The Project Gutenberg eBook of Andrónica
    
This ebook is for the use of anyone anywhere in the United States and
most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
of the Project Gutenberg License included with this ebook or online
at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States,
you will have to check the laws of the country where you are located
before using this eBook.

Title: Andrónica
        Tragedia en tres actes y en vers

Author: Angel Guimerà

Release date: June 5, 2024 [eBook #73777]

Language: Catalan

Original publication: Barcelona: Imprempta de Joseph Ortega, 1905

Credits: digital editor Joan Queralt Gil


*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK ANDRÓNICA ***

Tragedia en tres actes y en vers

Àngel Guimerà

1905

`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l'Institut
d'Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual
Informatitzat de la Llengua Catalana.`

**Personatjes**

-   Andrónica.
-   Sor Elena.
-   Sor María.
-   Nicéfor.
-   Heráclias.
-   Abat de Sant Thimur.
-   Sergi.
-   Pare Joan.
-   Alexis.
-   Isaac.
-   Livani.
-   Pacomi.
-   Gelassi.
-   Demetri.
-   Nikelas.
-   Matheu.
-   Jordi.
-   Theófil.
-   Caballers, Poble, Soldats, Monjas y Sacerdots

(La acció en la Anatolia l'any 1022.)

## Acte primer

(Gran sala del trono. A una banda y altra arcadas. Las de la dreta
conduheixen á fora del palau. Las de la esquerra á las cambras
imperials. Al fons lo trono, al que s'hi puja per una ampla escala de
molts grahons.)

### Escena primera

(L'abat de Sant Thimur y'l caballer Livani. Aquest ve del interior del
Palau. L'Abat de l'altra banda.)

Abat: Vos sou, m'apar, lo caballer Livani.

Livani: Y vos l'Abat de Sant Thimur.

Abat: Diguéume: hont se troba Nicéfor?

Livani: En sa cambra voltat de sos fidels que l'aconhortan.

Abat: Donchs escoltéu. Jo per tothom arribo del monastir; per vos vinch
de Bisanci.

Livani: Més baix, l'abat, per Deu, que si us sentissin!...

Abat: Avuy, que demá no. Demá nosaltres serém la lley; que duch l'orde
suprema conferintme'l gobern de l'Anatolia vensut que siga'l vil
traydor Nicéfor rera l'últim combat que be s'acosta.

Livani: Si s'acosta!... Miréu: lo sol devalla: ans que torni á
aixecarse, á aquesta vila voltarán los exércits de Bisanci que venen
triomfadors. De des las torras se'ls ha vist avansar per las fondurias.

Abat: Fa tres anys que va alsarse en pes la terra á favor de Nicéfor.
Miréu ara!

Livani: Ara li restan aquets murs d'argila y ben pochs cors lleals. Per
ço gemega tremolant com un nin l'odiós fantasma.

Abat: Tem als de fora'l vil; y tem que'l poble lo llensi del palau.

Livani: Lo poble un dia per deslliurar de bisantins la patria al
trono'l va assentar; mes ara al veure lo seu seguit d'horrors, sent
tanta ira per ell com per Bisanci.

Abat: Y tot ajuda la nostra sort. Si avuy lo poble arrenca á Nicéfor del
trono'ls portals d'Albia ben seguit s'obrirán.

Livani: Aixó es un somni.

Abat: Oh, si Deu permetés que'ls d'aquí dintre s'embestíssin avuy,
los uns per treure del trono á aqueix malvat, volguentlhi'ls altres, y
en lo fort del lluytar, que jo encendría, que'ls de fora escalessin las
murallas!... ja tot fora acabat!

Livani: Contra del monstre lo poble d'Albia avuy pot dividirse: contra
Bisanci no. Jamay la testa l'ajupirán de grat los anatólichs als peus
dels bisantins; qu'ells per estranya tenen sa rassa, ja ho sabéu, y
lliures volen manarse per sa gent mateixa.

Abat: Donchs Nicéfor, qui te?

Livani: Segurs, que'l guardin, sos caballers y prou. Si ha volgut
pérdres! Creyentse que ab la por s'abat al poble, á tall d'espasa'l
fa morir á dintre de las presons mateixas, ó estimbantlo de dalt las
torras, ó en lo gorch de Kúrmas ofegantlos á cents!... Y als que perdona
los hi fa treure'l ulls!

Abat: Es sols Heráclias qui l'ha envilit: ell li ha donat lo trono y
ell li fa perdre. Tinguém calma: venen.

### Escena II

(Abat de Sant Thimur, Livani y Gelassi que ve de la banda esquerra.)

Livani: (á Gelassi) Quinas novas portéu?

Gelassi: Pena y vergonya fa veure al Emperant.

Livani: Per qué, Gelassi?

Gelassi: Plora y demana tremolant que'l dugan fora vila, á bon lloch;
com si la terra per tot no fos perduda! A voltas s'alsa del llit hont
s'arrupeix, y ab veu que aixorda, los cabells erissats, crida que
delmin als fills d'Albia; que's mati hont la sospita hi espurni d'un
traydor; que aquell que gosi á parlar de rendirse al foch se'l llensi.
Y'l sostenen alsat perque cauría, y després tanca'ls ulls, y al llit
lo tornan.

Abat: Jo crech, senyors, que'ls braus capdills que restan fidels al...
Emperant, y al camp de lluyta mostraren tant valor, valor no'l tenen
pera parlar ab cor obert.

Gelassi: M'estranya vostre llenguatje aquí, y no sé compendre...

Abat: Vuy dir, Gelassi, que á la fi valdría molt més que... l'Emperant
á sas montanyas á peixar s'entornés cabras porugas que no pas per
seguir migradas horas encara al trono, fer més sanch que's vessi.

Gelassi: (estranyant lo llenguatje) Qui sou?

Abat: L'Abat de Sant Thimur.

Gelassi: Al claustre res sabéu d'aquest mon; sino entendríau que'ns
cal lluytar fins á morir per l'home qu'es rassa y llivertat; que du en
sas venas sanch de martre y sanch d'héroe.

Livani: (perque no parli l'Abat.) No sabía l'Abat qu'ell devallés...

Abat: (ab hipocresía) Y donchs que porta Nicéfor sanch d'August...

Gelassi: Volém que's fassi la voluntat d'un Deu.

Abat: Oh, sempre!

### Escena III

(Abat de Sant Thimur, Livani, Gelassi y Demetri que ve de la esquerra.)

Demetri: Es feta la voluntat de tot un Deu. Ja era hora que l'August
consentís, y ara es segura la victoria per tot.

Gelassi: Y qué es?

Demetri: Heráclias ho ha proposat. (Se senten clarins.) Sentíu?

Abat: Clarins...

Demetri: (mirant per una arcada de la dreta.) Al poble sa fa saber lo
que han resolt. Sentimho.

Heralt: (que parla al exterior, banda dreta.) "Albia, l'August crida á
consell la terra. Pobres y richs: de bat á bat las portas se us obren
del palau. Tothom que hi sia, que Bisanci es aprop. Oh, terra, sálvat."

Livani: Lo poble aquí?!

Gelassi: Nicéfor crida al poble!

Abat: Ell que á tot'hora l'ha tractat ab ira! Prou se l'entén al
Emperant: vol veure si l'atráu; mes ja es tart.

Livani: (perque dissimuli). Per Deu! S'acosta qui ab Nicéfor més pot!

Abat: (veyentlo arribar.) Lo vil Heráclias.

### Escena IV

(Abat de Sant Thimur, Livani, Gelassi, Demetri, Heráclias, Theófil y dos
caballers més.)

Theófil: Lo parer l'heu dat vos: es obra vostra.

Heráclias: Del Emperant, senyors; sempre aquí dintre tot lo bo, tot lo
excels ho fa Nicéfor; tot lo demés nosaltres.

Abat: (irónich.) Gloria á Heráclias, l'escut y espasa del Imperi.

Heráclias: Gloria no més á n'ell, al Emperant. Reflectes som no més de
sa llum.

Gelassi: Es perillosa la entrada fins al trono de la xurma.

Heráclias: Perillosa la xurma! Oh no! Ab la esquerra á cavalls més
estrámpols he fet caure de nassos en la pols. L'August desitja sentir
la veu fins del captayre. Asséures vol en lo trono, y que tothom li duga
sa queixa ab lo front alt. Perque si en massa l'arma no's pren y's fa
un va-y-tot!...

Abat: Oh, péndrela contra Bisanci, prou. Perque se salvi l'Emperant...
no ho fará.

Heráclias: Mes si sas queixas l'Emperant satisfés, qué més voldría
aqueix poble cobart?

Abat: (sens poderse contenir.) Cobart lo poble?!

Livani: (perque l'Abat comprenga que's descobreix.) Oh, si! Cobart!

Abat: (comprenentho.) Y vil; y més encara.

(S'ouhen tocar las campanas al lluny.)

Heráclias: Las campanas, senyors, que al poble cridan.

Theófil: (á Heráclias y altres.) Si apar un somni!

Gelassi: Es vergonyós!

Demetri: Que's vegi denerit pidolant fins á las xurmas, bombollas que
fa'l llot, qui conseguía sols del poltro ab l'alé esvantar com palla
los estols enemichs!

Abat: (á Heráclias) Tres anys enrera lo coroná Emperant lo desitj
vostre. Ningú fins alashoras d'ell sabía.

Heráclias: Allá en ma joventut, seguint son pare vaig combatre molt
temps per l'Anatolia, que un altre cop, igual que avuy, la terra
cercant la llivertat s'aixecá ardida. Mes son pare, 'l capdill de
nostre poble, va morir combatent, y quan va alsarse la nissaga altre
jorn, jo al fill vaig tréurel á la llum de la gloria.

Abat: (irónich.) Vos debíau coronarvos per ell.

Livani: (irónich.) Vos á la patria combatent la heu servit.

Heráclias: (vanitós sempre.) Cert: mes m'enutjan las lloansas á mi.

Abat: Jo la corona la veig en vostre cap.

Heráclias: Oh, no!

Abat: Qui mana no es l'Emperant...

Heráclias: (fingint oféndres.) Es l'Emperant Nicéfor. (Pausa de tothom
que dona rahó al Abat.) Morint son pare's va acabar la lluyta. Ell era
tendre infant, y l'amagárem al cor dels boscos arrencantlo á l'ira
dels bisantins; y entre pastors va creixer.

Abat: Y diuhen que un cop gran, vos presentáreu al davant de Nicéfor...

Heráclias: Cert.

Abat: Y's conta qu'era isart, y fugía, com si'ls homes li fessin por.

Heráclias: Lo tracte ab gent senzilla...

Abat: Que parlava tot sol y ab la estelada; qu'era com boig.

Heráclias: L'Abat, quan tot s'enruna qui maldíu del August esmola
l'eyna del traydor.

Abat: Qui es traydor?

Heráclias: Tinch la sospita de que vos.

Abat: Caballer!...

Livani: (contenint al Abat.) L'Abat!...

Theófil: Que's troban los enemichs aprop de las murallas!

Abat: Traydor? A qui traydor? A vos? Que's diga.

Heráclias: Y si ho fósseu traydor, donéuvos pressa á cavarvos, Abat, la
sepultura.

Abat: Jo compleixo ab ma lley!

Heráclias: Vos?!

Abat: Sí, jo: y goso la veu á alsar contra l'August.

Demetri: (suplicant á Heráclias.) Que parli. Per qué dintre Albia s'ha
reclós Nicéfor? Per qué'l deixar que'ls enemichs ens voltin? Com
áligas diguéreu que us alsavau, y aucells xalats, perque te por Nicéfor,
dins la gavia os tanquéu.

Gelassi: Donchs be: sortimne.

Heráclias: Ahont es qui gosa á contradir? Fou meva l'orde, senyors.

Livani: Del Emperant.

Heráclias: Vaig darla jo, jo no més.

Abat: Tancarse aquí es la lluyta voler finir.

Heráclias: No, may.

Abat: Deixant qu'estrenyi las murallas la forsa bisantina, qui es
que'l cercle pot rompre?

Heráclias: (als caballers.) Y'ns ho pregunta.

Theófil: Tots.

Gelassi: Tots.

Abat: Y qui son tots? Y cóm?

Heráclias: Alsantla en pes á aquesta vila, brava, ferma, que per aixó se
l'ha cridat al poble. Y acudirá, estich cert, á aquesta cambra.

Abat: La proba es arriscada. Si ell se pensa que l'han cridat no més
perque sostinga lo trono que's desfá, ni arrossegantlo vindrá á aquest
lloch.

Gelassi: (després de mirar per una arcada de la dreta) La plassa arréu
es plena de gent que vol entrar.

Heráclias: (al Abat.) Es ma resposta. Lo poble ja es aquí.

Theófil: (que se n'havía anat, á Heráclias.) Senyor, es trista la
nostra sort.

Heráclias: Per qué?

Theófil: Es que ara rebutja l'Emperant veure al poble.

Heráclias: Cóm!...

Theófil: Y mana que no entri en lo palau.

Abat: (á Livani.) Triomfém.

Heráclias: (á Theófil y altres.) Hi entra! Y Nicéfor vindrá. (Dubtan los
caballers).) Vindrá! Jo al trono faré seure al August; encar que sía á
la forsa. Oh senyors, qu'es per la patria. Aném al Emperant, y
acompanyemlo fins á aqueixa cadira...

Gelassi: (tornant de la dreta) Igual que onas munta'l poble las gradas.

Heráclias: Donchs que arribi als peus del Soberá. Ja es l'hora. Obertas
sigan las portas del Palau. Las guardias! Aquí amatent! Que'l poble
enllá s'aturi. Vigiléu, mos lleals; y per los rostres los intents
descubríu. Si algú trobávau ab arma que amagués, la vostra endintre li
enfonsaréu, y'l cos per la finestra; que astori als d'aquí dins y als
de la plassa. Seguíume caballers.

Abat: Aném, Livani.

(Al indicar Heráclias que obrin las portas, s'ha presentat un escamot
de guardias nobles, que treurán las espasas. Quatre d'aquestos se'n
van per las arcadas de la dreta á obrir las portas. Los altres quedan en
escena al peu del trono. Los caballers y l'Abat han sortit per la
esquerra.)

### Escena V

(Sergi, Alexis, Isaac, Jordi, Matheu, Pacomi, guardias y poble, entre'l
qual hi ha algunas donas. Al desapareixer los caballers, entra'l poble
precipitadament. Los guardias sols los deixan avansar fins al mitj de la
escena.)

Matheu: Entrém.

Jordi: Passém devant!

Alexis: Corre: no'ns prengan los primers llochs!

Matheu: No empenyis!

Jordi: Passa; vina!

Matheu: Jo d'aquí no me'n vaig.

Alexis: Dich que t'apartis!

Jordi: Avansém un xich més.

Guardias: Enrera.

Alexis: Es orde del Emperant que'ns ha cridat.

(Los soldats no'ls deixan avansar més.)

Isaac: (á un guardia.) Se'm deixa estar aquí? Jo no'm mouré. Oh, la
guardia del August es gent noble! Que's resigni cada hu en lo seu
lloch. Deu'ns coloca com á Ell li plau.

(La gent s'esvalota.)

Matheu: Perqu'es devant.

Jordi: Empenyen.

Matheu: Quiets! Tothom quiet!

Jordi: Es Sergi que ara arriba. Alexis Es Sergi! Féuli pas companys.

Isaac: No's moga ningú!

Alexis: Que passi.

Jordi: Avant.

Sergi, (anant devant.) Oh companys, bátrem me sento al pit més fort!

Alexis: Abrássam, Sergi.

Matheu: Que visca en Sergi!

(Esvalot de tothom).)

Guardias: (al poble.) Enrera!

Isaac: Enrera os cridan.

Sergi: Fins s'entelan mos ulls! Germans, fills d'Albia, parlarém al
August, veurém son rostre y ell ens veurá á nosaltres, que som dignes de
que pugin al trono nostras queixas.

Jordi: Y cóm ha estat que'ns cridan á nosaltres, que no som res?

Sergi: Que no som res? Que ho diga qui volta al Emperant; mes vos, un
home fet com los altres homes! Igual l'ánima tením nosaltres que
l'August: la testa aixequemla, companys, arrán del trono.

Pacomi: (en mitj de las collas.) Deixéume veure al Soberá.

Matheu: Qui crida?

Alexis: Es Pacomi'l captayre.

Jordi y altres: Fora!

Sergi: Qu'entri. Tots som iguals aquí.

Isaac: Guardia, esvalotan: son mala gent.

(Lo guardia no li fa cas.)

Sergi: Pacomi, avant.

Pacomi: (passant devant.) M'aparta tothom.

Sergi: Tothom us vol. Sobre la terra del August y de vos igual es
l'ombra; y als dos us mira'l sol d'igual altura.

Pacomi: No veig al Emperant. Una cadira allá dalt! Per qui es?

Sergi: (sarcástich.) El que s'hi posa reb son poder qu'es sobrehumá; y
sabiesa y grandor y virtut tot se li escampa pel cos: y mana.

Pacomi: Es dir, que en la cadira si jo hi posés...

Matheu y altres: (fentli acatament) Oh, l'Emperant!

Pacomi: (admirant la cadira.) Miréula!

Isaac: (á Sergi) Si l'Emperant sentís eixas paraulas. Ay de vos!

Sergi: (girantlo.) Veyám, gírat. Cosa bella! Un juheu!

Isaac: No, que ho era.

Alexis: Pitjor. Fuigme! Un renegat! Segur que t'agenollas devant
Nicéfor.

Isaac: Sí, qu'es nostre pare.

Jordi: No ho es.

Alexis: Es un tirá. Per quatre engrunas deus defensar sos crims.

Isaac: (ab por.) Guardias, m'empenyen.

(No li fan cas.)

Sergi: Qu'ell es lo pare? Ho será'l teu!

Isaac: Sí.

(Se'n riuhen.)

Jordi: Gloria á ta mare, mal bort.

Sergi: Tinch unas campas hont d'una canya un... emperant s'engronxa;
donchs los aucells s'hi embrutan, y li arrencan filagarsas pel niu;
baixan y pujan las formigas per ell; n'ha fet l'aranya l'encetall de
sa troca, y'ls vents lo xiulan al emperant que's vincla y's
redressa!... L'altre jorn devant d'ell tot un galápat s'hi estava
agenollat morros en terra.

(Senyalant al juheu. Riuhen.)

Alexis: Si aquest es un espía...

Sergi: En fa la cara.

Jordi: Enllá'l juheu!

Matheu: Trayémlo!

Isaac: Guardias!

Alexis: Fora!

Matheu: Pégali, va!

Alexis: Fora'l juheu!

Guardias: Enrera!

Sergi: Calma tothom! Germans, qu'es per la patria.

(La gent se va calmant. Isaac ha desaparegut.)

Pacomi: Jo may he pogut veure aixó que'n diuhen un Emperant.

Matheu: Y donchs cóm te'l figuras?

Pacomi: Oh! La gent conta... Hi ha qui diu que sembla un ángel per lo
hermós. Altres, que sota del vestit d'or tot ell es fet de pedra.
Altres, qu'es com un pop y per tot xucla.

Sergi: Per qué riheu companys?!

Jordi: (burlántsen.) Y que si parla tremolan las parets.

Pacomi: (á Matheu.) Sí?

Matheu: Si.

Jordi: Y si á riure se posa l'Emperant, trona y llampega.

Pacomi: Riu també l'Emperant?

Sergi: Si sent que ploran.

Pacomi: Y'ls Emperants?... Qui ho sap?

Jordi: El qué?

Pacomi: D'ahont surten.

Matheu: Se planta una llevor, grilla...

(Tots riuhen.)

Pacomi: M'enganyas.

Matheu: (rihent.) No.

Pacomi: (á Sergi.) Cóm ve al mon?

Sergi: Com tú, ab igual miseria: tal com las bestias ell y tots los
homes; brut l'Emperant y mans y peus enlayre.

Matheu: Donchs jo no ho crech: que ve d'enllá dels núvols.

Pacomi: A cavall?

Matheu: Sí, en un ase de cinch potas.

(Riu tothom.)

Sergi: (enfadat.) En nom del cel, fills d'Albia! (No l'escoltan.)
Calléu. (Van callant.) L'ira me crema las entranyas. Cóm! Vosaltres
germans volguts, los fills de l'Anatolia que perilla de caure entre las
urpas dels bisantins, nostres tirans de sempre, per las culpas
d'aquestos que s'alsaren botxins del poble y li han xuclat la vida!...
Vosaltres com de festa, aquí, ab la joya brollant del pit!...

(Dirigintse als de darrera perque ha sentit com una rialla apagada fora
de la escena.) Sou miserables, xurma d'histrions, borts de patria, ó
dins del ventre de vostra mare'ls bisantins van durvos!?

Alexis: Sergi, ben dit: jo soch dels teus ab l'ánima.

(Abrassantlo plorant.)

Matheu: Y tots.

Sergi: Tots no: si fossim tots, la terra qui'ns la pendría? Es nostra y
fora nostra.

Alexis: Y ho será, que't seguím, Sergi, tu manas.

Sergi: Donchs á Nicéfor reptaré, y del trono lo faré caure ab estas mans
que'l ferro esclafan en la enclusa.

Alexis: (á alguns del poble.) Va; y que'l poble desarmi als caballers.
A tots. Que ho sápiga tothom, tothom.

(S'ho van dihent, baix, los uns als altres.)

Matheu: (als del poble.) Coratje.

Jordi: (á altres.) Feu que's diga.

(Remor de la gent que ho va comentant favorable. Isaac ha tornat á la
escena.)

Isaac: Diguéumho á mí. Qué passa?

Sergi: No, á aquest home qu'es un traydor y l'Emperant lo paga.

Isaac: Guardias: aquí! Amparéume!

Matheu: Es juheu!

Jordi: Fora!

(En mitj del gran esvalot se senten tochs de clarins dintre'l palau.)

Guardias: (ab solempnitat.) Pas, pas al Emperant!

Alexis: (al poble). Callém tots. Calma.

Sergi: Oh terra dels passats y'ls fills, es teva la meva ánima!

Alexis: (molt conmogut.) Oh, Sergi!

Sergi: (á Alexis.) Ha arribat l'hora.

### Escena VI

(Nicéfor, Heráclias, Gelassi, Demetri, Nikelas, abat de Sant Thimur,
Livani, Sergi, Alexis, Isaac, Pacomi, Jordi, Matheu, caballers,
sacerdots, soldats, poble, homes y donas. Al sentirse'l toch dels
clarins y després de sortir alguns soldats y caballers, compareix
Nicéfor jove, feble, esgroguehit, sostingut per Nikelas, qu'es de color
de bronzo, y puja al trono. Alguns caballers se posan als seus costats
y'ls altres á la banda esquerra de la escena. L'Abat en lloch no gayre
visible, també de la esquerra. Al costat de Nicéfor, en un grahó més
baix, Heráclias. Lo poble á la banda dreta de la escena, no veyentse
gayre la figura de Pacomi. Los tochs de clarins tornarán á sentirse sens
interrumpció fins després que Nicéfor s'hagi assentat en lo trono.
Mentres puja'ls grahons parlará á mitja veu á Nikelas. Menos Nicéfor,
tothom estará dret sempre.)

Nicéfor: Sostenme fort! Més fort! Nikelas!... Ara! Malehit siga jo! Si
tingués forsas!...

(Després de callar los clarins parlará Heráclias.)

Heráclias: Oh fills d'Albia, l'August qu'es del Imperi per vot del
cel lo soberá, os ajunta y consell vos demana. Els camps s'enllotan ab
tanta sanch; guanyárem cent batallas mes s'ha girat la sort, perque'ns
dormirem sobre'ls llorers; y com Bisanci aboca cada dia més gent sobre
nosaltres, si no fem un va-y-tot, plebéus y xurma, vells y nins y
malalts, monjos y fembras, si fins las pedras no s'aixecan solas, si
l'assetje no's trenca, si al camp lliure l'Emperant no sortís per
vostra culpa, si deixessim, cobarts, qu'ell aquí dintre vensut caygués,
esclava l'Anatolia fora altre cop, y'ls morts fins s'alsarían pera
escupirnos, com mals fills, al rostre.

Abat: Jo crech, senyor, la veritat cal dirla, que pera'l triomf ja es
tart...

Heráclias: (ofegantli las darreras paraulas.) No vos; que parli lo
poble, que l'August en ell espera.

Abat: Jo crech...

Heráclias: (imperatíu.) El poble! El poble! (L'Abat se fa enrera.)

Isaac: Germans, gloria al Emperant Nicéfor!

Alexis: (girántse al poble.) No, á la rassa.

(Remor del poble impacient.)

Isaac: Gloria al August!

Alexis y poble: No, no!

(Remor del poble.)

Sergi: (á Isaac que va á enrahonar.) Calla, mal home!

(Lo poble va disputant entre ell sostenintse lleuger remor.)

Nicéfor: (ab veu cansada.) Heráclias?!...

Heráclias: Monsenyor?...

Nicéfor: (ab aburriment.) Qué fan? Qué dihuen?

Heráclias: (irónich.) Esperéuvos, Senyor. Lo rahím cola dintre'l cup,
després bull. Rahíms? Miréulos: cada pit en te un: ja al cup regalan!...
Ahont vi més pur que'l de la sanch del poble!

Sergi: (als seus.) Entenéuho: es avans tota la patria que no un home tot
sol. Passan los homes, la terra may: es inmortal la terra, y al seu
damunt l'ánima nostra hi sura.

Isaac: (en un grupo.) Germans, humilitat.

Alexis: (en altre grupo.) Cap dret y fora.

(Lo poble segueix discutint entre ell á mitja veu.)

Nicéfor: Y'l juheu que m'heu dit.

Heráclias: Quan l'hora sía parlará á nostre pler. Ja'l veig: travalla.

Nicéfor: (ab aburriment.) Heráclias, poble vil... (Senyalantlo.) Y es
brut: afoga lo baf que llensa... de suhor!...

Heráclias: L'Imperi hi ha en aquest baf: es l'home; ell es la vida. Si
es un mon, tot un mon: lo mon qu'engendra! Si fins s'hi sent á Deu.

Nicéfor: Mes no responen! Aqueix Deu me te por. Si espetegava lo fuhet
de mon poltro en sas esquenas gradas avall lo vostre Deu quin corre!

Heráclias: Senyor, pel d'allá dalt, si us veuhen riure!...

Nicéfor: Me cansa, y no puch més. Per vos los deixo!

(Va á alsarse. Heráclias lo conté.)

Heráclias: Sou perdut si'ls deixéu, aquí y á fora.

Nicéfor: Oh, si, salvéume, Heráclias! Jo'ls estimo: que'm voltin tots:
dels bisantins que'm salvin! Que sigan meus per forsa.

Heráclias: (perque la remor ha anat creixent.) Poble!... Espera.
L'Emperant: sent qui es fins vos escolta. (Remor.) En nom de tots que
parli un. La terra prou que ho sabéu que está en perill: que's diga lo
vostre parlament.

Isaac: Jo, senyor.

Sergi: (á Isaac.) Parla per tú no més. Jo per tothom.

Alexis y altres: (contra Isaac.) No, en Sergi!

Isaac: Jo per mos anys tinch dret: ma testa es blanca.

Alexis: Ell no!

(Altres volen que parli en Sergi.)

Heráclias: (volentse imposar als esvalotadors.) Ma gent!

Sergi: (avansant, volent apartar á Isaac.) Jo! Fora!

Isaac: (perque'l defensin.) A mí!

Heráclias:(als guardias.) Aqueix home! Aqueix home!

(Perque'l deixin sol al mitj.)

Sergi: (girantse al poble.) Y després jo li contesto.

Poble: Si! Acabat tú.

Sergi: (á Alexis.) Y l'arrencarém del trono.

Isaac: (agenollantse.) August! Excels! Lo raig de llum més pura! La flor
del Paradís! Si parlo feble es, ay, de goig, perque escoltéu; de ira
perque hi ha'ls enemichs á nostres portas. Mes Albia es gran y sent
orgull feréstech. Llevat d'aquesta vila, es cert, vensuda la terra ja
ha caygut; mes tots nosaltres pendrém las armas, tots!...

(Remor del poble.)

Sergi: Per l'Anatolia!

Heráclias: (vol ofegar ab sa veu la remor de descontent del poble.)
Tots, tots, fins los malalts y'ls que agonitzin; y als bisantins
esclafarém la testa en nom del Emperant!

Sergi: De l'Anatolia!

(Se sent la remor del poble que'n protesta ab en Sergi. Nicéfor no's
pot contenir y diu á Heráclias ab veu alta.)

Nicéfor: Que calli aquest traydor!

Heráclias: (contenintlo.) Nicéfor!

Isaac: Guerra! Generosa la sanch que corri! El poble d'aquesta Albia,
oh l'August, vostre's declara y avuy s'aixecará pera servirvos.

Sergi: No á n'ell; á l'Anatolia!

Nicéfor: (trencant tot mirament. Furiós.) A l'orde meva! Qui
s'atreveix?! Mesquí! Cobart! Qui gosa á alsar la veu traydor?! Jo soch
l'Imperi; la terra en pes l'encercla ma corona. (Remors de protesta.)
Es meva nostra sanch: qui'm la disputa?

Sergi: (avansant.) La terra, qu'es sa mare. Es de la terra, vostra no:
ella la dona y á ella torna.

Nicéfor: (rabiós dret.) Oh mos soldats!

Heráclias: (per Sergi, als soldats.) A eix home!

Nicéfor: (als soldats que l'agafan.) Engrillonéulo.

Sergi: Germans!

Nicéfor: Y á qui'l defensi! Que no parli!

Alexis: (fentse agafar.) Jo ab ell!

Sergi: (mentre se'ls emportan.) Oh mos germans!

Nicéfor: Que'ls martiritzin! (La gent del poble s'anirá aplacant poch
á poch, espantada per lo que ara dirá Nicéfor.) Jo soch vostre Emperant!
Y aquí mas ordes son las de Deu! Al puny tinch vostra vida: sols moga'l
bras rodolaréu per terra y per dragarvos s'obrirán las fossas! (Instant
de silenci. Tothom baixa'l cap aterrat.) De genolls devant meu. (Van
agenollantse poch á poch.) Tothom! Y testas y ulls á baix! Tots! (A
Heráclias.) Miréuse'ls miserables.

(Satisfet de véurels tots á terra, sarcástich.)

### Escena VII

(Tots los anteriors (menos Sergi y Alexis) y Andrónica. Al anarse
agenollant lo poble queda destacantse en mitj de la gentada la figura
d'Andrónica, dreta, brassos enlayre.)

Andrónica: Y vos ho consentíu, oh Deu altíssim!

Nicéfor: (á Heráclias.) Qui ha parlat? Una dona! Y no es en terra!

Andrónica:(als guardias que la volen fer agenollar.) Jamay al devant
d'ell.

Heráclias: (al Emperant.) Será una boja.

Isaac: Que visca l'Emperant!

Heráclias: (imperatíu.) Poble: que visca! Que visca l'Emperant!

Poble: (responent ab veus apagadas.) Que visca!

Nicéfor: (apartant los ulls del poble ab fástich.) Alséuvos!

Isaac: Oh l'August, l'Eternal, vos dona gracias per tots un vell!...

Andrónica: (avansant.) Ah, no per mí. Jo aixeco las mans al cel. Que
cayga sa ira tota sobre Nicéfor!

Nicéfor: (á Heráclias.) Es la boja encara. (Als guardias.) Trayéula!
Lluny!

Andrónica: Tirá del nostre poble! caurás vensut. T'han de punxar la
vista; lo cap t'arrencarán, y d'esquellota lo lligarán á un ca
rabiós!...

Nicéfor: Que calli!

(Los guardias voltan á Andrónica.)

Andrónica: Y rebotent, llengotejant ta boca escarnirá'ls udols del ca,
y pels sigles passar y repassar en nits de boyras entre'ls llamps
t'has de veure!

Nicéfor: (regirantse en la cadira esglayat.) No! Ofeguéuli la veu al
coll!

(Los guardias se la van enduyent.)

Andrónica: Nicéfor, no es deliri! Jo sola't puch salvar: es temps
encara! Deixéume!

(Desprenentse á la forsa dels guardias.)

Heráclias: (perque no la deixin.) No, depressa.

Andrónica: (corrent al trono.) Escolta! Escóltam! (Resistintse als que
se la volen endur. L'Emperant está com encisat.) Jo estimo al Emperant!
Lo cel m'envía.

Nicéfor: (com despertant. Enérgich.) Jo ho vuy que parli!

Andrónica: (damanant aussili.) Oh Nicéfor!

(Perque se la enduhen.)

Heráclias y altres: (perque se la enduguin.) Fora!

Nicéfor: (dret, imperatíu.) No! Aqueixa dona! Els meus soldats!
Portéula! No es boja, no, que ve de l'altra vida! Y jo li vuy parlar.

(Ab terror.)

Heráclias: (á Nicéfor.) Calméuvos!...

Nicéfor: (per son pit.) Bátrem com martell, m'he sentit: y vuy saberho
perque'l cor m'ha saltat. Qu'es eixa forsa que en ella hi ha! Oh
escolta, tu: que parlis!... ó sino aquí mateix!...

(Furiós ha baixat del trono.)

Andrónica: (alsant lo cap.) Qué? Fer que's vessi la meva sanch, senyor?
Miréu: tremolo de por que tinch; y no'm fa res. Va! Ara! Déume la mort!
Quan he vingut sabía que te grapas el tigre:

Nicéfor: (als caballers que van á ferirla.) Qui la toca?!

Andrónica: (á Nicéfor.) Pobre! Infelís! Tota esta gent que'ns mira, los
de baix y'ls de dalt, quants te rodejan senten odi per tú. Jo no: jo
t'aymo! Jo may t'havía vist; y't coneixía. Tú vius mancante l'ánima,
y la meva jo te la duch, que per mos ulls te guayta. Jo sola't puch
salvar!

Heráclias: Ja prou!

Nicéfor: No: gosan veyentla'ls ulls! Miréu'ls seus: espurnan mateix
que'ls astres, que hi ha'l cel á dintre.

(Los caballers disputan entre ells.)

Heráclias: Senyor, ella'ns ha ofés, y jo sa vida vos reclamo per tots!

Andrónica: (corrent á Nicéfor.) Senyor, ampáram! Sálvam d'aquesta gent!

Caballers: Sa vida!

Nicéfor: (acabant de baixar á Andrónica.) Vina.

Poble: (avansant.) Nosaltres la volém!

Nicéfor: Jo sol! Va! Fora! Que s'aparti tothom! Lo poble enrera!
Enrera'ls caballers! Aquesta dona es sagrada per tots. (A ella sola.)
Ja ho veus: te salvo.

Andrónica: Sí, vos. (Als caballers.) Los cors rohíns! Es que sedeja sa
gola: volen sanch, y es gent poruga! Fora d'Albia cerquéula.

(Remor del poble.)

Poble: Es cert.

Heráclias: Oh ira!

Caballers: Mori!

(Ella té por.)

Nicéfor: No't deixo. (Als caballers.) A ella: si us afronta responéuli
ab rahons. (Los nobles protestan.) Ab fets.

(Los guardias contenen al poble.)

Heráclias: (avansant cap á n'ella.) La llengua t'haig d'arrancar!

Andrónica: Senyor! Tota la culpa la te aqueix home que fa por.

Poble: Sí, tota.

Andrónica: Es la mort del Imperi. (Riu Heráclias.) Si en sa cara du la
mort. Si es la mort.

(Heráclias: va cap á n'ella ab la má al pom de la espasa. Nicéfor
l'atura posantli una má al mitj del pit.)

Nicéfor: Ni un pas, ó llenso al poble contra vos.

Andrónica: Senyor, veyéulo: raja la pesta de son cos: la lepra du en las
mans y en l'alé; sos ulls matzinan; seca las fonts d'hont passa; dels
sepulcres la podridor buyda en lo mon. En somnis, en forma de serpent
l'he vist: cerclava vostre coll, vostre cos: lo pit teníau badat, y al
lloch del cor lo cap del monstre.

Heráclias: Oh caballers, ab mí!

(Avansan los caballers ab las armas al puny.)

Nicéfor: Poble, ab mí! Poble! (Los caballers s'aturan al avansar lo
poble: molts d'aquestos treuhen armas. Al poble.) Aturéuvos. (Nicéfor
s'ha quedat mirant fit á fit als caballers. Després mira á Andrónica.)
Y ara tothom que surti. (Remor general.) Tothom! Tothom! Los caballers!
El poble!

Heráclias: Fins jo, senyor? Y á mí m'ho diu Nicéfor?

Nicéfor: (alt.) L'Emperant es qui ho diu y á vos us toca lo primer
obehir. (Pausa.) Que ho vuy!

Heráclias: (als cavallers.) Seguíume.

Nicéfor: Y vosaltres també, poble. Mos guardias! (Cridant com boig.) Jo
vuy la soletat! Tanquéu las portas!

(Tothom va sortint per hont ha entrat.)

Abat: (á Heráclias, tot sortint.) També aixó es obra vostra?

Heráclias: (sortint rabiós.) No, del diable!

Jordi: (mentres van sortint.) Eixa dona qui es?

Matheu: Qui es?

Jordi: (burlántsen.) Si sembla la hermosa d'un bordell.

Pacomi: (indignat.) Fals. Es la dona la més santa y més pura de la
terra.

### Escena VIII

(Andrónica y Nicéfor)

Nicéfor: (satisfet.) (Ah. Tots lluny.) (A ella.) Mira, ja no hi son.
Nosaltres y ningú més.

Andrónica: Y Deu!

(Se queda mirant. Pausa.)

Nicéfor: (ab veu baixa.) Y Deu! (Intim.) Va, cóntam: qui ets? D'ahont
has vingut?

Andrónica: (cayent de genolls, plorant.) Oh, Jo us ho prego, Senyor,
Senyor! Pietat per vos, que us duhen á morir els que us voltan.

Nicéfor: Parla. Parla.

Andrónica: Jo crech en vos, sentíu? Que á dalt del trono us vuy
triomfant, bell, pur, vostra la terra d'un cap al altre, y'l cel no
més per sobre! Matéume á mí... y pietat per vos.

Nicéfor: Voldría tenirte aixís, sempre á mos peus; esclava; fentte patir
per veure en ta hermosura regalimant el plor. Ara! Com ara!

(Dit ab rabia y amor impetuós.)

Andrónica: Oh, no'm parléu aixís! Ay de mí trista que vos no
m'entenéu.

Nicéfor: Mes sí! Si escolto tot jo. Si es tot mon ser que beu ta vida,
(Ella's va alsant ab por.) que't resplendeix entorn y aspiro en
l'ayre. Qu'ets feta de cel blau, d'argent d'estrella, de raigs de
sol, d'escuma de las onas, ab sospirs de las flors y ab besos d'ángel!

Andrónica: (plorant.) Ay Senyor, si fos cert qu'heu mort per dintre,
que l'ánima heu perdut!

(Apartantse ab por.)

Nicéfor: (acostantshi impetuós.) No, no! Si goso ab la teva dolor.
T'angoixa encara te fa més grata á mos desitjos: vina á mos brassos
que't senten! (Rabiós.) Que m'arboro per gosar tas besadas! Ah, no
fugis, que'm fonch d'amor! Que't vull!

Andrónica: (fugint esglayada.) Senyor!

Nicéfor: Que t'aymo, y'm fas morir de rabia!

Andrónica: Senyor!

Nicéfor: (perseguintla rabiós.) Crema ma carn del goig que vol!

Andrónica: (rabiosa ara.) Deixéume!

Nicéfor: Ets vida per mí!

Andrónica: No, may!

Nicéfor: (rihent rabiós.) Ja ets meva!

(Cahuen per terra.)

Andrónica: Déixam! Monstre!

Nicéfor: (rihent feréstech.) Ets dona y jo't tinch fam!

Andrónica: (lluytant per terra.) Fera!

Nicéfor: (volguentla besar.) En ta boca!...

Andrónica: (apartant la cara.) No, no!

Nicéfor: (besantla. Després rix.) Ja t'he besat!

Andrónica: Cobart! Ah! Lladre, Ara vas á morir!

(Lluytant á terra, ella s'ha després y li posa las mans al coll.)

Nicéfor: (ab veu ofegada.) Ma gent!

Andrónica: T'escanyo! Escup lo bes, traydor, escuplo!

Nicéfor: (cridant ab veu apagada.) Aussili!

Andrónica: Móret, móret!

Nicéfor: M'ofego!

Andrónica: (procurant alsarse.) Lladre! Déixam! (Conseguintho.) Gracias
Deu meu!

(Desprenentse d'ell. Alsantse.)

Nicéfor: (revolcantse per terra.) Ah que m'ofego! Ayre!

Andrónica: Ahont soch?

Nicéfor: (sempre á terra.) Cert: tens mal cor!

Andrónica: (ab lo puny clos, amenassantlo.) Oh miserable! canya podrida
qu'ets! Runa d'imperi; runa d'home y de bestia! Ni com bestia m'has
pogut vence'á mí, á mí, una dona! Me fas horror! Malvat! Te creya un
astre y ets un cuch revolcante en ayguas mortas, que jo he esclafat sota
mos peus! Quin fástich! Y he cregut qu'era Deu, qui'm deya: "Veshi;
truca á son pit ben fort, qu'es temps encara, despérta á n'ell y á ton
país, y aixécals!" Y jo, boja que soch, quan las campanas han cridat á
consell, sola y ardida he fugit de mon claustre! Ha estat desvari! Al
monastir, y prou. Y á pregar sempre pels morts.

(Anántsen cap á la dreta.)

Nicéfor: (correnthi.) No, anárten no! Espera, no'm deixis; que jo vuy
que m'escoltis. (Per son cap.) Que aquí dintre m'abrusa afany de
llágrimas!... y sento febre de dirte, jo no ho sé qué, mira: no't tinch
odi, no, no; respecte. Em parlas com ningú m'ha parlat, qu'ets altra
vida! Mes no apartis los ulls! Míram! Escóltam! (Rabiós.) Oh, no
m'escolta! Infern, jo't crido: ajúdam!

Andrónica: (anant resolta cap ahont ha sortit lo poble.) Eh, prou!

Nicéfor: (corrent á impedirho.) Per Deu t'ho prego: perque salvis
l'ánima meva, que, si ho vols, tú sola la pots salvar; que Deu t'ho ha
dit que vingas. (Ella torna enrera rápidament.) Oh, mira: fa un instant
que aquí'm mancava l'ayre per respirar: si ara respiro es sols de tas
paraulas que revolan al meu entorn, com á sospirs d'aucellas. Jo no sé
pas qui ets; mes t'han sentida, no sé cóm, ni per qué, al plegat, ben
fosas, la carn que tinch y l'ánima qu'es meva; y, mira, ja está fet lo
teu prodigi, de diable ó de Jesús, no ho sé; sols trobo qu'era'l pit
terra aixuta y's fon en llágrimas; que tú, ab las tevas mans, quan las
unías al entorn del meu coll, en ell reblavas l'anella del esclau. Qui
sap, oh dona, si es de boig lo que't dich; potser nosaltres ho som tots
dos: si ho som, que may revinga la rahó á nostre cap! Qué vols: demana!
Vols que t'alsi en un trono arrán dels núvols? Vols qu'entorn de ton
cap com papallona volteji etern lo sol? Vols que la terra sigui'l ca de
tos peus? Vols veure corre la sanch á rius, que's fassi un mar, que
pugi serras amunt fins que'ls estels s'hi amarin y's topin embriagats
desfentse á trossos?

Andrónica: Senyor, Senyor, ohíume! Jo us demano una cosa tantsols...

Nicéfor: Y qu'es?

Andrónica: Voldría tantsols que fóssiu bo.

Nicéfor: Donchs jo t'ho juro que ho seré. Y á la forsa vuy que's torni
bo tot mon poble: baldament per serho s'assahoni la terra ab sanch y
llágrimas!

Andrónica: Oh, no: calléu, que'm fan morir d'angunia vostras paraulas!
Quina por!

Nicéfor: Por? Digas: donchs ser bo... qu'es?

Andrónica: Ser bo?! Estroncar per sempre lo plor dels altres per plorar
de joya.

Nicéfor: Sí, sí: plorar de joya... (Rumiant qué vol dir.) Oh, sí't
tenía en lo trono asseguda, y jo posava en ta falda mon cap, devant del
poble congregat á tos peus! Si tú ploressis, tas llágrimas de goig
aquí'm caurían (Per la cara d'ell.) á las mevas trobant; y ellas
depressa, quin corre cara avall, d'amor unintse y al sol brillant sobre
dels caps del poble!

Andrónica: Senyor! Gracias, senyor!

Nicéfor: Ja no m'odías?

Andrónica: Oh, no! No.

Nicéfor: Lo teu nom?... Ton nom?

Andrónica: Andrónica! Mes despertém, senyor; ja prou. Esperan los
caballers y'l poble, y fora vila hi ha'ls estols bisantins.

Nicéfor: Y jo aquest trono t'ofería, que cau!

Andrónica: No, qu'es enlayre y será fort si es que ho voléu.

Nicéfor: Goberna: qué vols que fassi l'Emperant? (Ella va á parlar.) No
ho digas: cridaré al poble y á tothom, y, parla, parla tú y t'obeheixo,
qu'ets antorxa qu'encén fogueras dintre'l pit!

Andrónica: Veyéume: qué soch jo per parlar?...

Nicéfor: Tot: la meva ánima que ab mí no vingué al mon quan jo vaig
neixer y ara troba'l seu cos qu'ella'l cercava, (Per son pit.) tu,
qu'ets sols esperit, com jo materia.

Andrónica: Oh, acabém!

Nicéfor: (ab entussiasme.) Acabém?! Comensém ara! Jo vuy lo que tú vols.
Tú vols que's torni la terra un cel? Dónam la má:'t segueixo! No tinch
ulls per mirar: tu'ls tens, y miras y ploras per tú y jo. Si'l cor me
manca ab lo teu en tením pels dos!

Andrónica: Me crida lo monastir, hi dech tornar!

Nicéfor: No ara! Si'm deixas ara, tot fineix, que torno á caure en
negra nit.

Andrónica: Cridéu que vinga tothom aquí.

Nicéfor:(corrent á la porta dels caballers.) Tothom aquí! Mos guardias
que torni aquí mon alt consell, mos nobles.

### Escena IX

(Andrónica, Nicéfor y tots los caballers d'avans. Andrónica y Nicéfor
están al mitj de la escena y aquest parlará mentres van entrant.)

Nicéfor: Caballers: amatents aquí. Jo mano que's fassi dia clar. Lluny
las tenebras! Mos caballers: veníu! Tothom de joya al meu voltant!

Heráclias: Senyor, no us sé compendre.

(Riu Nicéfor.)

Gelassi: (als caballers) L'Emperant sembla un altre.

Nicéfor: Te, no saben veure la llum, Andrónica!

Heráclias: Aquí dintre encara aqueixa dona!

Nicéfor: Aqueixa dona salva l'Imperi avuy, que á mí'm desperta, que
dormía tot jo per culpa vostra!

Heráclias: (ab familiaritat.) Nicéfor!...

Nicéfor: (imposantse.) L'Emperant! (A Andrónica.) Oh tú, segueixme.

Heráclias: Senyor... Mes ahont anéu?

Nicéfor: A dar al poble lleys d'amor, lleys de vida; y com vosaltres no
me'n heu ensenyat, m'hi duch al mestre.

Gelassi: Aixó es escarni al trono!

Heráclias: (á Nicéfor.) Aixó es desvari de vostre cap.

(Nicéfor: va á pujar las gradas del trono duyent per la má á Andrónica,
que s'atura als peus dels grahons.)

Nicéfor: Si puja al trono ab ella la joventut, la vida, l'hermosura, la
bondat, l'entussiasme, Deu,'l poble y mon cor que's desperta y diu:
Andrónica si'm vols salvar, segueixme!

(Ell la va conduhint per la má.)

Heráclias: (volguentho impedir.) Oh no!...

Demetri: (als caballers.) Es profana la magestat!

Nicéfor:(tot pujant.) Que suau camí!

Heráclias: (pujant un grahó.) Aturéuvos!

Nicéfor: (girantse.) Las portas, oh mos guardias! Pas al poble.

Heráclias: Qué feu, senyor?

Nicéfor: Baixéu lo front, Heráclias.

(Andrónica s'asséu al trono ab lo cap baix. Nicéfor se queda dret al
costat.)

### Escena X

(Los anteriors y tots los del poble menos Sergi y Alexis. La escena
s'ompla rápidament.)

Nicéfor: Caballers, sou ma guardia. Guardia d'ella sols lo poble.
Penséuhi. El trono es ara un altar, una gloria, y estén per sobre
l'ángel d'esta nació sas amplas alas.

(Los caballers quedan aterrats, silenciosos.)

Jordi: (á mitja veu.) Aquella á dalt... Al trono!

Matheu: (id.) Du'l ropatje de las novicias de Sant Grau...

Poble: (id.) La boja.

Poble: (id.) No ho es.

Pacomi: (id.) Jo la conech: es santa. Sempre fa caritat als pobres. Si
es Andrónica!

(Tot lo anterior s'haurá dit mentres van entrant.)

Nicéfor: Escoltéume, fills d'Albia: jo us demano per mos erros perdó.

(Remor general.)

Heráclias: (als caballers.) Es de boig.

Poble: Miracle!

Nicéfor: (insistint.) Mos erros que'm perdoni...! (Remor dels
caballers. Imposantse.) Y cent vegadas ho demano al meu poble!

Matheu y poble: Visca Andrónica!

Nicéfor: Que escolti feta un cor tota la terra. Si, Andrónica; qu'ets
tú encencer puríssim ab rehinas del cel, y jo una brasa... Las rehinas
arréu que's fássin núvol.

(Parlará Andrónica ab veu humil, mirant de cop á Nicéfor. Després fixa
la mirada en lo cel.)

Andrónica: En nom de Deu, de bat á bat que s'obrin las presons als
fills d'Albia. Pera sempre los torments que fineixin, y que sían richs
y pobres germans! En mitj la plassa lo foch que abrusi'ls instruments
sangnosos dels martiris crudels.

Nicéfor: Sí, sí! Qu'espera á obehirla ma gent? Com llamp, sas ordes á
complirlas!

(Surten per la dreta alguns soldats y nobles.)

Poble: Oh, Andrónica!

(Remor de veus barrejadas, dominant lo nom d'ella.)

Poble: Que visca!

Poble: Visca la santa!

Poble: L'ángel!

Poble: Visca Andrónica!

(Lleuger remor dels caballers aterrats. Andrónica's posa dreta, parlant
com inspirada del cel.)

Andrónica: Fills d'Albia! Oh poble! Oh caballers! La terra está en
perill: al espuntar la aurora voltará l'enemich nostras murallas! Oh
germans, despertéuvos! Poble lliure som pel llinatje: may, may
l'Anatolia devant Bisanci acoti'l front; que lluyti, qu'esqueixi
carn, qu'estripi y esmicoli lo poder enemich; tot abrassantse
l'anatólica gent, tothom que tinga foch de patria en las venas, richs y
pobres, agermanat tothom, l'orde seguintla de qui es nostre Emperant!

Nicéfor: Tothom que ho vulga, y la terra se salva.

(S'ha anat encomanant l'entussiasme.)

Gelassi: Oh sí, salvémla!

### Escena XI

(Los anteriors y Sergi y Alexis y altres presoners ja en llibertat.)

Sergi: Salvémla tots agermanats!

Poble: (ab gran alegría.) Es Sergi.

Alexis: Las presons son obertas!

Poble: Visca Andrónica!

Andrónica: Senyor: tothom es lluny, som sols. M'esglaya la soletat.

Nicéfor: Qué vols?

Andrónica: Senyor: voldría que tothom ens voltés.

Nicéfor: Tothom! Que vinga tothom al voltant nostre! Fora Guardias!
Acostémshi nosaltres: vina, Andrónica.

(Lo poble barrejantse ab los caballers que, en part, segueixen lo
moviment general, encara que ab certa rigidesa, invadeix tot
l'escenari. Nicéfor y Andrónica devallan algunas gradas, veyentse'ls
caps d'ells dos sortir per sobre la gentada. Fa estona que s'han
deixat de veure l'Abat, Livani y Pacomi.)

Poble: Adorém á esta dona!

Poble: Es una santa!

Andrónica: Que visca l'Emperant!... Y ab ell que visca el poble,'ls
caballers, la patria una, l'Anatolia del cor.

Nicéfor: Sí, l'Anatolia.

Andrónica: Cada hu es una fulla,'l tot es l'arbre.

Nicéfor: L'arbre que reverdeix perque tú á sobre hi esténs la llum del
sol.

Andrónica: (al poble, per l'Emperant.) Ell se us entrega! Ell es
vostre, germans!

Matheu y altres: Visca Nicéfor!

Poble: Visca Andrónica!

Poble: Visca!

Nicéfor: Va! Las armas aixequém tots contra Bisanci!

Sergi: Guerra als bisantins!

Alexis y altres: Que morin!

(Tothom ho contesta.)

Nicéfor: (á Andrónica.) Tú ets qui salvas l'Imperi; tú.

Andrónica: Y ara, senyor, per sempre... Adeu!

Nicéfor: No, no; jamay, jamay! Que tanquin las portas del palau! Que tú
no surtis!

Andrónica: Pas! Pas!

Nicéfor: Si'ls presoners jo te'ls entrego per un tot sol: per tú.

Andrónica: Senyor: al claustre jo hi dech tornar. Si perilléu,
cerquéumhi.

Poble: Visca Andrónica! Visca! Visca Andrónica!

(Ella passa mirant al cel. Quan surt, los crits segueixen á fora,
allunyantse fins que ha caygut lo teló.)

Heráclias: Senyor!...

Nicéfor: Oh, Heráclias, jo la vuy! Per viure me cal aqueixa dona!

Heráclias: (volent dir que desperti.) Senyor: calma.

Nicéfor: (feréstech.) No, calma no; que jo la vuy. S'allunya, y'm
moro! Oh Deu, que se m'emporta l'ánima; y'l d'avans torno á ser,
que'l cor me trobo ab mals desitjos altre cop sens ella! Vuy eixa dona!
Andrónica! Eixa dona!

(Desesperat. Lo poble y molts caballers barrejats han anat sortint
seguint á Andrónica. Se sent que la victorejan á fora tot allunyantse'l
remor.)

Teló

## Acte segon

### Quadro primer

(Sala curta del Palau de Nicéfor á Albia. A un costat una finestra. Es
al matí.)

#### Escena primera

(L'Abat de Sant Thimur, Gelassi y després Livani. L'Abat es en escena;
entra Gelassi.)

Gelassi: Bon dia.

Abat: Caballer, la vostra cara no es senyal de bon dia.

Gelassi: Ab la foscuria los bisantins han avansat com ombras, y l'alba
al clarejar per tot se'n veuhen.

Abat: Bona nova!

Gelassi: Cóm, vos?...

Abat: Qu'es bona nova pera Bisanci.

Gelassi: (sortint) A Heráclias corro á dirho.

Abat: Oh, sí; corréu.

Livani: (entrant) L'Abat...

Abat: Ja ho sé, Livani: los bisantins los nostres murs rodejan.

Livani: Donchs alegrémnos, puig caurá vensuda la vila avuy mateix.

Abat: Deu vos escolti.

Livani: Lo cercle no volíau? Donchs pot dirse que Albia ja's veu
cerclada. Ahir al vespre, quan per consell d'aqueixa estranya dona
s'obriren las presons, si que podía referse aquest malvat. Mes ab
Heráclias com avans aprop d'ell...

Abat: Cert: mes si Andrónica tornava al Emperant...

Livani: S'ablaniría lo malvat al sentirla. Mes quan ella se'n apartés,
Heráclias igual que ara tornaría á ser mestre.

Abat: Y si eixa dona ja no'l deixés?

Livani: Llavors...

Abat: Y si Nicéfor la prengués per esposa? Ella es novicia, y'ls ulls
del Emperant treyan espurnas.

Livani: Fora la nostra pérdua, perque'l poble...

Abat: Lo poble es fanatisme. Com un astre... com lo sol al sortir sobre
la terra eixa verge s'ha alsat demunt del poble! Ja'l vegéreu ahir. Ja
sabéu ara com crida pels carrers que vol á n'ella dalt del trono
imperial, y donaría tota la sanch seguintla.

Livani: Y donchs, cóm ferho?

Abat: Fent qu'eixa dona del sagrat no surti; que no vinga al Palau,
costi'l que costi.

(Se sent remor del poble.)

#### Escena II

(L'Abat de Sant Thimur, Livani y Demetri.)

Demetri: Ja ho sentíu, caballer. Lo poble encara per los carrers
victorejant á Andrónica.

Abat: Y no es pas tot: que crida com á fera la mort del Emperant.

Demetri: La lluyta á fora, la lluyta á dins la vila! Ay de nosaltres!

Abat: Mes si eixa dona al poble va amansirlo ahir al peu del trono!...

Livani: Donchs ens créyam que á Nicéfor seguía encara'l poble!

Demetri: Ah, no: perque al deixarlo la novicia l'Emperant s'ha abatut,
y l'obra d'ella ben depressa ha fugit de la seva ánima, qu'Heráclias
s'ha imposat, y ha donat l'ordre de que comensin altre cop los
cástichs y'ls llibertats á las presons revingan.

(L'Abat y Livani's miran satisfets.)

Livani: Tot es perdut aixís per l'Anatolia. Sense'l poble l'August...

#### Escena III

(Heráclias, l'Abat de Sant Thimur, Livani, Demetri y Gelassi, que venen
ab altres caballers.)

Heráclias: Y qué, Livani?! Vos tindréu bona espasa; mes hi ha lluytas
que no las coneixéu. No se l'enjoua al poble ab afalachs. Prou vaig
cridarlo devant Nicéfor; y'l sentíu? S'ubriaga per eixa dona! Cal que
temi'l poble, y obeheix per l'esglay.

Abat: Es cert.

Gelassi: No sempre: que deslliurar als presoners procura.

Heráclias: Son fortas las presons y las enrondan nostres lleals. Y jo us
ho dich, Livani; Albia's veurá salvada. Dintre un'hora aquest poble
envilit s'alsará en brega en contra'ls bisantins. S'ha donat l'orde
per plassas y carrers que tothom vaja dret als murs, y'l que nó, perdi
la vida.

Demetri: Donar armas al poble encegat d'odi contra Nicéfor... Oh!

Heráclias: Rebrán las armas vora'ls portals mateixos.

Poble: (á fora.) Visca Andrónica!

Livani: S'acosta l'Emperant. Heráclias, (volent dir que fa lo que ell
vol.) Y donchs! Lo míser se revolca en son llit y'ls ulls no tanca, á
eixa dona cridant, á eixa diablesa que tot ho ha revoltat. Mes jo us ho
juro que aquí no ha de venir, puig mana Heráclias.

Gelassi: Ja es aquí l'Emperant.

Heráclias: (als caballers.)

Anéu! Tots fora!

#### Escena IV

(Nicéfor, Heráclias, l'Abat de Sant Thimur, Livani, Gelassi, Demetri,
Nikelas y altres caballers.)

Nicéfor: Qui es que se'n va? Tothom aquí!

Heráclias: Las ordes del August á obehir! Tornéu!

Nicéfor: Gelassi, al meu costat. Tothom. Demetri. Sembla que'm voléu
sol, y sol mon front esclata que'ls pensaments no hi caben. Hi ha com
núvol tempestuós aquí dintre. (Per son cap.) Y'l llamp guspira per mos
ulls abrusats.

Heráclias: L'August, vos prego que descanséu.

Nicéfor: Que descanséu! Tot'hora que descansi mon cos! De qué?
Canséulo, que l'afatiga'l descansar!

Heráclias: Jo guardo vostre repós y vetllo vostra ditxa.

Nicéfor: La ditxa meva hont es? La ditxa meva me l'ha ensenyada aqueixa
dona, y, lladre, ab ella se l'ha enduta.

Heráclias: Ella á la fossa vos menava.

Nicéfor: No, al cel, qu'ella sabía lo camí d'arribarhi! Vos sou runa,
sou arna de l'avior. La fulla seca que deixi l'arbre vert, qu'en ell
fa nosa á las fullas qu'espuntan: jo aquí ho sento (Per son cap.) mes,
ay, no ho sé esplicar. Al poble'l salva la joventut, l'amor,
l'empenta nova que crida á tots los sers: fes flors y grana: qu'en
l'arbre's diu pols d'or que altre arbre llensa!... Y aquí sobre mon
pit se diu Andrónica! (Riu Heráclias sarcástich.) Vostre riure cóm
glassa! Fins m'arriba al moll dels ossos! Oh quin fret! Tremolo!
Treyéume d'aquí dintre! Déume vida! Déume sol que m'escalfi: y déume á
n'ella; que sostenintme en ella soch altre home; qu'ella y jo som un
mon, y sol ni l'ánima me sento dintre meu! Vos no: deixéume.

(Perque Heráclias volía sostenirlo.)

Heráclias: Es la febre, senyor.

Nicéfor: Corréu, que'm portin ma llitera!

Heráclias: L'August!...

Nicéfor: Ayre, vuy ayre! Vaig á cercar l'ánima meva, á Andrónica: per
no caure la vuy. Fins ab cadenas la tindré á vora meu! Aquí! Y que mani
fins sobre vos!

Heráclias: (sarcástich.) Be está. Mes adverteixo al soberá que pels
carrers se crida mori l'August!

Nicéfor: Y donchs qué fan mas tropas? Per qué no enfonzan los punyals
fins l'ánima dels que cridan ma mort?

Heráclias: (ab ironía.) Si aixís hu ordena l'August...

Nicéfor: Oh, sí!

Gelassi: Mes los mateixos cridan victorejant á Andrónica.

Nicéfor: No! El poble es bo, que vol á n'ella. Jo vuy dirli (Anant cap
á la finestra.) que la duga al Palau! En triomf!

Abat: (perque'l deixin acostar á la finestra.) Deixéulo!

Nicéfor: (als caballers.) Apartéu!

Demetri: Oh: senyor!...

Nicéfor: Jo ho vuy! Va, fora!

(Al arribar aprop de la finestra sent cridar al poble, que no l'arriba
á veure.)

Poble: Mori Nicéfor!

Poble: Mori!

Heráclias: (als caballers.) Anéu, precisa que jo li parli sol.

(Los caballers se'n van.)

Abat: (á Livani) Ay de nosaltres si ella torna al August!

Livani: Ja Heráclias vetlla.

Nicéfor: (apart.) ¡Per qué á mi l'odi, si jo estimo á Andrónica!?
(Repensantse.) Jo vuy cridarla ab ells. (Insistint en guaytar á la
finestra.) Y si'm tiravan un dart!... No: d'aquí dintre. Visca
Andrónica!

(Ho ha cridat, mes la veu se li ha ofegat al coll, mancat de forsas.)

#### Escena V

(Nicéfor y Heráclias)

Heráclias: Senyor... (No'l sent.) Senyor...

(Tocantlo lleugerament.)

Nicéfor: (girantse soperb.) Qui m'ha tocat? (Humil.) Heráclias.

Heráclias: Jo, sí.

Nicéfor: Miréu, quanta de gent! Mes fugen ara.

Heráclias: Si: son los nostres que'ls enpenyan cap á un portal. Y ja'l
veuréu al poble.

Nicéfor: Si; corréu. Visca Andrónica!

(Cridant baix, mirantlos.)

Heráclias: Prou farsa, Senyor.

Nicéfor: No us vuy sentir. Teníu: vos deixo!

Heráclias: Ah, no: me sentiréu! (Nicéfor segueix voléntsen anar.) Que
vuy qu'escolti l'Emperant.

Nicéfor: Si ella fos aquí, jo us juro!...

Heráclias: Nin de bressol! Qué pots?! Si jo't deixava ay de tú!

Nicéfor: Déume á Andrónica! Ahont es ella si jo hi puch arribar!...

(Amenassantlo ab lo puny.)

Heráclias: Nicéfor: mira.

Nicéfor: Jo soch l'August, jo soch l'Emperant vostre.

Heráclias: Sí, l'Emperant, l'August: y jo dich ara al August Emperant:
ni qu'esclafessiu á mitj mon ab los peus, aqueixa dona la vostra
amistansada no ho sería; y la vostra muller mentres jo aleni no ho será,
no.

Nicéfor: Calléu.

Heráclias: (superb.) Perque jo dono las lleys aquí! Perque soch jo que
impera demunt d'aquesta rassa: y tú ets joguina que mou mon bras; que
si't deixava, en runa, en pols, mesquí, tú't desfaràs per terra!

(Nicéfor retrocedeix, tambalejant com si anés á caure.)

Nicéfor: (apart.) (Ah, no puch!... Caych!...)

(Sostenintse en un moble.)

Heráclias: (sarcástich.) Lo gran, l'excels, que mana als elements y als
homes!

(Rihent.)

Nicéfor: Oh, no: bolva soch y res més! No tinch coratje;'m manca sanch
á las venas! Deu, quanta miseria!

Heráclias: Y á aqueix cuch de la nit, á aqueixa dona no la veurás
maymés!

Nicéfor: (ab certa energía.) Aixó si, encara que hi vagi arrossegant,
aniré ahont siga!

Heráclias: Maymés!

Nicéfor: Si la veuré!

Heráclias: Malvat!

Nicéfor: Sí, sempre, ho haig de dir! La veuré!

Heráclias: (anant cap á n'ell, amenassant.) Vil!

Nicéfor: Sí!

Heráclias: Donchs ara tú has decretat sa mort!

Nicéfor: (ab coratje creixent.) Ah, no!

Heráclias: Eixa dona jo us la daré: mes erta, blanca, freda un nus al
coll, botent, sanguejant, morta!

Nicéfor: Oh tigre! Oh Satanás! Oh Judas, Judas! Jo't mataré! (Riu
Heráclias.) Jo't mataré! Si gosas á tocar ni un cabell á aqueixa santa
jo't treuré'ls ulls; t'arrencaré la llengua y'l cor y las entranyas
ab las unglas! Contra ella tú?! Ni llamps del cel, ni onas dressantse
fins al sol, ni Deu podrían! Jo la defenso, jo. Jo la defenso; y mira
si't tinch por, que ara t'escupo!

Heráclias: Ah, contra tú!

(Anant cap á n'ell cech de rabia.)

Nicéfor: (esperantlo seré.) Aquí'm tens! No'm moch! Au! Vina!

Heráclias: (aturantse ab por.) Mal agrahit! Pitjor qu'esclau!

Nicéfor: (amenassant.) Acóstat!

#### Escena VI

(Nicéfor, Heráclias, Gelassi, Demetri, Theófil, abat de Sant Thimur,
Livani, Nikelas y altres caballers.)

Theófil: Porto novas del poble.

Heráclias: (satisfet.) Ah,'l poble es ara vora'l portal, voltat dels
meus, Nicéfor! Escoltéu, ja no crida.

(Al acabarho de dir se comensa á sentir remor del poble que va venint.)

Nicéfor: (esperansat.) Oh,'l poble!

Heráclias: (estranyat.) El poble?!

Gelassi: Es que torna altre cop...

Heráclias: (ab angoixa. Va cap á la finestra.) Cóm torna?!

Nicéfor: (acostantse un xich á la finestra.) Venen. Venen.

Heráclias: Qué passa?!

Theófil: Els nostres fugen!

(Los caballers parlan entre ells.)

Heráclias: (veyentho per la finestra. Ab rabia.) Fugen los nostres cap
aquí!

Nicéfor: (ab alegría.) Fugen del poble que'ls persegueix.

Heráclias: Oh Deu! Y portan armas!

Demetri: (entrant ab altres caballers.) Senyor: lo poble armat!

Heráclias: Oh quina ira!

Demetri: Han desarmat als nostres que'ls voltavan.

Heráclias: Cóm no'ls han tret al camp?

Poble: (al lluny.) Que visca Andrónica!

Nicéfor: (á mitja veu.) Ella, sí, ella! El poble! El poble! Visca!

Heráclias: Si cridan contra vos! Tanquéu las portas! Lluytan vora'l
Palau! Coratje! Anémhi!

(Surt ab tots los caballers menos Nikelas.)

Nicéfor: Nikelas: ets ben meu?

Nikelas: Oh, sí!

Nicéfor: Donchs mata á Heráclias en la brega!

Nikelas: Senyor!...

Nicéfor: (abrassantlo.) Vina: jo t'abrasso!

Nikelas: Qué feu!

Nicéfor: Sálvam!

Nikelas: (resolt.) Soch vostre!

Nicéfor: (ha sortit Nikelas.) Ara sens ell, Andrónica!

Abat:(entrant.) Escoltéume, Senyor: cal que s'entregui ja la vila!

Nicéfor: No, que ara triomfaré!

Abat: Vos, may!

Nicéfor: Servíume: anéu al monastir ahont es Andrónica y que'm vinga á
salvar. Depressa!

Abat: Hi corro. (Jo't faré caure á tú.)

(Surt.)

Gelassi: (entrant per un'altra porta) Senyor, salvéuvos: qu'esgavellan
la porta!

Nicéfor: (com si'l dominés un sol pensament.) Ha mort Heráclias?

Demetri: (entrant.) Senyor: volen matarvos.

Nicéfor: Viu? Respónme!

Demetri: Ja son dintre'l Palau! Fugíu, que pujan la escala!

Nicéfor: (á Theófil que entra.) Es mort?

Theófil: (als caballers.) Salvémlo!

Nicéfor: (resistintse á sortir.) Vindrá ella!

Poble: (molt aprop.) Mori Nicéfor!

Gelassi: Son aquí!

Nicéfor: No, Andrónica!...

(S'enduhen á Nicéfor per la banda contraria d'ahont venen los crits
del poble que casi es en escena, puig fa caure una de las portas. Lo
cambi de decoració te de ser fet tot lo depressa possible. Al caure'l
teló'l poble segueix cridant: Mori l'Emperant! Mori l'August!,
anantse després allunyant la cridoria. Al apagarse aquesta's comensará
á sentir tritllejar la campana del convent; que callará al alsarse'l
teló.)

### Quadro segon

(Sala gran d'un monastir de monjas. Una porta á la dreta y altra á la
esquerra. Tot lo fons apareix cubert ab una cortina d'un blau negrench,
deixant veure vagament un altar ab los llums apagats, menos lo d'una
llántia que penjará del sostre.)

#### Escena primera

(Pare Joan y sor María)

Sor María: Ay quina por, Pare Joan! Encara me sento tremolar! Ay Verge
pura!

Pare Joan: Y hont se troba ara Andrónica?

Sor María: Reposa estesa sobre'l llit que apar dormida; mes los ulls
los te oberts, y á voltas parla sens que ningú la entenga.

Pare Joan: Pobre Andrónica! Si'l qu'ella ha fet no ho fa ningú!
Sentíssis tot lo que's va contant: n'hi ha que crehuen qu'es un ángel
del cel y que altra volta s'ha entrat al paradís.

Sor María: Ay, encararse ab l'Emperant! (Fent la creu.) Nosaltres res
sabíam. La créyam reposant dintre la celda, quan allá á mitja nit, quina
cridoria devant del monastir! Ens aixecárem corrent d'un lloch al altre
esporuguidas! Trucan. Qui podrá ser á aquestas horas? "Obríume que soch
jo." Te: la veu d'ella. Y l'obrím. Y al tancar, altra vegada
cridadissa al carrer de "Visca Andrónica!" ab veus més d'home!...

Pare Joan: Y ella?

Sor María: Tan serena com si sortís del chor.

Pare Joan: Es un prodigi!

Sor María: L'Abadessa va endúrsela, y ben solas se van tancar.

Pare Joan: Y qué's van dir?

Sor María: Nosaltres prou qu'escoltavam, sense cap malicia. Mes no vam
sentir res. Per fi la porta obríren de la cambra, y l'Abadessa
prenentla per la má'ns va dir que Andrónica era grata al Senyor, perque
la vida venía d'esposar pel be del próxim. Y ella l'abrassá y totas
nosaltras.

Pare Joan: Y avuy va á professar! Quin goig!

Sor María: Ja era pensat aixó de temps. Y encar que sía Albia revolta,
som en pau al claustre.

Pare Joan: Y á més, que s'ho ha guanyat l'esser esposa avuy mateix de
Jesucrist.

#### Escena II

(Sor María, sor Elena y pare Joan.)

Sor Elena: (ve molt conmoguda de la porta de la dreta.) M'envía, Pare
Joan, nostra Abadessa.

Pare Joan: Ploras?...

Sor María: Qué hi ha, germana?

Pare Joan: Sí, qué hi ha?

Sor Elena: M'espantan aquets homes!

Pare Joan: Quins homes!

Sor Elena: Ay, desitjan veure á Andrónica!

Sor María: Hont son?

Sor Elena: (al Pare Joan.) Nostra Abadessa diu que parlin ab vos, mes
qu'ells á Andrónica no la vegin!

Pare Joan: Que vingan.

(Surt Sor Elena.)

Sor María: (plorant.) Quina angunia. Potsé'ns volen matar!

Pare Joan: Ves: déixam, filla.

Sor María: Venen! Ay quina por! (Mes jo'ls vuy veure!)

(Surt.)

Sor Elena: (desde la porta de la esquerra.) Per aquí. Entréu.

Pare Joan: Veníu.

#### Escena III

(Pare Joan, Sergi, Alexis, Matheu y alguns altres. Sor Elena atravessa
la escena y se'n va per ahont ha sortit Sor María. Després ab altras
monjas tornarán á guaytar per la porta de la esquerra.)

Sergi: Voldríam veure á Andrónica.

Pare Joan: Be. Y qui sou?

Sergi: Nosaltres eram ahir prop de Nicéfor, y ella ens va salvar la
vida.

Alexis: Y ara'l poble sobretot y tothom á ella s'estima.

Pare Joan: Ah, sí! Si es una santa!

Matheu: (á Alexis.) Veus?

Alexis: No, un ángel.

Sergi: Ni un ángel ni una santa. Es una dona, (Remors.) ho torno á dir:
sino que val més ella que'ls homes junts. Si tot es hermosura. Hont es?
Veníu, companys, qu'hem de parlarli.

Pare Joan: (aturantlos.) Pero per qué?

Sergi: Diu que per qué?! Per dirli per aquets y tothom, aixó: Que'l
poble us vol per Emperant, y vol que caygui aqueix mal home que per tots
es lepra. Aixís: que us adorém, y per compláureos, si ho manéu, de
genolls la vida tota ens hi estarém ab goig, posant los llavis en la
pols que petjéu, y nostra vida us la entreguém, Andrónica, prenéula. Mes
monja no heu de ser: si ara us feu monja robéu lo que no es vostre: la
vostra ánima qu'es l'ánima del poble! Aném á dirli.

Alexis: Aném, companys.

Matheu y altres: Aném, aném. Depressa.

Pare Joan: Aturéuvos.

Sergi: (á Sor María, Sor Elena y altras monjas que s'están á la porta
de la esquerra.) Ahont es. Aqueixas donas ho saben prou.

Sor Elena: (espantada.) Pare Joan!

Sor María: (id..) Aussili!

Pare Joan: (contenint al poble que avansa cap á la porta ahont son las
monjas.) Per caritat!

Sergi: (á Pare Joan, aturantse.) Qué ploran! Feu com ella tinguéu pit y
servíu d'alguna cosa.

(Fugen per la porta de la esquerra las monjas espantadas.)

Pare Joan: Oh quins crits aquí dins!

Alexis: (volent avansar.) Ningú'ns aturi. Aném!

Pare Joan: Es lloch sagrat aquí! (Lo poble remoreja.)

Sergi: (fent aturar als seus.) Esperéuvos. (Al Pare Joan.) Féula venir á
n'ella; y prou. Nosaltres l'agafarém ab un brassat, per forsa, y la
durém al poble, qu'ell governa!

Pare Joan: Per caritat!

Sergi: (decidit.) Ah, no! Al carrer se troban milers dels nostres: jo
soch fort; que's miri! (Alsant los brassos com pera demostrar que te
robustesa.) Si la duré com munt de flors, posada sobre mon pit, qu'es
son altar, y espera! Ah quin batre mon cor lo seu sentintli!

(Molt conmogut.)

Pare Joan: Per mor de Deu!

Alexis: (á Pare Joan, apartantlo.) Fugíu!

Sergi: Entrém y fora.

(Corren cap á la porta de la esquerra.)

#### Escena IV

(Andrónica, Pare Joan, Sergi, Alexis, Matheu, Sor María, Sor Elena, la
colla de gent del poble y altras monjas. Andrónica ha aparegut sortint
de darrera las altras monjas, que ploran espantadas á la porta de la
esquerra, y s'avansa serena. Sergi y'ls seus quedan com encisats sens
gosar á dir una paraula.)

Andrónica: Aquí'm teníu. No fujo, no. Acostéuvos.

Sergi: Es ella.

Alexis: (á Sergi.) Ella. Parla tú.

Pare Joan: (pera que no avansi.) No, Andrónica.

Andrónica: Demanávau per mí...

Sergi: Per vos, sí.

Pare Joan: Volen endúrseten d'aquí á la forsa...

Andrónica: (acostantse al poble.) Pare, al poble no'l teméu: es bo, y
ell vessa generosa la sanch, perque ell s'estima sobretot y tothom la
patria nostra. Tot lo qu'heu dit, germans, jo m'ho escoltava

Sergi: Ens diu germans, sentíu?!

Andrónica: Jo us ho agraheixo ab tota la meva ánima, que lliure ja avuy
no's troba com avans. Ay Pare jo dech parlar ab vos!

Pare Joan: Filla volguda!

Andrónica: Y us demano á vosaltres que ma angoixa respectéu. No só
aquella d'ahir vespre del palau del August, perque'm tiraren un dart á
las entranyas, y, ay, qu'es dintre!

Sergi: Ferida vos? Mori'l tirá! Jo us juro!...

Andrónica: Qu'heu dit!... Ja no es tirá, que ara es altre home.

Sergi: Ell vos enganya: oh, sí, que altra vegada escarcella als fills
d'Albia y'ls martiritza.

Andrónica: Nicéfor! Qu'es qu'heu dit?!

Pare Joan: Y es cert; tú fora, ell torná á ser crudel.

Alexis: Es vil.

Sergi: Nosaltres lo farém trossos, y als portals...

Andrónica: Jo us privo que atentéu á sa vida: anéu al poble...

Sergi: Parléuli vos al poble. Veníu.

Pare Joan: (perque no hi vagi.) Filla!

Sergi: Ah si vinguéssiu ab nosaltres ara! Qui'ns atura duyéntvos devant
nostre? Veníu. Per nostra terra us ho demano.

Alexis y altres: Tots. Tots.

Sergi: Per nostres fills. Per los que jehuen á dins las sepulturas. Pel
Deu Pare!

Andrónica: Oh, escoltéume! Pel Pare jo us ho juro: si Ell ho vol jo us
segueixo, mes deixéume parlar ab Ell. Y si Ell ho mana,'l claustre
deixaré encar que sía pera sempre.

Sergi: (content.) Companys, ja la sentíu.

Alexis: Que'l poble ho sápiga.

Sergi: Y esperém: que vindrá.

Matheu: Duguém la nova.

Andrónica: Germans, teníu fe en mí?

Poble: Sí, tota.

Sergi: Cega. Mes deixéu que besém tantsols la gira de vostra roba.

Andrónica: Ah, no, la má. (Dubta Sergi.) Estrenyéula.

Sergi: (no gosant.) Tocarla jo ab la meva!...

Andrónica: (acostantshi ab la má estesa.) Sergi.

Sergi: (ab gran emoció. Li ha dat la má.) ('M moro!)

Andrónica: (acostantli la má á la boca.) Ánima gran teníu.

Sergi: (besantli la má.) Oh, sí; desde ara.

Andrónica: Sou bons, companys. (Li besan la má alguns altres.) Anéu.

Alexis: Ah gracias!

Poble: Gracias!

Andrónica: (abrassantshi y plorant.) Pare Joan!

Alexis: (als seus, tot sortint.) Mes l'Emperant que mori!

Sergi: (sortint l'últim.) (Ah, quin goig!) (Per la seva má que ha tocat
la d'ella.) Aquí duch la calor d'ella!

#### Escena V

(Andrónica y Pare Joan)

Andrónica: (rápit y ab emoció.) Pare Joan, ohíume!

Pare Joan: Oh, sí!

Andrónica: Y depressa. Des qu'he tornat al monastir, y sola m'he vist
dintre ma celda, que combato. Mes me trobo vensuda, y vinch á dírvosho.
Jo no puch esser monja. No vull serho: diguéuho á l'Abadessa; á mas
germanas que no encengan l'altar, que'm llensin fora, perque he pecat
y estich pecant; que dintre del cor no hi tinch lo cel, y sento ab rábia
com enlloch de mon Deu, penso en un home!

Pare Joan: Andrónica, qué dius?!

Andrónica: Jo, sí; escoltéume. Vaig al vespre sentir com las campanas
tocavan á rebat; era que al poble cridavan á consell perque las furias
degollavan la terra. Y va semblarme que Jesús me digués: "Veshi y
predica l'amor entre'ls germans d'aquesta terra." Y vaig deixar lo
monastir com boja d'amor als meus germans, volent, oh trista, plaure al
Senyor, tot llivertant ma patria. Y cara á cara del August me trobo: lo
monstre m'esglayá y vaig malehirlo. Mes tothom ja no hi es! Hont soch
que resto sola ab ell? Cóm fugir? No més sa vista trobo per tot que'm
lliga! Y m'obre'ls brassos y sos llabis, cremant, sobre ma boca no
besan, que mossegan com á vibras. Y al anarlo á ofegar, ay quina
angunia! que aquell bes no ha acabat, que de ma boca tota jo'm va
seguir, y per mas venas besant, sempre besant, furgan sos llabis! Pare,
perdó; l'estimo! Jo'l vaig veure com per mí feya'l be, y si en aquest
dia als horrors ha tornat, es que l'envoltan los vils que
l'embruteixen! Pare, Pare, que mon cel no es aquí! Perdó! Salvéume!;
que aquí dintre sens ell me moriría! Y morta y tot, y fins sota la
terra, sentiría son bes dintre mos ossos: y si'm cridés, la terra
apartaría viva d'amor cayent entre sos brassos! Que l'apaguin
l'altar; y adeu per sempre!

(Mentres parlava Andrónica han anat encenent l'altar.)

#### Escena VI

(Andrónica, Pare Joan, Abat y després Livani. L'Abat ve de darrera de
la cortina. Livani vindrá per la porta de la dreta.)

Abat: La encesa del altar es ordre meva: y esperan l'Abadessa ab tas
germanas.

Andrónica: Ah, no, no, que no puch, que'l cor no'm crida d'ensá
d'ahir, senyor, per ser la esposa de Jesús.

(Segueixen encenent los llums del altar.)

Abat: Infelís, qu'entre las urpas del esparver t'abats com la coloma!
L'August no't vol y's riu de ta ignocencia; que, per temptarte,
Llucifer prenía del condempnat Nicéfor la figura.

Andrónica: No, no, que's pot salvar y Deu no'l deixa; y'm vol á mí, y
m'estima.

(Entra Livani.)

Abat: Vos, Livani; diguéuli vos.

Andrónica: (Ay Deu!)

Livani: Essent vos fora, ahir nit, l'Emperant esclatá á riure
escarnintvos, crudel, mentres donava l'orde de que altre cop
engrillonessin als caps del poble que segueix la xurma. Y va dir que us
volía per... esclava. May per esposa.

Andrónica: (Oh Deu, lo cor se'm trenca.)

Abat: Mes, Livani, seguíu.

Livani: (no gosant) Senyor...

Abat: Precisa que ho diguéu tot, qu'es per la ditxa d'ella.

Livani: Puig que ho manéu... (A Andrónica.) Que si voléu servirlo una
nit com esposa, ell us regala...

Pare Joan: Oh, calléu!

Andrónica: (plorant.) Pare Joan! Pare Joan!

Pare Joan: Filla coratje, filla meva.

Livani: (al Abat.) Cal que's fassi la professió al instant perque
Nicéfor...

Abat: (á Livani.) Será al moment. (A Andrónica.) Y ara diguéume:
Andrónica la novicia qué vol. Si vol que apaguin los brandons del
altar...

Andrónica: Ah, no; qu'encengan per tot! Forsa claror! Llum! Seré esposa
de mon Jesus ara mateix! Germanas ja vinch á vora vostra! Ha estat
follía! L'últim jorn ha arribat per l'Anatolia! Pare, Pare veníu,
qu'es Deu qui ho mana!

Pare Joan: (emportántsela.) Fassas sa santa voluntat...

Andrónica: Que ho sía en cel y en terra eternament.

(Quan Andrónica y'l Pare Joan han anat al altar entrant pel mitj de las
cortinas, las monjas ja hi son ab ciris encesos. Lo Pare Joan y
Andrónica resan agenollats. Després s'agenollan totas las monjas
posadas als dos costats del altar y se sent la remor de sas oracions.
Una monja presenta al Pare Joan un vel blanch. Lo pare Joan l'ofereix
devant del altar, y després cubreix ab ell lo cos ajegut d'Andrónica.
Torna á agenollarse Andrónica. Al sentirse'l primer crit de Nicéfor,
comensan á cantar las monjas. Poch avans d'entrar á la escena Nicéfor,
Andrónica s'haurá posat dreta. L'Abat y Livani quedarán á primer terme
de la escena.)

Pare Joan: (sostenintla.) Oh, Andrónica!

Andrónica: Germanas, ja'm teníu entre vosaltras.

Abat: Hem triomfat, caballer. Albia es perduda. Lo palau de Nicéfor á
estas horas ja'l poble l'ha arrasat.

Livani: Sí, mes si ella mudava ara d'intent...

Abat: No, que á eixa dona la hem ferida en lo cor. Y á més, qui atura la
ceremonia!...

Livani: Aquests remors que creixen!...

(L'espectador no ha de sentir encara los remors del poble que vindrán
de la banda dreta de la escena. L'Abat ab marcada angoixa segueix la
ceremonia de la professió.)

Abat: Calma, Livani, calma. Ara nosaltres resém sols per la esposa que
li arriba á Deu Nostre Senyor.

(L'Abat s'agenolla. Se comensa á sentir remor del poble.)

Livani: Y si entra'l poble? Ell pot privar...

Abat: (volguentlo fer agenollar. Ab feresa.) Agenolléuvos ara! Y preguéu
al Altíssim!... (A mitja veu.) \"Pare nostre...

(Creixen los remors. Livani no s'agenolla.)

Livani: Vingués la nova de que ha mort Nicéfor!

Abat: (per l'altar.) Aquí que acabin: aixó cal... "...Que's fassi la
vostra voluntat així en la terra com..."

Livani: Jo diría que'l soroll ja es dintre del monastir.

Abat: (alsantse.) Qu'es qué diheu? Es somni!

(Creyent que somnia Livani.)

#### Escena VII

(Los anteriors. Sor Elena que ve de la porta de la dreta y després
Nicéfor fora de la escena. Los dits al altar.)

Sor Elena: Ay Verge santa! Es ell! Jo, jo mateixa l'he vist entrar!

Abat: Qui heu vist!

Livani: Parléu!

Sor Elena: A eix home!

Abat: (á Livani, que tancará la porta de la dreta.) Tanquéu la porta. A
qui es qu'heu vist?

Sor Elena: Si pujan las escalas!

Abat: (imperatiu.) Més baix!

Sor Elena: L'August es dintre del monastir, fugint!...

Abat:(allunyantla de la cortina.) Calla!

Sor Elena: El defensan uns caballers, y'l persegueix lo poble!

Livani: Estém perduts!

Abat: No encara. (A Sor Elena.) Aquí vos, muda! ó sino un llamp!...

(Alsant un bras al cel.)

Sor Elena: (esglayada. Se'n va per la dreta.) Oh, no, pietat.

Abat: (á Livani, per l'altar.) Acaban: un instant més, y es tart.

Livani: Oh, sí, sí!

Nicéfor: (de lluny.) Andrónica!

Abat: (á Livani.) Que Nicéfor no entri! A fora'l matin!

Livani: (aguantant la porta.) Aquesta porta es ferma.

Abat: (per Nicéfor, escoltant.) Ja s'acosta.

Nicéfor: (vora la porta.) Andrónica!

Abat: Aguantéu! D'allá no ho senten!

Livani: Es sol qu'empeny.

Nicéfor: Andrónica!

Abat: Ja arriba lo poble perseguintlo! (Per l'altar.) Com no acaban!

Nicéfor: Per Deu, obríu! Per Deu!

(Cops á la porta. Se sent la remor del poble que's va acostant.)

Abat: (cantan més fort las monjas.) Ara, ara ella va á ser professa!

Livani: (perque cedeix la porta.) Obran.

Abat: (apartantse de la porta.) Ja es professa! Ja está.

#### Escena VIII

(Los anteriors y Nicéfor. Després Sergi, Alexis y demés del poble.)

Nicéfor: (obrint la porta d'una revolada.) Andrónica! Ahont ets!...
Ahont ets Andrónica!

(La cortina cau despresa d'un costat per repenjarshi al mitj Nicéfor,
volguent obrirse pas. Queda penjant del altre estrém deixant
completament visibles l'altar y las monjas. Aquestas fugen donant un
crit d'esglay.)

Andrónica: Ah! Deu meu! Es Nicéfor!

Nicéfor: (cayent devant d'ella en terra, sobre las gradas.) Jo, sí,
sálvam!

(Nicéfor du'ls vestits esqueixats. En aquest moment lo poble, portant
tota mena d'armas, invadeix la escena capitanejat per Sergi y Alexis.)

Sergi: Mori Nicéfor!

Alexis: L'Emperant!

(L'Abat y Livani quedan en lloch invisible.)

Poble: Que mori! (Al anarlo á embestir fa un crit Andrónica.)

Andrónica: Ah!

Poble: (anantlo á ferir.) Mori! Mori!

Andrónica: Enrera! Jo'l defenso!

Teló

## Acte tercer

(Gran sala del Palau de Nicéfor ab rompiment al fons. Los mobles se
veuhen destrossats; los cortinatjes esqueixats. Tot en lo més gran
desorde. Portal gran á la esquerra com á entrada de galería y altre més
ostentós á la dreta. Es nit de lluna. Cap més claror.)

### Escena primera

(Heráclias estés á terra. Son cos aclarit per un raig de lluna. Lo cap
en las tenebras.)

Heráclias: Ma gent! Mos caballers! Claror; que dugan llum, llum pera
aclarir aquesta cambra! Jo soch Heráclias! Ah, mos ulls se clouhen un
altre cop! Oh no'l morir! Vuy vida! Donéume vida, oh Deu etern! Que
veja qu'es que m'envolta!... El pensament no fugi! Ah, sí, ho recordo,
sí; de cop me sento per la espatlla ferit; caych, y es un noble qui
m'ha clavat lo ferro. Y abocantse fins á mí m'ha cridat: "Mors per
Nicéfor: Nicéfor es qui't mata!" Y jo'm moría!... Mes s'han obert mos
ulls, y visch encara, y fugirán las ombras que'm rodejan! Ah, llum!
Portéume llum! Ma gent, que us crida vostre capdill. (Escoltant.) Me
senten! Venen! Venen! Allá claror! (Per la porta de la esquerra's veu
claror que va creixent.) Corréu! Soldats! Mos nobles! Tothom, tothom!
Mos caballers de lluyta!

### Escena II

(Heráclias y Abat, ab una antorxa encesa.)

Abat: Qui hi ha assí?

Heráclias: Ah, veníu! Socors!

Abat: (avansant.) Qui crida?

Heráclias: L'Abat de Sant Thimur!

Abat: Qui sou? (Reconeixentlo.) Heráclias! No s'enganyan mos ulls?!

Heráclias: (regoneixent lo lloch ahont es.) Ahont es que'm trobo? Soch
á dintre'l Palau! Mes tot son runas al meu entorn! Com si l'infern son
rastre hi hagués deixat de mort!

Abat: Oh, qui ho diría que fossiu vos! En quin estat! Jo us creya
lluytant vora Nicéfor!

Heráclias: Es que lluyta sense Heráclias l'August? Hont es que's
troba?

Abat: Fora'ls murs combatent; perque las armas tothom ha pres seguint á
aqueixa dona.

Heráclias: Y'ls caballers, mos servidors?

Abat: Ab ella, que'ls vots á Deu ha profanat sacrílega!

Heráclias: Malvats! Y á mí'm rebutjan! Y per sobre de mon cos han
passat!...

Abat: (anantlo á sostenir.) Per Deu! Si sembla que anéu á caure!

Heráclias: (no deixantlo acostar.) No, no es cert: tinch vida y tinch
forsas, l'Abat, per revenjarme de tots mos enemichs. Donéume novas.
Triomfa Nicéfor sense mí? Depressa!

Abat: Ningú ha tornat del camp: deu ser que lluytan. Mes qui es que us
ha ferit? Com vos deixaren?

Heráclias: Nicéfor me creu mort: per orde seva la espasa m'han clavat!

Abat: Qu'heu dit! No: es somni ell contra vos? L'August! El que
aixecáreu de la pols! L'escullit! Aquell que dúyau pel fre mateix que
un poltro!

(Comensa á clarejar lo cel, senyalant que ve'l dia.)

Heráclias: (ab desesperació.) El qu'en mos brassos he aguantat fins
avuy á dalt del trono! Lo vern que sols ab aixecar la planta podía
anorrear com Deu! Jo, l'héroe, l'orgull de l'Anatolia. Jo, que aturo,
no més que jo,'l poder d'aqueix Bisanci anys y més anys, tornant igual
qu'escuma las sevas onas rebramants, que venen com montanyas altíssimas
per fóndres devant del meu alé, fins aquest dia! Mes jo no he mort ni'm
moriré ans que'm venji. Y'm venjaré, per Deu! La nit finava quan á
viure he tornat, sol, en las llosas estés com ca aborrit! Donchs en la
terra m'he agenollat jurantho per mon ánima, alsant los ulls, que'm
venjaré, mal tornis la patria de tothom la sepultura. Si aqueix vil es
al trono, vaig donarli: jo'l ne treuré.

Abat: (irónich.) Cóm! Vos contra Nicéfor? Aixó es de boig! Si derrotat
venía, obrintli'ls brassos, fórau la defensa de son cos! Oh ben cert! Y
si tornava triomfant... oh, vos, sí, vos, plorant de joya, seguintlo de
genolls, fins besaríau d'Andrónica'l trepitj.

Heráclias: (rabiós.) L'Abat, m'encega d'escoltárvos la ira! Y vostra
cara, vostras paraulas, altre cop lo dupte me fan tenir de si voléu que
sía gobernada esta terra per Nicéfor ó que al domini de Bisanci torni.

Abat: Sentíu? Remor llunyá...

(L'espectador no ho sent encara.)

Heráclias: Remor?

Abat: Dirías qu'es lo vent... Potser tornan!

Heráclias: (anguniat.) Qui? Nicéfor?...

Abat: (ab intenció.) Y Andrónica.

Heráclias: (anguniat sempre.) Vensuts?

Abat: Escoltém.

Heráclias: Calma.

Abat: Res, no res: una ratxa...

(La claror ha anat creixent.)

Heráclias: Es que's fa dia.

(Comensa á sentir l'espectador brugit de gentada.)

Abat: Més aprop! Ho sentiu! Es gent, son onas de carn humana!

Heráclias: Oh Deu y quina angunia!

Abat: Calléu. (Escoltant.) Cridan victoria!

Heráclias: Mes victoria per quí? Qui es que ha triomfat?

Abat: Y si'ls que venen son turbas de Bisanci? Y si en la lluyta
romputs los anatólichs, portan ara los bisantins arrossegant sangnosos á
Nicéfor y Andrónica?

Heráclias: Que ho veja y l'infern que se'm dragui!

Abat: (Deu, ajúdam: fes que aquest home sía meu!) Heráclias?...

Heráclias: Oh, calléu! Escoltém.

(Se sent un crit del poble.)

Abat: (fentse enrera.) Visca? Qui visca?

Heráclias: Qui ha triomfat? A qui aclaman?

Abat: Mata'l dupte! No se sent res! No res! Qui?

Poble: (desde lluny.) Visca Andrónica!

Abat: Nicéfor ha triomfat!

Heráclias: No, no: mentida! (Corrent á la galería.) No pot ser. No ha
triomfat. Mori Nicéfor!

Abat: (contenintlo.) Que us perdéu! Foll!

Heráclias: Que cayga un llamp!

Abat: (sarcástich.) Ja tornan los vostres assessins! (Se va fent de
dia.) Y heu fet la gloria de Nicéfor, que us creu ja fret cadavre!

Heráclias: Cóm del trono arrencarlo, cóm: diguéumho!

Abat: Féntvos tot meu: creyent lo que jo vulga.

Heráclias: Te altre exércit Bisanci?

Abat: Y que s'acosta.

Heráclias: Sou en contra Nicéfor?

Abat: Ho he estat sempre.

Heráclias: Jo tinch encara caballers de proba que's posarán al meu
costat.

Abat: No sápiga ningú que sou ab vida. Que no us vejan fins que jo ho
mani.

Heráclias: (sostenintse ab l'Abat.) No puch més!

Abat: Seguíume.

Heráclias: Oh Nicéfor, ta sanch!

Abat: Que aquí no'ns trobin.

(Surten per la porta de la dreta.)

### Escena III

(Sergi, Alexis, Matheu, Jordi y molt poble armat. Venen de la banda
esquerra. Entra de cop una glopada de gent; després altra ahont hi van
los personatjes que enrahonarán.)

Matheu: Aném seguint!

Alexis: Avant, companys!

Sergi: No, Alexis, que no passin d'aquí!

Alexis: (cridant.) Donchs que s'aturin.

Jordi: (cridant.) Que'ns aturém!

Matheu: Seguím avant!

Sergi: (posantse devant de la gran porta de la dreta.) No entra ningú
per eixa porta! Hi ha las cambras del August allí dins!

Matheu: Si ell diu qu'es nostre tot lo qu'es seu: que vol que ab la
noblesa visquém germans.

Jordi: Per sempre mort Heráclias ho serém tots. Si ell ha guanyat la
lluyta ho deu á nostre esfors.

Sergi: Qué dius! La terra per ella es que ha vensut! Si no es Andrónica,
la nostra patria aquesta nit que afina vensuda hauría estat, y tots
nosaltres cadavres foram, dels voltors pastura! Que no la heu vista de
cop eixint de fora de las telas mitj cos, avant cridantli al August que
cavalca á devantera de sos guerrers, voltantlo ardits nosaltres,
acometent plegats l'host enemiga; y al amollarse un punt nostre coratje
ans lo refors dels bisantins que arriban, que no la heu vist, companys,
á aqueixa dona que no la heu vist saltant de la llitera, com s'ha
enasprat á un poltro, escamarlada, y arrapantse á sas crins, boja, com
furia los cabells revolant, los ulls enfora, com s'ha llensat en mitj
de l'host sorpresa dels enemichs més braus, que la prenían per visió
del infern? Y ab tot lo poble hem seguit á Nicéfor per salvarla. Y
Nicéfor qué brau! Cóm s'ennoblía guardantla á n'ella, volejant son
ferro devallantli pel bras la sanch contraria! Mes Bisanci ha fugit,
mateix que boyras pels vents empesas; y ja'l camp de lluyta nostre ha
sigut! Y á dintre de la terra l'anatólica gent d'altras centurias
"Visca la patria!" oh quin cridar! Y enlayre las ánimas al cel, cent
cops que "Visca" han cridat responent; mentres nosaltres tots hem plorat
de joya al veure á Andrónica sobre'l pit del August com defallía.

### Escena IV

(Sergi, Alexis, Matheu, Jordi, Poble y Nikelas que's presentará
rápidament en mitj d'alguns soldats.)

Nikelas: (ab una má enlayre com demanant silenci.) En nom del Emperant!

Poble: Que visca Andrónica!

Nikelas: (avansant ell sol.) En nom del Emperant! Ohíume!

Sergi: Ohímlo.

Alexis: Escoltém!

Matheu: Escoltémlo!

Nikelas: Oh poble: os prega l'Emperant que sortiu d'aquestas salas!

Sergi: A Andrónica esperém! Volém que sía per sobre nostra rassa ella
l'Augusta! Que al monastir no torni!

Poble: No! May!

Nikelas: Poble: si m'escoltéu, aqueixa dona al claustre maymés hi
tornará, que vol que's trenquin l'Emperant los seus vots, fets en mal
hora. Mes sabéu que aquets vots sols pot trencarlos la Iglesia soberana!

Sergi: Per la terra Deu deixá'l cel y fins doná la vida: qu'ella
deixi'l sagrat en be dels nostres.

Nikelas: Poble d'Albia: Nicéfor se refía de vosaltres. (Remors.)
Ohíume! Aqueixa dona quan la lluyta ha finat per sa ardidesa, los seus
parpres ha clos, y esgroguehida anava á caure com qui's mor, si als
brassos no hagués serrat l'August son cos puríssim; y ab ella's va
acostant, demunt del poltro estrenyentla son pit; y ve en silenci
l'estol voltantlos dels guerrers, puig saben que duhen un cos sant.
(S'ha de sentir lo trepitj dels cavalls que s'acostan, en mitj del
silenci.) Sentíu?! Ja arriban.

(Emoció del poble, mes sens cridar.)

Sergi: Germans: ara á la Iglesia ab tot lo poble. Y als sacerdots
diguémlos que te d'esser, sobretot y tothom, aquesta santa de Nicéfor
la esposa.

Nikelas: Anéu. Ja pujan.

Sergi: A la Iglesia, companys!

Jordi: Tots!

Alexis: A la Iglesia!

(Han sortit tots, parlant baix, per la galería, banda dreta.)

### Escena V

(Andrónica, Nicéfor y altres caballers. De primer vindrán alguns
caballers, y després Nicéfor portant als brassos á Andrónica. Tots
entran rápidament.)

Nicéfor: (entrant.) Fora tothom d'aquí! Tothom! Jo y ella! (Tothom surt
rápidament per diferentas portas. Nicéfor deixa á Andrónica mitj estesa
en un seti de pedra.) Jo com esclau, com ca fidel, que aspira son dols
alé per respirar! Andrónica, llum de la terra, rosa y llir de l'ánima,
riu d'amor que't glassares, párlam, míram. Coratje.'M sents? Tots han
fugit com ombras. L'has tingut, oh, ma vida, en la batalla, y ara't
perleja de rosada'l rostre y esbategas com tórtora poruga! Oh
Andrónica! Oh ma Andrónica: desperta, que'l dia ja es per tot! Lo sol
camina matiner per besarte, y tot es gloria al teu voltant, qu'ets
centre de la terra.

Andrónica: (tornant á la vida.) Ah! Deu meu! Hont me trobo?...

Nicéfor: Hont sols la ditxa t'espera, oh'l meu orgull, hont tot de
gala se va vestint perque tú hi ets.

Andrónica: (alsantse.) No'm trobo dintre ma casa!

Nicéfor: Si ets ab mí!

Andrónica: Que'm dugan al Monastir, al meu sagrat! Ma celda! Mont
Crist, hont es!

Nicéfor: (per son pit, obrint los brassos.) Aquí, sobre aquesta ara,
brassos estesos; com es ell fet home!

Andrónica: Tot ha finat, Nicéfor!

Nicéfor: Tot comensa per tú y per mí: pels dos, que s'ha vessada tanta
de sanch perque'ns juntém.

Andrónica: (va á caure.) Se clohuen altra volta mos ulls!

Nicéfor: (sostenintla.) Oh Deu!

Andrónica: (anant á perdre'ls sentits.) Ma celda! Soch morta pera tú!

Nicéfor: Ah no, no! Escolta. Som á l'hora suprema de la vida, no sols
tu y jo, sino aquest poble: déixam, y tanta sanch ha corregut debadas.
Bisanci tornará, que prou arriba son tronar que no es lluny, y ab
nostres odis nos trobará enfeblits! Y ay! jo sens esma me veuré sol;
cauré vensut, y esclava l'Anatolia jeurá. Mes si tú pujas al trono ab
mí, ni que la terra escupi tots los morts de la rassa bisantina en
contra meu, los morts y'ls vius cent voltas vensuts serán: maymés hi
haurá cadenas que á aquest poble engrillonin. Será lliure l'Anatolia
per sempre; un cant de gloria se bressará en l'espay, y á tú,
l'Augusta, se deurá tanta ditxa! Y quan los tanqui la mort tos ulls,
s'aixecará per sobre de ton cos fins tocar á las estrellas com
montanyas de flors... Y benehida será l'ánima teva fins al últim dia
del món per tota la nissaga.

Andrónica: Oh, sí, sí; benehida per mon poble per tot mon poble, sí!
(Aturantse ab espant.) Mes malehida per nostre Deu! Horror! Oh! Mas
despullas eternament envoltas d'embaumadas flors del bell temps, y
l'ánima captiva al infern abrusantse!

Nicéfor: Ah no!

Andrónica: Vinguéres tart á trobarme, que un instant va endúrsem de ton
amor, Nicéfor! Ay, jo fora pera sempre ta esposa; mes los diables en
contra nostra's van juntar, y he d'esser sols la esposa d'un Deu!
(Resolta.) Nicéfor, guíam: lo monastir hont es!

Nicéfor: Jo no puch! Rómpres sento tot dintre meu!

Andrónica: (senyalant al cel.) Allá es que ho volen! Fins á maymés! Jo
sola!...

(Va á fugir.)

Nicéfor: Be está: allúnyat! Fins á maymés! Ja está, mes jo la vida sense
tú no la vuy, que un'altra volta jo'l monstre no'l vuy ser! Viure
sens ánima maymés, maymés! Apártat! Que'l cop últim seré'l tirá; mes
contra meu. Va, fora ma vida miserable!...

(Anantse á treure un'arma.)

Andrónica: Oh no, Nicéfor!

Nicéfor: (anantse á ferir.) Jo vuy morir!

Andrónica: Ah no! Jo vuy que viscas! Nicéfor: jo t'estimo!

Nicéfor: Oh, calla, Andrónica!

Andrónica: T'estimo! Ah, no puch més!... Si tú finavas finaría ab tú
jo! Si ets meu! Si ho sento que tot jo ho va dihent! Y es tot que ho
crida: l'ayre, la llum: "Es seu, es seu Nicéfor!" Si jo t'he fet com
ets! Si la teva ánima (Per son pit.) la he enmotllada jo aquí dintre la
meva.

Nicéfor: Sí, sí: soch vida teva! Mes tú, mira: la pau no haurías lluny
de mí. Perjura foras al claustre, que las reixas clouhen no més lo cos;
que l'esperit revelas á homes y á Deus! Y tú't revelas! Dígamho que á
mí'm vols, sols á mí. Parla ó só'l monstre, y contra terra y cel, á la
teva ánima la confessió li haig d'arrencar á trossos.

(Nicéfor, com una fera, la rebrega entre sos brassos.)

Andrónica: Sí, sí, mátam dihente que t'estimo sobretot y tothom de cels
y terras!

Nicéfor: Ara soch l'Emperant! Perque m'estimas tinch tot lo mon! Que
vingan á arrencarla de sobre de mon cor la gloria meva!

Andrónica: Oh Nicéfor, Nicéfor!

(Se senten las campanas.)

Nicéfor: Las campanas! Las campanas! Las sents? Y'ls clams del poble!
Ja va tornant lo nostre poble, míral.

(Mirant á fora, cap á la dreta.)

Andrónica: Que alegre'l poble, sí! Mírals; tots duhen sanch de la
lluyta en los vestits encara!

Nicéfor: Sanch per tú que han vessat! Qué no farían per véuret ma
muller, si es que la Iglesia s'hi negava? Mes no, qu'ella es ben
nostra.

Andrónica: Lo poble m'encoratja.

Nicéfor: Al temple! Vina!

(La agafa per la má per anar á sortir.)

### Escena VI

(Andrónica, Nicéfor y Nikelas)

Nikelas: Senyor!...

Nicéfor: Parla, Nikelas.

Nikelas: Vinch á durvos una nova. Senyor...

(No gosant.)

Nicéfor: Y qué es? (Pausa.) Que parlis.

Nikelas: De baix en baix molts caballers conversan y surten del palau.
Sé que s'ajuntan dintre'l Castell Major.

Nicéfor: (seré.) A tots que vingan, que'ls crida l'Emperant. Tothom
alegre dintre Albia avuy, Nikelas!

Nikelas: Es que corre qu'Heráclias es qui'ls mana per la vila.

Nicéfor: Heráclias! (Rient.) Diu Andrónica qu'Heráclias es altre cop
qui dirigeix mas tropas. Un mort mana altres morts!

Andrónica: Senyor, que jegui en pau!

Nicéfor: Y ab molta terra!...

Nikelas: Aquesta espasa li vaig clavar ben fonda.

Nicéfor: Oh sí, Nikelas. Tú m'has tret aqueix cranch que á mas
entranyas era arrapat. Vaig fer justicia. Vinga tothom assí. Mos
caballers, lo poble. Tothom á vora vostre. (Surt Nikelas.) Aném al
temple seguintnos la nissaga que t'estima, y á mí perque tú'm vols.

Andrónica: Qué puch donarte més, oh August, si fins á Deu jo't dono?

Nicéfor: Angel del cel, coratje.

(Agafantla per la má pera sortir.)

### Escena VII

(Andrónica, Nicéfor, Sergi, Alexis, Matheu, Jordi y poble. De cop Sergi
y Alexis; després los altres.)

Sergi: Senyor!

Nicéfor: Vinga mon poble avora nostre.

(Van á sortir.)

Sergi: Oh Senyor!

Nicéfor: Puja ab ella al trono la nissaga entera. L'Augusta es
l'Anatolia, que s'encarna en lo cos d'esta verge.

Sergi: y'l poble, (que va entrant.) Oh, sí, sí Andrónica!

Andrónica: Poble, jo t'aymo! Oh poble meu, defensa l'Emperant fins
morir.

Sergi: Oh escolta, Augusta! A la Iglesia li hem dut lo desitj nostre,
y't vením á cercar pera que't sacrin esposa del August!

Nicéfor: Oh rassa ferma, gracias per mí y per ella! Aném Andrónica.
(Agafantla per la má se dirigeixen cap al poble.) Ona santa del poble,
óbrans tas ayguas y endúnsen al mitj teu!

Andrónica: Aném!

Sergi: Assobre del pit com una mare.

Nicéfor: (anant á marxar en mitj del poble.) Aném!

Sergi y poble: Voltémlos!

### Escena VIII

(Andrónica, Nicéfor, Sergi, Alexis, Matheu, Jordi, poble, alguns
caballers ab Nikelas y l'abat de Sant Thimur y altres monjos y
sacerdots.)

Abat: Aturéuvos, Senyor!

Nicéfor: Aném á l'ara, que aquí us duch á esta santa, perque sía en lo
tálam l'Augusta esposa meva! Oh Andrónica, seguím!

Abat: (aturantlos.) Ah, Senyor... gracia. (S'aturan.) Sou l'August,
l'Emperant de l'Anatolia: mes per sobre de vos hi ha lleys que dicta
Deu tot sol, y per ell la Iglesia parla.

Andrónica: (Oh, quin esglay!)

Nicéfor: Que parli, donchs, la Iglesia.

Abat: L'August: en nom de Deu, la qu'es sa esposa á reclamar vením!

(Andrónica deixa la má de Nicéfor y abaixa'l cap.)

Nicéfor: Per durla á l'ara y ferla esposa meva. Perque sía sobretot y
tothom!

Abat: Pera que torni á la casa de Deu; qu'es desposada ab Deu Nostre
Senyor.

(Remor del poble.)

Nicéfor: Oh, no! Per péndremela no hi ha poder al mon!

Abat: Deu la reclama.

Andrónica: (Oh, cor meu!)

Nicéfor: No, Deu no! No es Deu qui lliga los sers per destrossarlos!
Esta dona Deu me l'ha dat sobre del camp de guerra. Es meva, tota meva!

Abat: Va jurarho ser de Deu!

Nicéfor: No!

Abat: Que ho diga! Que responga!

Andrónica: Sí, vaig jurar!

Nicéfor: Tot s'ha desfet! Onadas de sanch han esborrat aquesta jura! Y
si més sanch calgués, pera que sía esborrat fins lo rastre, altra de
negra ona gegant faría ab la sanch vostra!

Andrónica: No, Nicéfor!

Nicéfor: Oh inichs! Traydors! Venuda l'Anatolia teníu á aqueix Bisanci
qu'esventaré com pols! (A Andrónica.) Aquí están, mírals: ja ho portan
en los ulls! Son traydors! Hienas qu'ensuman la carn morta! En
cementiris tornarían los pobles, morrejanthi fins dintre las entranyas,
hont engendran las mares á sos fills! Oh vils! Oh monstres! Jo tancaré
la vostra negra turba mateix que'ls escorpits, de foch voltantvos, que
al cel s'enfili, y vostre Deu que us tregui!

Sergi: Al foch ab ells!

Poble: Al foch!

Nikelas: (á Nicéfor.) Senyor, arriban caballers rebelats!

### Escena IX

(Andrónica, Nicéfor, abat de Sant Thimur, Nikelas, Sergi, Alexis,
Matheu, Jordi, Heráclias, caballers, poble, sacerdots y monjos.
Heráclias no's deixará veure en mitj dels caballers fins que
s'indiqui.)

Nicéfor: Ah no, que al trono mos nobles son lleals! (A ells.)
Caballers...

Abat: Mira qui fa de guía als caballers, Nicéfor!

(Al dividirse'ls caballers se veu al mitj d'ells inmoble, groch, com
la cera, de cara y mans, á Heráclias.)

Poble: (molt soptat.) Heráclias!

Nicéfor: Es un somni!

Andrónica: (abrassantse á Nicéfor.) Heráclias!

Nicéfor: Tornan los morts á aquesta vida?!

Poble: (ab terror.) Un mort!

Nicéfor: (á Andrónica, desvariejant.) S'enganyan mos ulls? Míral! Es
ell? Es que'ls sepulcres gitan sos morts contra nosaltres? Míral! Com
lo cor me fa batre! Guspirejan sos ulls de condempnat! Lo cap se'm
torba! Estol d'osseras devant meu batallan!

(Xisclant com boig.)

Andrónica: (volguentlo fer tornar á la rahó.) No, no, Nicéfor! Ah,
Nicéfor!

(Lo poble remoreja.)

Nicéfor: Lluytan tots contra mí, y sos darts al cor m'arriban!

Andrónica: No, no!

Nicéfor: (com arrencantse'ls darts.) Tots fora! Fora'ls darts que'm
matan!

Andrónica: Deu meu! Deu meu!

Heráclias: Nicéfor!

Andrónica: (crit d'horror, sentintlo.) Ah!

(Remor creixent del poble.)

Heráclias: Nicéfor!

Nicéfor: (estúpidament.) Qué? Qué?

Heráclias: Tot ha finit per tú! Vaig durte jo assobre'l trono, y jo
te'n trech!

(Andrónica segueix abrassada á Nicéfor.)

Abat: Oh poble! que't rebelas á Deu y á sos ministres!... (Lleuger
remor del poble.) Fills d'Anatolia, dempnació á la rassa!

(Remor creixent del poble.)

Andrónica: (avansant al mitj y agenollantse.) Misericordia!

Abat: No! Jo beneheixo qui mati á aquesta dona!

Heráclias: (ferintla.) Jo! Te, móret!

Andrónica: Ah!

Nicéfor: (sostenintla.) Andrónica!

Alexis: Malvat!

Sergi: Arrosseguémlo!

(Desapareixen Heráclias, l'Abat y'ls sacerdots emportats per una onada
del poble que anirá ferintlos y donant crits de mort. Altra gran onada,
també ab las armas enlayre, volta á Andrónica, sostinguda per Nicéfor y
Sergi.)

Matheu: (venint del fons.) Los bisantins!

Jordi: (id.) La vila es plena tota de soldats de Bisanci;'ls nostres
perden!

Abat: (desde dintre.) Visca Bisanci!

Andrónica: (agonitzant.) Oh! No!

Nicéfor: No! L'Anatolia!

(Lo poble va desesperat d'un lloch al altre de la escena. Gran soroll
de batalla á fora.)

Alexis: La vila está cremant! Y es de Bisanci!

Andrónica: No; no morir! Triomfar!

(Fent esforsos pera sortir de la escena sostinguda per Nicéfor.)

Nicéfor: A triomfar!

Sergi: Guerra fins a l'últim alé!

Andrónica: (anant á caure.) No puch! Als brassos! Duyéumhi!

Nicéfor: Oh, sí!...

Andrónica: Aixequéume!... Sosteníume!...

(Entre Sergi y Nicéfor se la enduhen ben alta, dominantho tot. Gran
afany de viure en ella.)

Nicéfor: Guerra á Bisanci!

Sergi: Guerra!

Andrónica: (perque la posin més alta.) Enlayre! Enlayre! Més! Més!

Nicéfor: Companys: avant!

Andrónica: Enlayre!'M moro!

(Mor Andrónica y ells segueixen avansant cap á la galería portantla
enlayre, morta.)

Nicéfor: Símbol de ma nissaga, triomfa morta!

Sergi: Visca Andrónica!

Poble: Visca! Visca Andrónica!

(Lo soroll de campanas y clarins, los crits y la fressa d'armas s'han
de sostenir, lo mateix que la resplandor del incendi y la fumareda, fins
al últim moment.)

Teló





*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK ANDRÓNICA ***


    

Updated editions will replace the previous one—the old editions will
be renamed.

Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright
law means that no one owns a United States copyright in these works,
so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United
States without permission and without paying copyright
royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part
of this license, apply to copying and distributing Project
Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™
concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark,
and may not be used if you charge for an eBook, except by following
the terms of the trademark license, including paying royalties for use
of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for
copies of this eBook, complying with the trademark license is very
easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation
of derivative works, reports, performances and research. Project
Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may
do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected
by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark
license, especially commercial redistribution.


START: FULL LICENSE

THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE

PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK

To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free
distribution of electronic works, by using or distributing this work
(or any other work associated in any way with the phrase “Project
Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full
Project Gutenberg™ License available with this file or online at
www.gutenberg.org/license.

Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™
electronic works

1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™
electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
and accept all the terms of this license and intellectual property
(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
the terms of this agreement, you must cease using and return or
destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your
possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a
Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound
by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person
or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.

1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be
used on or associated in any way with an electronic work by people who
agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works
even without complying with the full terms of this agreement. See
paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this
agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™
electronic works. See paragraph 1.E below.

1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the
Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection
of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual
works in the collection are in the public domain in the United
States. If an individual work is unprotected by copyright law in the
United States and you are located in the United States, we do not
claim a right to prevent you from copying, distributing, performing,
displaying or creating derivative works based on the work as long as
all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope
that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting
free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™
works in compliance with the terms of this agreement for keeping the
Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily
comply with the terms of this agreement by keeping this work in the
same format with its attached full Project Gutenberg™ License when
you share it without charge with others.

1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
what you can do with this work. Copyright laws in most countries are
in a constant state of change. If you are outside the United States,
check the laws of your country in addition to the terms of this
agreement before downloading, copying, displaying, performing,
distributing or creating derivative works based on this work or any
other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no
representations concerning the copyright status of any work in any
country other than the United States.

1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:

1.E.1. The following sentence, with active links to, or other
immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear
prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work
on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the
phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed,
performed, viewed, copied or distributed:

    This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most
    other parts of the world at no cost and with almost no restrictions
    whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms
    of the Project Gutenberg License included with this eBook or online
    at www.gutenberg.org. If you
    are not located in the United States, you will have to check the laws
    of the country where you are located before using this eBook.
  
1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is
derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not
contain a notice indicating that it is posted with permission of the
copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in
the United States without paying any fees or charges. If you are
redistributing or providing access to a work with the phrase “Project
Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply
either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or
obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™
trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted
with the permission of the copyright holder, your use and distribution
must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any
additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms
will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works
posted with the permission of the copyright holder found at the
beginning of this work.

1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™
License terms from this work, or any files containing a part of this
work or any other work associated with Project Gutenberg™.

1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
electronic work, or any part of this electronic work, without
prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
active links or immediate access to the full terms of the Project
Gutenberg™ License.

1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including
any word processing or hypertext form. However, if you provide access
to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format
other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official
version posted on the official Project Gutenberg™ website
(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense
to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means
of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain
Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the
full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.

1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works
unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works
provided that:

    • You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
        the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method
        you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed
        to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has
        agreed to donate royalties under this paragraph to the Project
        Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid
        within 60 days following each date on which you prepare (or are
        legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty
        payments should be clearly marked as such and sent to the Project
        Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in
        Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg
        Literary Archive Foundation.”
    
    • You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
        you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
        does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™
        License. You must require such a user to return or destroy all
        copies of the works possessed in a physical medium and discontinue
        all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™
        works.
    
    • You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of
        any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
        electronic work is discovered and reported to you within 90 days of
        receipt of the work.
    
    • You comply with all other terms of this agreement for free
        distribution of Project Gutenberg™ works.
    

1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project
Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than
are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing
from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of
the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set
forth in Section 3 below.

1.F.

1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
works not protected by U.S. copyright law in creating the Project
Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™
electronic works, and the medium on which they may be stored, may
contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate
or corrupt data, transcription errors, a copyright or other
intellectual property infringement, a defective or damaged disk or
other medium, a computer virus, or computer codes that damage or
cannot be read by your equipment.

1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right
of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project
Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all
liability to you for damages, costs and expenses, including legal
fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
DAMAGE.

1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
written explanation to the person you received the work from. If you
received the work on a physical medium, you must return the medium
with your written explanation. The person or entity that provided you
with the defective work may elect to provide a replacement copy in
lieu of a refund. If you received the work electronically, the person
or entity providing it to you may choose to give you a second
opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If
the second copy is also defective, you may demand a refund in writing
without further opportunities to fix the problem.

1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO
OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT
LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.

1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
warranties or the exclusion or limitation of certain types of
damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement
violates the law of the state applicable to this agreement, the
agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or
limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or
unenforceability of any provision of this agreement shall not void the
remaining provisions.

1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in
accordance with this agreement, and any volunteers associated with the
production, promotion and distribution of Project Gutenberg™
electronic works, harmless from all liability, costs and expenses,
including legal fees, that arise directly or indirectly from any of
the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this
or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or
additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any
Defect you cause.

Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™

Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of
electronic works in formats readable by the widest variety of
computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It
exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations
from people in all walks of life.

Volunteers and financial support to provide volunteers with the
assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s
goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will
remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
and permanent future for Project Gutenberg™ and future
generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see
Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.

Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit
501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification
number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by
U.S. federal laws and your state’s laws.

The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West,
Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up
to date contact information can be found at the Foundation’s website
and official page at www.gutenberg.org/contact

Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
Literary Archive Foundation

Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread
public support and donations to carry out its mission of
increasing the number of public domain and licensed works that can be
freely distributed in machine-readable form accessible by the widest
array of equipment including outdated equipment. Many small donations
($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
status with the IRS.

The Foundation is committed to complying with the laws regulating
charities and charitable donations in all 50 states of the United
States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
with these requirements. We do not solicit donations in locations
where we have not received written confirmation of compliance. To SEND
DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state
visit www.gutenberg.org/donate.

While we cannot and do not solicit contributions from states where we
have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
against accepting unsolicited donations from donors in such states who
approach us with offers to donate.

International donations are gratefully accepted, but we cannot make
any statements concerning tax treatment of donations received from
outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.

Please check the Project Gutenberg web pages for current donation
methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
ways including checks, online payments and credit card donations. To
donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.

Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works

Professor Michael S. Hart was the originator of the Project
Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be
freely shared with anyone. For forty years, he produced and
distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of
volunteer support.

Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed
editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in
the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not
necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper
edition.

Most people start at our website which has the main PG search
facility: www.gutenberg.org.

This website includes information about Project Gutenberg™,
including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.