespre va dir-te l’Agustinet.

Si: va explicar-me que air a la tarda havia vist la viuda d’en Ramon aprop de la fàbrica en que ell treballa…

Diu que anava am tres criatures, filles seves, com ella vestides de dol. I l’Agustinet va començar a entristir-se, pensant en que si ell, quan siguessim casats, se moria…

Fet i fet no serà res. Ja veuràs avui, quan vingui, com tot allò d’air vespre se li haurà esvait del pensament, i…

Vaja, prou! Acabem d’un cop! No vui aquest neguit damunt meu! Escolta, Engracieta, escolta i no’t desconsolis.

No ploris, filla meva! Ton pare no hi estarà en vaga. Treballaré com fins ara, com sempre! Què vol dir que m’hagin despatxat? Un bon filador com jo no ha d’espantar-se mai! Se’n busca en una altra casa, de feina.

A mans besades. Encara tinc la vista bona i els dits lleugers pera nuar els caps.

No’m planyis! No vui que’m planyis!(l’Engracieta segueix plorant.) Bé: per què plores, Engracieta?

No m’enganya, no! Jo serveixo de sobres pera treballar! No he malgastat la salut, com altres fan, en vicis i en disbauixes. Ho sents? Pensa en tu, no més en tu.

No! Ja m’afanyaré jo. Primer hi vaig venir jo que tu, al món… i ja sé’l camí.

No podria estar-m’hi, sense fer res! Me moriria de vergonya! No ho sóc, de vell, no! Es la fàbrica lo que m’ha envellit tant depressa! La fàbrica, sents? I a tu també, filla meva, t’ha robat ja la flor de la joventut.

I què n’he tret d’esquerraçar-me tant! Què te’n veus dels teus esforços i els meus?

Nosaltres no tenim un recó, ni una poma pera la set! No hem fet com aquells pobres treballadors que, a costa de la salut i de molts sacrificis, arriben a la vellesa havent estalviat una misèria! No! Nosaltres hem volgut viure treballant. Hi tenim dret!

M’estimeu massa, pare! L’amor que sentiu per mi us encega i us fa perdre la serenitat. Calmeu-vos; preneu-vos-ho tot am resignació, i visqueu ben tranquil i am repòs, que jo no us abandonaré mai, mai de la vida.

No ho seràs gens, per culpa nostra! (Amb ira concentrada.) Per què tenia de posar-te al món?

La conciencia fa dir-m’ho! (Agafant l’Engracieta pel cap.) Ursula! Mira-ho bé!

Al bo dels jocs i de les il·lusions primeres, jo vaig agafar-te i vaig dur-te am mi al treball!

I de bon matí, tant a l’istiu com a l’hivern, per més fred que fes, si no’t llevaves amatenta, jo, el teu pare, pot-ser quan més bonics i més purs eren els teus somnis, venia al llit a despertar-te…

Però, després, quan anàvem cap a la fàbrica, te feia passar davant meu, i, si pel carrer t’adormies, te donava cops pera desvetllar-te. I, “Alça, camina, gandula!”, te deia, sense veure que t’emmetzinava la vida, total pera res, pera una misèria cada setmana!

Aquella cançó tant alegradora, de la joventut. (Acariciant-la am tendresa.) Canta-la, Engracieta!

(deixant-se portar com una criatura) Canta-la, aquella cançó de la joventut!

(En Joan, tot taratlejant la cançó i am la cara enriallada, desapareix poc a poc, acompanyat de l’Engracieta, per la primera porta de l’esquerra. L’Ursula plora, mirant-los. Llarc silenci.)

ESCENA V

(L’Ursula se’n va, plorant, a asseure-s a la vora del braser. Llarc silenci, fins que per la primera porta de l’esquerra compareix l’Engracieta acompanyant la Susagna.)

(L’Ursula segueix plorant, amb el cap enfonsat a la falda. Després d’ún curt silenci, l’Engracieta s’hi acosta poc a poc.)

ESCENA VI

Si veies en Valeri! Quina llàstima fa! Tant bo que sempre ha sigut, i veure-s ara, a les seves velleses, sense cap esperança!

Tinguéssim un fill, com vosaltres, pera fer-nos costat i aconsolar-nos! Tinguéssim un fill! Perquè, aont anirem, ara? Haurem d’anar a raure a l’Hospici!

Quina engunia en Valeri! D’ençà d’air a l’hora de dinar que no ha tastat res. No vol pendre res!

Si tinguéssim un trist passament pels pocs anys que’ns queden de vida! Però no hem pogut estalviar gens. Lo que hem guanyat treballant, ni’ns ha arribat pera remeis. Jo, que sempre he fet de formiga, pensant en l’hivern!

No voldria creure-m. Tot i estant despert, jo’m penso que encara li dura’l somni que ha tingut anit.

I tant si n’estic! Si encara’l sento, amb aquella veu trista i apagada, que tot just s’entenia; amb aquella veu tremolosa, com si se’n dongués pena, tot estirant el braç…

L’he despertat i tot! I ell, amb el cor adormit, creient que jo era una altra, m’ha tornat a dir, fent la veu més trista que de primer: “Una gràcia de caritat pera aquest pobre vellet!”

(En Joan, que sent les darreres paraules, compareix, tot indignat, per la primera porta de l’esquerra.)

ESCENA VII

Aquest somni, que’n vol dir de coses! Això es resignació! Es morir callant, conformant-se am tot!

No’m diguis res, que m’acovardeixes! I jo no vui fer com en Valeri! Ell té’l cor apagat! (Per la primera porta de l’esquerra compareix en Valeri, acompanyat de l’Engracieta).

ESCENA VIII

No m’ho desmenteixis. Jo estava ben desperta i t’he sentit com te sento ara. Que no tens present lo que m’has respost, allavores que t’he dit: “Valeri, Valeri! Què fas?”

Això: “Deixa-m provar si’n sé!” I estiraves el braç i paraves la mà!…(En Joan fa una expressió de sorpresa.) I després has dit: “No puc! Me’n dono vergonya!” I t’has posat a plorar.

Això, devegades, ve del caràcter… ho sents?… del caràcter… de la manera com un se pren les coses que li passen; de…(Excitant-se.) I no sé com dir-ho!… M’entens? Eh? M’entens?

Si tu no’t resignessis a la teva desgracia, el somni d’aquesta nit no l’hauries tingut.

Es clar que m’enfado! (An eu Valeri.) No veus que no es just lo que han fet am nosaltres?

Que sí! Encara us en fan poc, massa poc! Mai us queixeu del davant! Si us en sentiu de les vostres penes, us amagueu en un recó i us poseu a plorar que ningú us vegi! Jo no ploro, no! No’m resigno! Vui defensar-me! Vui treballar pera guanyar-me la vida!

Ja’ns en donaran! Que som vells inútils, nosaltres? Que hi fem nosa en el món?

(Per la primera porta de l’esquerra desapareixen la Susagna i en Valeri, acompanyats de l’Engracieta.)

ESCENA IX

Què’m proposo?… Mira: així que en Valeri hagi esmorzat, me’n vaig a buscar-lo, i, desseguida, sense perdre temps, tots dos ens en anirem a trobar el director de la fàbrica.

Molt, ne treurem! Li demostrarem que lo que s’ha fet am nosaltres no es just! Ens queixarem! L’esvalotarem, si convé ! Si no’n fa cas, de les nostres queixes, cap a casa de l’amo s’ha dit! I an aquest, si tampoc ens atén, les hi cantarem clares! No’ns callarem res!

Vés am compte, Joan! No’t propassis de paraules. Val més, si vols fer cap reclamació, que ho facis de bé a bé. Creu-me!

De primer sí, que sóc prou enraonat; però si ni ell ni’l director ens escolten, allavors sabran qui sóc jo!

Sobre tot no’ls trenquis el respecte! Mira que aquesta gent tenen molt poder… i si’ls insultes te faran perdre!

Creu-me, no’ls vagis amb orgull ni amb exigències. Com més humil els parlis…

S’ha de parlar clar i amb el cap ben alt! L’home que demana lo que es just, no ha d’abaixar mai la cara per ningú, ni ha de presentar-se arraulit i tremolós com aquell que pidola caritat!

Ja ho sé. Però pensa que ells poden més que nosaltres. Ells no’t necessiten: ets tu qui vas a suplicar-los.

Doncs no hi vagis, si’ls has de parlar amb aquest urc! Tampoc ne treuries res!

No? Que m’agradaria que fessin el sord! Que m’agradaria que se’ns treguessin del davant!

No ho sé… Però seria capaç de tot, de tot, ja ho he dit! Això no pot soportar-se! (Desesperant-se.) Sembla impossible que un home, pera volguer treballar, no més que pera volguer treballar, hagi de desesperar-se d’aquesta manera!

No pot ser, aquest suplici! Ara que ja n’han tret el suc de nosaltres! Això’ls ho tiraré en cara!

Doncs que’m tornin a la meva màquina! Un filador com jo! Diferent abans, quan feia trama, que havia de mirar tant prim ! Però ara, d’ençà que faig urdit, que rutllo més lleuger, sí, més lleuger, que les fusades…

Que’m tornin a la meva màquina! I, si no, si tant volen, que m’ocupin a triar el recó, o a ensacar borra i encaixar. Que’m deixin viure treballant!

Que hi vagin ells, a l’Hospici, a fer número! Que hi vagin ells, a demanar caritat!

Jo no vui refiar-me’n, de la noia! No tinc cor pera viure a costa d’ella! Vui treballar! Jo no més demano feina!

No, no’t moguis, que tu avui estàs molt nerviós. No’t moguis de casa! Ja hi aniràs una altra hora!

(Se’n va, desesperat, per la primera porta de l’esquerra. L’Ursula queda plorant, fins que, al cap d’uns segons, compareix l’Engracieta, tota esverada.)

ESCENA X

ESCENA XI

(Queda pensativa. Després d’un llarc silenci compareixen l’Engracieta i l’Agustí per la primera porta de l’esquerra. L’Agustí va amb el vestit de les festes: bolet negre; camisa blanca, planxada; corbata de seda, blava; americana, ermilla i pantalons, de llana, negra; i savates rosses. Du rellotge am cadena de plata. Ve molt amoïnat.)

ESCENA XII

No faltaria més! S’ha de menjar pera viure; s’ha de menjar, Agustinet. (Rient.) Espera-t, que desseguida estic.

ESCENA XIII

Jo, no fa gaire que ho sé. Costa tant de donar una mala noticia! (Cambiant de to.) Pobres treballadors vells!

Jo, honradament, això sí, t’he encomanat les meves il·lusions i les meves alegries de jove; t’he despertat el cor am promeses de ventura.

Que’t fa parlar la desgracia del pare? Que no’t veus en cor de mantenir-lo? Que ho fas, pot-ser, pera no deixar el teu? El meu, encara que sigui vell, ens ajudarà en lo que pugui.

Pera guanyar-se’l pa per elles se veuen obligades, durant el dia, a abandonar-los.

Ditxosa de tu… no, desgraciada de tu, que no veus encara’l costat pervers de la vida!

I doncs? No hi pensis tant en demà; no t’amoïnis per lo que encara ha de venir. Treballem, afanyem-nos… Els pobres també’n poden ser de feliços!

Si s’estimen, sí. No siguis tant ambiciós. Tu desitges una gran felicitat… I ho fas per mi i pels meus pares. Que no saps que jo am ben poca cosa m’acontento?

Es clar que sí! No li vui veure de negre. Ja ho sé que per tot hi han espines; però, mira, no hi comptem amb elles: pensem no més en les flors.

Posa-t alegre, home! Fes fugir, com jo les tristeses a riallades. Què se’n treu de plorar?

Ja m’agrada que atinis en tot. Es clar que m’agrada! Però tu t’hi amoïnes massa. (Rient.) D’un dia’n ve un altre.

Sense comptar, sense preveure res, a cegues. I si a mig camí hem d’aturar-nos o caiem vençuts?

Escolta, escolta. No t’enlairis, Engracieta. Pensa en la realitat que’ns rodeja… medita’l pas que anem a donar…

Jo no me’n faig càrrec? (Am dignitat.) Si no fos per això, creus tu que te’n parlaria del nostre casament?

Vés! No’m toquis! T’avorreixo! (Posant-se a plorar.) T’avorreixo! T’avorreixo!

(Compareix l’Ursula, precipitadament, per la primera porta de l’esquerra.)

ESCENA XIV

Tu no’m comprens, Engracieta. Veus desamor allà on no hi ha més que una estimació gran, filla de la conciencia. Reflexiona lo que t’he dit… recull-ho i medita-ho serenament.

Per què no? Tot ho confons, avui. Prens per covardia’l preveure’l demà, el que jo reflexioni. Si no m’espanto, no! Tu, m’espantes ! Jo no més desitjo que’t facis càrrec de qui som, del camí que hem de fer. M’hi vui mirar molt a posar fills en el món. No ho consentiré que se’ls exploti com a mi…

Què’n tens que dir de la noia? Encara no t’ha estimat prou? Que vols que’s corsequi per tu?

No, al contrari: si n’estic agraidissim d’ella. Però ara, més que mai, es el moment de prova!

No, dòna, no. Si jo vui ajudar-vos. Seré am vosaltres, participaré dels vostres dolors…

Si tens por de no poguer mantenir-nos, no hi pensis: nosaltres dos, en Joan i jo, ja treballarem pera guanyar-nos el troç de pa de cada dia.

No l’abandonis a l’Engracieta, que’s moriria de pena! I nosaltres també! Ho sents? Creu-me a mi, que sempre t’he mirat com un fill nostre.

ESCENA XV

Agustinet: tingues compassió de nosaltres! T’ho demano per la memòria de la teva mare. Fes-ho pel pobre Joan! Tu ets jove i bon treballador.

(Per la primera porta de l’esquerra compareixen l’Engracieta i en Xalet. Aquest porta un mocador ple de verdura i altres viandes i dugués paperines plenes.)

ESCENA XVI

Doncs, pera que ho sapigueu, les penes d’altri m’afecten tant o més que les meves mateixes. No m’agrada veure desgraciats!

Però, què heu tingut tu i l’Engracieta? Explica-m’ho… Per què heu renyit?

Vós no li heu callat mai al vostre fill, fent-li veure lo que no era, pera que’m deixés!

Sense respectar res, sense tenir en compte’l desconsol que hi ha en aquesta casa…

(Per la primera porta de l’esquerra compareixen, enraonant, en Joan i en Valeri.)

ESCENA ULTIMA

Vaja, anima-t. I no hi pensis en mi ni en la meva sort! No t’he dit que tot s’arreglarà?

Sí. Apa, digues, com air, joiosament: “Visca l’alegria! Visca l’alegria!”

Què! (A l’Agustí.) Tu també!… Tu també’m deixes en el fort de les meves tribulacions? Tant poc els estimes aquests cabells blancs ?

Que no hi tinc dret a menjar el bocí de pa que ell me dóna? Es el meu fill, ho sentiu? Es el meu fill, i no m’hi durà, no, a l’Hospici!

Te dic que no’t necessito! Jo sol sabré defensar-me la vida!(Enèrgicament resolt.) Valeri!

Anem, desseguida, a avisar a tots els filadors despatxats, pera tenir aquesta tarda una reunió…

Tant bon punt hagin dinat. Que no s’entretinguin. Diga-ls que hem de tractar seriament de lo de la fàbrica… que hem de pendre acords molt importants. Encomana-ls que no faltin, perquè es qüestió de vida o mort.

Ara veuran qui són els del nostre temps! Els vells, els pobres vells, ensenyaran an els joves de fer-se valguer la raó!

ACTE TERCER

Menjador decorat modestament. Al fons, una finestra que dóna al carrer; a l’esquerra, la porta de l’escala, amb una campaneta i cordó pera trucar; a la dreta, dugués portes: la primera comunica al passadiç de la sala i arcova; la segona, a una altra dependència. A l’angol de l’esquerra, un armari reconer ple d’objectes de pisa. Del sostre penja un quinqué, apagat, i sota hi ha una taula amb ales. Per les parets, un calendari i dos o tres cromos en quadros. En tota la peça, mitja dotzena de cadires de boga i fusta de pi, pintades de negre, am viuets grocs.

ESCENA I

(A l’aixecar-se’l teló, l’Ursula i en Joan estan asseguts cada un a un extrem de la taula, amb el cap baix, molt apesarats. l’Engracieta, al mig de tots dos, plegant les estovalles. Han acabat de dinar.)

Estic cansat de tant seure. (Està molt nerviós.) Qui sap si ja deu haver dinat en Valeri!

Es que, si no… (Nerviosament.) Quina hora tenim? (Mira’l seu rellotge.) Que es aviat! Aquells encara trigaran!

Si, per casualitat, mentres sóc a parlar amb en Valeri, vingués algú a demanar-me,fes-me un crit o atraça-1 a dalt.

ESCENA II

Si tingués caràcter no s’hauria deixat convèncer tant fàcilment per son pare.

No ho sé. No ho veig prou clarament. Tant aviat me sembla que m’estima massa… com que ja n’està cansat, de mi.

Tot allò que ha dit són excuses. Aquelles extranyeses no hi ha cap jove que, a la seva edat, les pensi.

ESCENA III

Gràcies, noia.(Curt silenci.) I, doncs, què hi ha de nou? Que saps quina’n porten de cap els homes de casa?

No més sé que, d’aquí una estona, ells i els seus companys despatxats han de tenir una reunió.

Jo crec que, d’entre tots, volen nomenar una comissió pera avistar-se am l’amo de la fàbrica.

ESCENA IV

Què sap una! Si ells s’expliquen i fan veure clarament la situació en que tots plegats ens trobem; si saben tocar el cor…

No veus que té aquest genit que desseguida s’enlaira? Jo crec que seria mellor que ell no’s fiqués en res. Perquè si’l seu principal o el director de la fàbrica li fan una mala contesta… ai, Déu nos en guard!… es capaç de trencar-los el respecte, i no sé, no sé lo que’n pot venir d’això.

ESCENA V

No n’heu de fer res de la noia. Què te’n sembla, Susagna? Se pot ja arribar a més?

Després que ell ha sigut el cap i causa de tot, encara s’atreveix a dir que ve en sò de pau!

Sí, dòna, sí que hi vinc. Vès qui s’ho tenia de pensar que’l noi s’ho prengués tant a la valenta!

Ja ho veig, ja. Però, entre poc i massa, també! Si algun dia me n’he anat de la llengua en contra vostra, ho podeu creure, no ho he fet pas am l’intent de perjudicar-vos. Amb aquest béc (tocant-se’ls llavis), devegades, sense pensar-nos-ho, fem més mal que una pedregada.

Jo, la veritat, no ho maliciava que arribés a fer tant mal. No sé per qué’l noi, tenint tant saber, s’ha deixat guiar per mi! Bé, digueu: que no’s pot veure l’Engracieta?

Jo mai havia vist plorar a ningú amb aquell desconsol! Deuen patir molt els que s’estimen!

No sigueu aixís, dòna! No sé lo que pagaria pera que les coses tornessin al seu lloc!

Sí, Susagna. Ja ho veig que ara no voldreu creure-m. Vet-aquí lo que es tenir mala nomenada!

No sóc ni una cosa ni l’altra! Jo estic malalt, encara que no ho sembli. Jo no puc treballar. Si he arribat a vell, com veieu, ha sigut gràcies a la dòna, en pau descansi, i al noi, que m’han estimat sempre i han fet pera mi més de lo que podien. Que’m diguin o no gandul, tant se me’n dóna: ja hi estic avesat. En lo que no passo es que se’m tingui per un home de mals sentiments… Vaja, jo vui que l’Engracieta’s casi am l’Agustinet, i com més aviat mellor. En tindria un càrrec de conciencia que no’s casessin!

Justament ara que en Joan s’ha quedat sense feina! Vès què pensaria de nosaltres la gent!

Pobre Joan! Me fa una llàstima! (Torna l’Engracieta. A l’adonar-se’n.) Escolta, Engracieta.

ESCENA VI

Que no saps que es d’aquella manera? Encara no li coneixes el caràcter? Es un xicot molt nerviós, tot cor, com jo, si fa o no fa. Que’t penses que no li sap greu allò que t’ha dit aquest matí? Sí, noia, sí, que n’hi sap.

No, dòna, no! Mira: ara no fa gaire, tot dinant, li he fet prometre que tornaria a veure-t. Vés, amoixa-l, quan el vegis. No li facis mala cara, i ja veuràs com, ben garbellat, no haurà passat res. Es un bon noi, l’Agustí!

Ara mateix deia a ta mare, sinó que ella no vol creure-m: juro que’m penedeixo de lo que he fet am vosaltres, sobre tot am tu! Perquè, vaja, no t’ho mereixes! No sé en què m’havia fixat! Com que en aquest món tot-hom diu mal l’un de l’altre i això s’encomana… Me dol més lo que he dit!…

Gràcies. Però, costi lo que costi, aquesta qüestió ha d’arreglar-se. Jo faré mans i mànegues pera que’t casis am l’Agustí.

Jo’l convenceré de que va errat; me donaré tota la culpa de lo que passa… i el noi me farà quedar bé.

Sí, dòna, sí, que’l conec! L’Agustinet no ve de mala sang. Es tallat de bona lluna.

Vaia! I un cop sigueu casats, jo’m conformaré de tot. Pels anys que’m queden de vida…

Us prometo no anar més a la taverna. D’avui endavant seré tot un altre: ja està dit.

(Per la porta de l’escala compareixen l’Olaguer i en Geroni. El primer es molt curt de vista i té dolor a les cames. Tant l’un com l’altre vesteixen de la manera tipica dels obrers filadors.)

ESCENA VII

Ah! Ja m’ho mig temia. No hauria vingut pas; sinó que he pensat: “Vés, arriba-t’hi; allò, per no quedar malament”. Compreneu?

Es clar, home! Quan ens han despedit, ells sabran per què. I, després, jo entenc que qui paga governa, a casa seva.

Oh! Veureu, veureu… Si al nostre lloc hi poden posar filadors joves, que al cap de la setmana facin més mudades que nosaltres, trobo que obren santament traient-nos de les màquines. Jo, en el seu cas, pot-ser faria lo mateix. Els joves tenen més llestesa.

Oh! Cah! En untar el rodatge, sí; però, si no’m rodés el cap, pera pujar a les bancades, encara’n parlaríem. Comprens el sentit?

Oh! Si jo tingués la vista bona i no patis de dolor i em fessin trenta anys de descompte…

Sí! En tinc dos, i tots dos casats, que defensen una bona setmanada. Molt serà que un o altre no’m reculli!

Bé… però no vui treure la cara pera res. Per sota mà, tot lo que vulguin. (Cambiant de to i aixecant-se.) Apa, anem, anem a veure aquells, que tinc una mica tard.

ESCENA VIII

ESCENA IX

Oh! No’l culpem pas. Ha dit que tornaries, i veig que no’ns ha enganyat. Si abans l’escoltaves pel mal, l’escoltes ara pel bé.

De tot lo que’m diu el pare me’n prenc lo que mellor me sembla. Si l’escolto i no’l contradic, es perquè no parla mai am malicia. El pobre no pot veure’l món sinó a la seva manera.

Ha promès fer tota mena de sacrificis, fins el de no acostar-se més a la taverna.

Us dic i us repeteixo que ell no té la culpa de res. Torno an aquesta casa perquè no puc despendre-m, aixís com aixis, de vosaltres. L’afecte arrelat no’s mata tant fàcilment, ni jo’m proposo matar-lo. Engracieta: sempre t’he dit que t’estimava.

Però, què té més que’m casi avui que demà? Per què hem de parlar-ne ara, en aquesta ocasió? Que no podem esperar-nos?

Amb el teu jornal i amb el de la noia, ben repartits, encara podeu estalviar alguna cosa.

Digueu-me lo que volgueu; digueu-me covard: tant se m’endona. Jo no hi dec anar, aixís a l’esbogerrada, contra les circumstancies. Si jo tenia l’esperança de mellorar la meva situació… enteneu?… si jo vegés… què us diré!… que, treballant amb amor com treballo…

ESCENA X

(Compareixen el Menut, en Borra i el Tit per la primera porta de l’esquerra. Vesteixen per l’estil de l’Olaguer i en Geroni.)

ESCENA XI

Anàvem a posar-nos a dinar, quan veig que compareix en Valeri pera donar-me l’avís de que aquesta tarda’m deixés caure aquí.

A mi també. Però no ha volgut donar-me cap explicació. Això sí, m’ha encomanat en gran manera que no fes falta. Justament avui que volia anar a trobar el metge!

L’esperança era una noia molt bonica que va morir asseguda. Què’t sembla: hi toco, Agustinet?

Jo, ja voldria haver arribat a la darrera fita. Perquè, pera ser jove i haver de rependre aquest calvari…

Cah, home! No’t donguis mai! Fes com uns girassols que aquest estiu tenia a l’eixida de casa.

Que va que si acordem nomenar una comissió pera anar a avistar-se am l’amo, que ni l’un ni l’altre volen ser-ho?

ESCENA XII

Jo, si hagués fet anar una màquina de cinccentes pues, hauria aconseguit més la feina.

No, home, no: hauries tingut de córrer el doble: les màquines petites van més depressa.

Però, re. Vès què’ls expliques als amos! Ells no més veuen que portem un feix d’anys al damunt.

(Per la primera porta de l’esquerra compareixen, enraonant, en Joan, en Valeri, l’Olaguer i en Geroni.)

ESCENA XIII

Sí: tots els companys despatxats. L’un ha avisat l’altre. Ursula! Engracieta!

ESCENA XIV

ESCENA XV

(Col·loquen la taula de cara a la paret de la dreta. Compareix en Calderí per la porta de l’escala.)

ESCENA XVI

Noies! (Acabant de col·locar la taula.) Aixís. Ara no més hi falta paper i ploma.

(Tornen l’Ursula i l’Engracieta, cada una am dugués cadires de palla fina, que han tret de la sala.)

ESCENA XVII

Té, tu, Calderí: séu. Té, tu. Borra. Apa, seieu. Porta, Valeri.(Prenent-li una cadira.) Aquí. (La col·loca. A les dones.) Porteu-ne un parell més.

ESCENA XVIII

(Tornen l’Ursula i l’Engracieta, la primera am dugues cadires més, de palla fina; la segona, amb un tinter de vidre, senzill, una ploma i uns quants fulls de paper ratllat. Simultàniament, per la porta de l’escala, compareixen en Pere i en Vador. Van am la roba de treballar, lo mateix que tots els altres.)

ESCENA XIX

ESCENA XX

ESCENA XXI

Companys: el motiu de convocar-vos… el motiu de convocar-vos an aquesta reunió… (Barboteja, tambalejant, com si li anés a venir un cobriment de cor. Deixa d’enraonar, apoiant-se a la taula. Al veure-l en semblant estat, tots els reunits s’aixequen i s’hi acosten, fent una exclamació de sorpresa.)

Ja m’ha passat… No ha estat res… Es que’l cor se’m nua, de tant alegre que estic veient-vos…

Doncs, sí, companys: el motiu de convocar-vos es senzillament pera tractar de la nostre baixa en el treball.

Jo sóc del parer que’s nomeni una comissió pera que vagi a avistar-se am l’amo.

Si’ns han despatxat, no es perquè no fessim bona feina, sinó perquè’n volien més.

Després s’ha de descomptar el temps que’s perd, quan el contramestre arregla l’estiratge perquè fa cargolí.

Jo sóc del parer, com ha exposat molt bé’l company Tit, que’s nomeni una comissió, donant-li amplies facultats pera resoldre lo que cregui més convenient.

Sí: tu comptes amb els teus fills. (An en Geroni.) I tu encara tens esperances de que’t donguin una plaça, a triar el reco.

Veuràs, Joan: una persona que’m vol bé me deixa diners pera posar-me a vendre bitllets i apuntacions de la loteria pels carrers.

Te seré franc: penso posar una mica de tenda, que pera mi i la dòna molt serà que no’ns dongui pera les tristes caixalades.

Lo que haurien de fer, si de cas, els joves, es no consentir que s’hagi de treballar a la vostra edat!

Perquè si pensessin veurien que, sense’ls nostres esforços, avui ells no serien res.

Més de lo que’s mereixen ! Nosaltres, a costa de la nostra sang, els hem conquistat els drets de que disfruten.

Els vostres dolors m’havien aclaparat; la vostra desgracia m’ha encès el cor. Sóc jove! Vui ser jove! (Passant-se la mà pel front, amb accionat tràgic.) Ah! Lluny del meu pensament aquestes negrors del passat! Vingueu raigs de sol retornadors pera tots vosaltres!

Caminem, tots units, els desgraciats, vells i joves; caminem combatent l’egoisme, encara que sigui regant la terra am la nostra propria sang!

Vosaltres ja heu complert la vostra missió en la vida. Se us té de mirar am respecte.

Lo que s’ha fet am vosaltres ho fa tot-hom: els amos amb els seus treballadors; els fills amb els seus pares. L’un empeny a l’altre pera pendre-s el lloc. El mal ve de lluny!

Que no heu vist lo que han fet am nosaltres? Ni’ns han donat vuit dies de temps!

(Criïs i esvalots. Desapareixen tols els vells per la primera porta de l’esquerra.L’Agustí queda mirant-se pietosament en Joan i en Valeri.)

ESCENA XXII

Val més així! Ara s’ha vist ben bé que no’ns hem de refiar de ningú, sinó de nosaltres mateixos.

Calla!… Jo’m defensaré sol, tot sol! (Cridant fòra de sí.) Engracieta! Engracieta!

ESCENA XXIII

Agustí: casa-t am la meva filla!… No esperis que jo i l’Ursula siguem morts!

No! No ho consento! Uniu-vos i aneu-vos-en lluny de nosaltres, que no’ns pogueu veure ni hagueu d’ajudar-nos!

No’n sabeu, d’estimar! En sabem més nosaltres, els vells, els que’ns en anem del món!

An ella i a vosaltres; a tots els germans de desgracia i als fills dels meus somnis que han de venir. (En Joan riu joiosament, Il·luminant-se-li la cara d’alegria.) Engracieta! Engracieta! (Abraçant-la.) T’estimo! (An en Joan.) Mireu! La vui! Es meva! Vós sou el seu pare: jo’l seu amor!

Alegria! Visca l’alegria! (Am crit agonic.) Torneu-me la joventut! Vui tornar a ser jove!

(agenollant-se pera palpar el cos del seu pare i fent-li petons an els llavis)

(Llarc silenci. En Valeri, un cop s’ha convençut de que en Joan es mort, se’n va, aterroritzat, a un recó de l’esquerra. L’Ursula s’aixeca impulsivament, i am veu ofegada, dirigint-se a l’Agustí, diu:)

(L’Engracieta segueix besant a son pare, tot cridant-lo am deliri. En. Valeri, fent sanglots, se contempla’l cadavre d’en Joan desde’l mateix lloc. Compareix la Susagna per la porta de l’escala.)

ESCENA ULTIMA

(Aixis que va pera entrar la Susagna i s’adona del cadavre d’en Joan, s’atura horroritzada; després, i mentres l’Engracieta segueix plorant i fent petons a son pare, avança poc a poc, aturant-se una bona estona a mirar an en Joan, i tot- d’una, sentint-se esperonada per l’instint de conservació, s’acosta an en Valeri, dient-li en veu llagrimosa i grave.)

(S’abraça an en Valeri, posant-se a plorar tots dos, amb un plor ofegat, sortit del fons de l’ànima. L’Agustí segueix aconsolant a l’Ursula. l’Engracieta, deliranta, fa petons i crida a son pare.)

CANÇÓ DE L'ENGRACIETA

*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS VELLS ***

Updated editions will replace the previous one—the old editions will be renamed.

Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright law means that no one owns a United States copyright in these works, so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United States without permission and without paying copyright royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to copying and distributing Project Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™ concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you charge for an eBook, except by following the terms of the trademark license, including paying royalties for use of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for copies of this eBook, complying with the trademark license is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports, performances and research. Project Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark license, especially commercial redistribution.

START: FULL LICENSE

PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK

To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free distribution of electronic works, by using or distributing this work (or any other work associated in any way with the phrase “Project Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full Project Gutenberg™ License available with this file or online at www.gutenberg.org/license.

Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™ electronic works

1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™ electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to and accept all the terms of this license and intellectual property (trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.

1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be used on or associated in any way with an electronic work by people who agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works even without complying with the full terms of this agreement. See paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™ electronic works. See paragraph 1.E below.

1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual works in the collection are in the public domain in the United States. If an individual work is unprotected by copyright law in the United States and you are located in the United States, we do not claim a right to prevent you from copying, distributing, performing, displaying or creating derivative works based on the work as long as all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™ works in compliance with the terms of this agreement for keeping the Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily comply with the terms of this agreement by keeping this work in the same format with its attached full Project Gutenberg™ License when you share it without charge with others.

1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in a constant state of change. If you are outside the United States, check the laws of your country in addition to the terms of this agreement before downloading, copying, displaying, performing, distributing or creating derivative works based on this work or any other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no representations concerning the copyright status of any work in any country other than the United States.

1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:

1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, copied or distributed:

This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you will have to check the laws of the country where you are located before using this eBook.

1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not contain a notice indicating that it is posted with permission of the copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in the United States without paying any fees or charges. If you are redistributing or providing access to a work with the phrase “Project Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™ trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted with the permission of the copyright holder, your use and distribution must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works posted with the permission of the copyright holder found at the beginning of this work.

1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™ License terms from this work, or any files containing a part of this work or any other work associated with Project Gutenberg™.

1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this electronic work, or any part of this electronic work, without prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with active links or immediate access to the full terms of the Project Gutenberg™ License.

1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any word processing or hypertext form. However, if you provide access to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official version posted on the official Project Gutenberg™ website (www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.

1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works provided that:

• You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has agreed to donate royalties under this paragraph to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid within 60 days following each date on which you prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty payments should be clearly marked as such and sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation.”
• You provide a full refund of any money paid by a user who notifies you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™ License. You must require such a user to return or destroy all copies of the works possessed in a physical medium and discontinue all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™ works.
• You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the electronic work is discovered and reported to you within 90 days of receipt of the work.
• You comply with all other terms of this agreement for free distribution of Project Gutenberg™ works.

1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below.

1.F.

1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread works not protected by U.S. copyright law in creating the Project Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™ electronic works, and the medium on which they may be stored, may contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by your equipment.

1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all liability to you for damages, costs and expenses, including legal fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE.

1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a written explanation to the person you received the work from. If you received the work on a physical medium, you must return the medium with your written explanation. The person or entity that provided you with the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a refund. If you received the work electronically, the person or entity providing it to you may choose to give you a second opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy is also defective, you may demand a refund in writing without further opportunities to fix the problem.

1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.

1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any provision of this agreement shall not void the remaining provisions.

1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in accordance with this agreement, and any volunteers associated with the production, promotion and distribution of Project Gutenberg™ electronic works, harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, that arise directly or indirectly from any of the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any Defect you cause.

Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™

Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of electronic works in formats readable by the widest variety of computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from people in all walks of life.

Volunteers and financial support to provide volunteers with the assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will remain freely available for generations to come. In 2001, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure and permanent future for Project Gutenberg™ and future generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.

Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit 501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by U.S. federal laws and your state’s laws.

The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up to date contact information can be found at the Foundation’s website and official page at www.gutenberg.org/contact

Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread public support and donations to carry out its mission of increasing the number of public domain and licensed works that can be freely distributed in machine-readable form accessible by the widest array of equipment including outdated equipment. Many small donations ($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt status with the IRS.

The Foundation is committed to complying with the laws regulating charities and charitable donations in all 50 states of the United States. Compliance requirements are not uniform and it takes a considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up with these requirements. We do not solicit donations in locations where we have not received written confirmation of compliance. To SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state visit www.gutenberg.org/donate.

While we cannot and do not solicit contributions from states where we have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition against accepting unsolicited donations from donors in such states who approach us with offers to donate.

International donations are gratefully accepted, but we cannot make any statements concerning tax treatment of donations received from outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.

Please check the Project Gutenberg web pages for current donation methods and addresses. Donations are accepted in a number of other ways including checks, online payments and credit card donations. To donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.

Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works

Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be freely shared with anyone. For forty years, he produced and distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of volunteer support.

Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper edition.

Most people start at our website which has the main PG search facility: www.gutenberg.org.

This website includes information about Project Gutenberg™, including how to make donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.

The Project Gutenberg eBook of Els vells

ACTE PRIMER

ESCENA I

ESCENA II

ESCENA III

ESCENA IV

ESCENA V

ESCENA VI

ESCENA VII

ESCENA VIII

ESCENA IX

ESCENA X

ESCENA XI

ESCENA XII

ESCENA XIII

ESCENA XIV

ESCENA XV

ESCENA XVI

ESCENA XVII

ESCENA XVÍII

ESCENA XIX

ESCENA XX

ESCENA XXI

ESCENA ULTIMA

ACTE SEGON

ESCENA I

ESCENA II

ESCENA III

ESCENA IV

ESCENA V

ESCENA VI

ESCENA VII

ESCENA VIII

ESCENA IX

ESCENA X

ESCENA XI

ESCENA XII

ESCENA XIII

ESCENA XIV

ESCENA XV

ESCENA XVI

ESCENA ULTIMA

ACTE TERCER

ESCENA I

ESCENA II

ESCENA III

ESCENA IV

ESCENA V

ESCENA VI

ESCENA VII

ESCENA VIII

ESCENA IX

ESCENA X

ESCENA XI

ESCENA XII

ESCENA XIII

ESCENA XIV

ESCENA XV

ESCENA XVI

ESCENA XVII

ESCENA XVIII

ESCENA XIX

ESCENA XX

ESCENA XXI

ESCENA XXII

ESCENA XXIII

ESCENA ULTIMA

CANÇÓ DE L'ENGRACIETA

THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE