*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76390 ***

Matrimonis á Montserrat ó buscant la perduda

Anada en dos actes y en diferents quadros

Conrad Roure

1896


`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per 
l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte 
Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.`

__Personatjes__

-   Cándida, jove, esposa de Bonifaci.
-   Pona, vella, esposa de Martí.
-   Narcís, jove, company de
-   Martí, jove.
-   Bonifaci, vell.
-   Senyor Broll, vell, amich de Bonifaci.
-   Miquel, jove pagés.
-   Arcalde del Bruch.
-   Secretari del Bruch
-   Conductor del ferro-carril.
-   Aposentador 1er
-   Aposentador 2on
-   Un passatjer.
-   Un regidor del Bruch.
-   President dels excursionistas.
-   Mosso de restaurant 1er
-   Mosso de restaurant 2on
-   Un fotógrafo.
-   Patrò de barco.
-   Gat de mar.
-   Un mariner.
-   Coro de passatjers, regidors, mariners, excursionistas y monjos

L' acciò es contemporánea

Dreta y esquerra, las del actor

## Acte primer

### Quadro primer

Interior d'un wagò de ferro-carril

#### Escena primera


Cándida, Pona, Broll, Martí, Bonifaci, Narcís, Passatjers fins á omplí
'l wagò


_Música_

Tots:


Aném ab alegría, (_Narcís figura que dirigeix lo coro._)
aném á Montserrat,
que es la montanya 'l temple
de tots los catalans.
Aném, aném
cantant, cantant.


Cand.:


Al cos dònan nova vida
pels boscos montserratins
los flayres de sajolida,
espígol y romanins.
Y la Patrona morena,
á qui l'invoca fidel
li cura la amarga pena
ab bálsem de flors del cel.


Tots: Aném ab alegría, aném, etc., etc..

_Recitat_

Narcís: Aixís! Veuhen com al últim ha anat bè? A copia de repetí, las
cosas van bè.

Broll: (_Tinch lo cap com un bombo!_)

Martí: Ara, que 'ns en recordém.

Narcís: D' aquesta y d'altras que se'n cantarán.

Pona: Si Dèu ho vol, que hi ha que dirho tot.

Bon.: Vosté 's veu que 'n sab un niu. (_A Narcís._)

Narcís: Qué no 'n sab cap vosté?

Bon.: Aquesta 'n sab. (_Senyala á Cándida._) Jo, avans ne sabia alguna.

Narcís: Ja; quan era jove.

Bon.: Quan ho era més que ara.

Narcís: Es lo que volia di. (_Aquest encara vol sé jove._) (_Se sent
d'un altre wagò que cantan: "Plou, plou, Montserrat, etc.", ó altre
cansó._)

Broll: (_Amohinat._) Tots los wagons semblan orgas de gats.

Narcís: Donchs que vol aná trist á Montserrat?

Broll: Ja ho veig, pero amohina molt.

Bon.: Y tal! Jo ja ho preveya y per aixó no 'm volia moure de Barcelona;
sino que aquesta... (_Senyala á Cándida._)

Cánd.: Ja ho sabs, Bonifaci; tot bon casat ha de dú la dona á
Montserrat.

Narcís, Martí: Aixó, aixó!

Bon.: Donchs no es aixís; no li porta.

Cánd.: Per qué no?

Bon.: Perque entre nosaltres, no es l'home 'l qui porta la dona á
Montserrat, sino que es la dona la qui hi porta al home.

Martí: Es igual.

Narcís: Qué no 'ls hi vá di 'l capellá al casarlos que l'home y la dona
tots dos fan un?

Pona: Veu? Jo sò com vosté.

Bon.: De la mateixa edat? Ja m'ho semblava.

Pona: Vull di que tampoch volia vení á Monserrat, pero aquest...
(_Senyala á Martí._)

Martí: Qué no ho has sentit? Tot bon casat...

Narcís: Sí, senyora Pona, sí, ha de dú la dona á Montserrat. Aixó es més
vell que 'l caminá.

Pona: Per vosté, es clá, mentres sigui fé brometa... Ja li dich que es
ditxós!

Narcís: Be hi tè d'habé diferencia entre celebrá un matrimoni y celebrá
un enterro. No 'ls hi sembla?

Martí, Cánd.: Es clá, es clá.

Narcís: Si aixís com ara aném á festejá la boda de vosté y 'n Martí,
anessem á acompanyá á vosté al cementiri... (_Senyalant á Broll._)

Broll: Qué diu ara! (_Proba de dormir._)

Bon.: Dèu nos enguart! burrango!

Narcís: Es un di; per manifestá que allavors no estaria alegre com ara
ho estich.

Pona: No 'n caldria d'altra!

Narcís: Hi ha hagut casori?... Donchs á Montserrat y ab alegria. No es
del meu paré, senyora?... Com se diu?

Cánd.: Qué m'ho pregunta á mi?

Narcís: Sí, senyora, á vosté.

Cánd.: Cándida, per servirlo.

Narcís: Gracias.

Cánd.: Sí, senyó, sò de la mateixa opinió. 'L meu marit...

Bon.: Ah, no! Jo no m'hauria mogut del carré de'n Xuclá. Pero aquesta,
desde dilluns que som casats que may me calla: Bonifaci á Montserrat,
Bonifaci á Montserrat... Ja estarás contenta! Ja hi vas!...

Cánd.: No ananthi, 'm semblaria que no fora ben casada. Los ditxos, son
sentencias.

Narcís: Está clá que no ho fòra. Li faltaria lo principal. Sí, senyors,
lo principal.

Bon.: Aixó de lo principal, á poch, á poch.

Pona: Es vritat, á poch, á poch. Per casarse, lo principal per la dona,
es l'home. No es aixís? (_A Cándida._)

Cánd.: Qué vol que contesti, pobra de mí!

Pona: (_A Martí._) Oy, tú? (_Martí está distret mirant á Cándida._)

Martí: Qué 'm preguntavas?

Narcís: Jo 'm refereixo á la part religiosa.

Bon.: Bè; en aquesta part, no diré que no.

Narcís: En las altras parts no m'hi fico.

Broll: (_A un passatjer._) Qué 'm vol deixá seure al recó que miraré de
trencá 'l son?

Passat.: Sí, senyó. (_Cambian de puesto._) M' es igual.

Broll: Gracias. Ara que sembla que hi ha quietut. Vaig tan enderrerit de
dormí!...

Narcís: Qué estás callat, Martí! A veure si tindrém de dirte alló de
"home casat..."

Pona: Ja es estrany; ell que sempre 'n tè una per di, fa estona que
sembla mut.

Martí: Es que contemplo 'l paisatje.

Cánd.: Es que es molt preciòs!

Narcís: (_¡Jo estich que aquest parell, contemplan lo paisatje mirantse
l'un al altre!_)

#### Escena II


Dits y Conductor


Cond.: (_Entra ab lo taladrador á la má._) Farán lo favor dels bitllets?

Bon.: Tingui: (_Los hi dona._) 'L meu y 'l de la senyora.

Narcís: Lo meu, sense 'l de la senyora, perque no 'n tinch. (_Li dona y
'l Conductor va taladrant._) Martí, 'ls bitllets.

Martí: Estava distret. (_Donantlos._)

Narcís: Mirant lo paisatje? (_Aquest busca la perduda._)

Cond.: Falta un. Quí es que no me l'ha donat?

Pona: Lo senyó Broll. Aquell del racó! Avísil...

Cond.: Senyó! Senyó! (_Cridantlo y tocantlo._)

Broll: (_Despertantse._) Encara no 'm deixarán dormí! Qué hi ha? No veu
que no s'hi cab?

Cond.: Fará 'l favor del bitllet?

Broll: Per aixó despertan als passatjers? Ara que 'ls ulls se 'm
aclucavan... (_Dona 'l bitllet._)

Cond.: (_Tornantli 'l bitllet taladrat._) Dispensi! Estiguin bons!

Tots: Passiho bè! (_Lo Conductor se'n vá._)

#### Escena III


Dits, menos lo Conductor


Narcís: Qué 'n cantém un altra?

Broll: Deixis de canturias, que després li fará mal la gorja. Acaba de
cantá y vol tornarhi?

Narcís: Qué vol dormí ara, si ja arribém á l'estació d'Olesa?

Broll: Aprofitaré l'estona que pugui.

Martí: Ja dormirá á la nit, home.

Pona: Si Dèu ho vol. (_La máquina fá senyal._)

Bon.: Jo bè penso dormí. Oy, Cándida?

Cánd.: Per mí, dormirás tant com vulguis.

Narcís: Vol di que no 'l despertará?

Cand.: Ay, no, senyó! Tal com li dich. Que dormi en nom de Dèu; no
m'agrada molestá á ningú. May l'he despertat.

Martí: Molestá! Devegadas despertá no es molestá.

Cánd.: No deixá dormí á qui tè son, bè deu sè molestarlo. No es del meu
parer, senyora?

Pona: Es vritat. (_Lo tren se para._) Pero jo 'l desperto algun cop.

Veu: Olesa! _Dos minutos_.

Passat.: Que tinguin felís viatje! (_Saltant del wagò._)

Tots: No cansarshi. Passeuho bè.

#### Escena IV


Dits, menos lo Passatjer y á poch Miquel


Cond.: (_Mirant per la finestra._) Fiqueus aquí. Veyeu?

Miquel: (_Entrant._) Dèu vos guart! (_S' assenta portant un gros
cistell._)

Tots: Dèu vos guart! (_Toca la campana y 'l tren marxa._)

Narcís: Qué tambè aneu á Montserrat?

Miquel: Hi tinch la Roseta desde ahir.

Narcís: La vostra dona?

Miquel: Sí, sinyó; la de casa. Jo hi som guanyat.

Narcís: Ab la dona heu fet ganga?

Miquel: Ab l'assiento. He prés bitllet de tercera, 'ls cotxos eran plens
y m'han fet ficá á segona (_Vol ficá 'l cistell sota las camas de
Broll._)

Broll: (_Incomodantse._) Qué dimontri farfalléu per aquí?

Miquel: Perdoneu, sinyó. Vull ficá aquí sota aquest cistell d'ous.
Aixempleu las camas, si us plau.

Broll: Incomodá per res! Lo que 'n fareu, una truita. No veyeu que no hi
cab?

(_Pona parla baix á Martí._)

Miquel: Prou hi cab! Aixequeus una mica!

Broll: Are hi corro! Poseusel á la falda! (_Miquel ho fá._)

Pona: (_A Martí._) (_Pero que no m'has entés?_)

Martí: (_Qué vols que 'm tapi d'ulls?_)

Narcís: (_A Martí y Pona._) Qué deyau alguna cosa?

Martí: Ca, res! Aquesta, que no sè que 's tè.

Pona: No hem pas de passá res més á las foscas?

Bon.: Cap més túnel? No ho crech.

Pona: Ho pregunto, perque no 'm fá cap gracia.

Martí: Manías tevas! Qué 't tenen de fè á las foscas? Qué se 't
menjarán?

Pona: No vull dí que se 'm menjin, pero no ho trobo prou conforme.

Miquel: Jo l'altre dia hi vaig perdre la bossa.

Bon.: Passant lo túnel?

Miquel: Sí; avans de passarlo, vaig contá que hi duya nou pessetas; vaig
ficarme la bossa á la faixa y quan vam arribá á la clarò ja no li tenía.

Narcís: Pot sè us la van fè corre!

Miquel: Ca! Si á n' el cotxo no més hi anava jo y dos minyons que
pujavan á Manresa á vendre romansos.

Cánd.: Y la bossa no la vareu trobá pe 'l cotxe?

Miquel: No; ja sè lo que va sé. Aquells minyons mateixos m'ho van fè
veure. Jo anava dret, guaytant á la finestra; al passá la fosca, 'l
carril debia doná un sotrach, perque un d'aquells dos minyons, pobre
xicot! va caure demunt meu. Y ab aquell cop, es clá, la bossa debia fè
un salt...

Narcís: Sí; y 's va ficá á la butxaca d'aquell minyò.

Miquel: No, no; y va caure per la finestra.

Bon.: Tan mateix vareu sè un xich tou.

Miquel: No ho digueu aixó, perque seria agraviá á n' aquells dos minyons
que, mireu si eran gent de be, que al veure que m'habia quedat sense cap
diner, me varen pagá un got de vi al arribá á l'estació. (_Tots
riuhen._)

Narcís: Sí que varen fè un bon sacrifici!

Miquel: Sí, 's veya que eran bons minyons! (_Lo carril fa senyal._)

Narcís: Avans d'arribá á Monistrol hem de tornarhi.

Música

Tots:


Aném ab alegría,
aném á Montserrat,
etc..


(_Mutació._)

### Quadro segon

Celda del monastir. (_Teló curt._)

#### Escena primera


Apossentador 1er, Apossentador 2on.


Ap. 1er: Aquí estarán bè; aquí. Al quarto de la dreta, un matrimoni; al
quarto de l'esquerra, aquell altre matrimoni que m'ha dit en Martí, y
aquí 'n Narcís y aquell senyò vell.

Ap. 2on: Son coneguts teus?

Ap. 1er: En Narcís m'es cosí germá; y un dels casats es un tal Martí,
amich de tota la familia. En Narcís vá sè testimoni del seu casament. Ab
l'altre matrimoni s'han fet coneguts pel viatje.

Ap. 2on: Ja 'ls serveixes bè! Que vinguin quan vulguin.

Ap. 1er: Qué ja está arreglat?

Ap. 2on: Hi ha 'ls llensols y tot.

Ap. 1er: Nets?

Ap. 2on: Nets, nets. Tú m'ho has recomenat.

Ap. 1er: Com de vegadas los doném que ja han servit... Donchs ara
arregla 'l quarto d'aquest costat. (_Se'n vá l'Apossentador 2on_)

#### Escena II


Apossentador 1er. y Narcís


Narcís: (_Entrant._) Aquest es lo nostre palacio?

Ap.: Es de las celdas millors. A n' aquest cantó, un dels matrimonis; á
n' aquest, un altre; y tú y aquell senyó aquí.

Narcís: Es di, 'ls solters, entre dos fochs? Ja patirém.

Ap.: (_Baixant la veu._) Escolta, Narcís. Vols di que no es vella la
senyora de 'n Martí?

Narcís: Encara que ho sigui. Gallina vella fa bon caldo, diu 'l ditxo.

Ap.: Si 'n Martí s'ha casat per fe caldo de la dona, ja es un altra
cosa, perque al menos tè vint anys més que ell.

Narcís: Vaya! Y per cada any de més que tè, li ha portat un parell de
mil durets.

Ap.: No parlis més! Aixís sí que fa bon caldo. Si me'n sabs alguna ab
aquestas condicions...

Narcís: T'hi casarías.

Ap.: Qui no 's casa ab quaranta mil naps?

Narcís: Ey, tú, 'ls llits bè son de recibo?

Ap.: Dormhi bèn tranquil. D' aquets, te'n responch.

Narcís: Sí, perque no m'agrada dormí ab companyía. Alguna pussa... com
aquell; pero lo demés...

Ap.: Son nets com una patena. Sempre que vè algun canonje ó algun rector
recomenat, li doném aquesta celda. D' aquesta manera tè un departament
per ell, y un altre per la majordona (_que acostuman á vení ab ella_), y
un altre per si porta un amich ó conegut seu.

Narcís: Trobo que están massa grans. Ell, la majordona y un amich ocupan
tres departaments?

Ap.: Es clá; son tres, un per cada un d'ells.

Narcís: Crech que podrían estalviarsen un. Si jo siguès lo canonje ó 'l
rector y vinguès ab la majordona y un amich, ab dos departaments en
tindría prou.

Ap.: Com?... Ah! ja t'entench. Vols di que dormirías ab l'amich.

Narcís: Angela! Qué ets viu! (_Surt Martí de la dreta._)

Ap.: Aquí tenim á ne 'n Martí.

#### Escena III


Dits, Martí


Martí: Ja está bè, ja, aquesta celda.

Ap.: No n'hi ha pas de millors. Y bonas vistas.

Martí: Tots plegats hem de dormí á n' aquí?

Ap.: Y ara, boig! Tú ab la teva dona, á n' aquell departament; en Narcís
y aquell senyò vell, aquí; y l'altra matrimoni á ne 'l departament de
l'altra banda.

Narcís: De modo, que 'l senyò Broll y jo, formarém la línea divisoria
dels dos matrimonis; dormirém aquí.

Martí: Ca, ca! Aixó está mal combinat.

Ap.: Ja 's pot arreglá d'un' altra manera. Aquell matrimoni allí; tú ab
la teva dona al altra banda, y aquí...

Narcís: La línea divisoria.

Martí: Me sembla que aniria millò que 'ls dos matrimonis estessem de
costat, y lo que tú 'n dius línea divisoria, en un cantò ó altre. Aixís,
si una de las nuvias necessita alguna cosa, pot demanarho á l'altra.

Narcís: Y si algun dels nuvis... Bè, ja t'entench. Aquí, com feyas á ne
'l wagò, pots contemplá 'l paisatje.

Ap.: Aixó ja us ho combinareu vosaltres mateixos. Vols vení á acabá de
triá la roba?

Narcís: Aném. (_Se'n van Apossentador y Narcís._)

Martí: Aquí fora trobarás á la colla. Dígalshi que entrin (_que ja es
estrany que la Pona no ho hagi fet._)

#### Escena IV


Martí


Música


Tinch la dona gelosa
y está de centinella
perque jo may me fiqui
en forat ni en finestra.
Pero las mevas camas,
son millors que las sevas
y si vol atraparme,
ja n'hi dono de feyna.

No puch da dos passos
que no vinga ab mí;
encara no 'm giro,
ja la tinch allí.
"Vina, vina", 'm crida
si vol aná al lloch;
si camino massa
crida: "á poch á poch".

Mira, inspecciona
pregunta, 'm segueix
y fins me pessiga,
quan li sembla bè.
Jo á tot me resigno
com un beneytò,
perque 'ls pistrinchs d'ella
me fan molt de goig.


#### Escena V


Martí, Pona


Martí: Fem muxoni, que ella s'acosta.

Pona: Qué estás sol, rata meva?

Martí: Qué tens por que 'm perdi... (_gat meu_)?

Pona: Aquestas son las habitacions?

Martí: Aquestas. Veus? Los dos matrimonis estarém junts.

Pona: Ah! no m'hi avinch. Junts!

Martí: Los aposentadors ho han disposat aixís.

Pona: Qué estessem barrejats?

Martí: Vull dí de costat. Ves si estariam barrejats! Aixó ja cau del seu
pes, dona.

Pona: Ni de costat. Hem d'está separats.

Martí: Ja ho estarém. Ells á n' aquest quarto y nosaltres á n' aquell,
pero en los dos quartos seguits. No ho entens?

Pona: Aixís, be. Y encare estém massa aprop.

Martí: Qué vols que 'ls solters dormissen en l'habitació del mitj? S'
enterarian de tot lo que parlariam uns y altres.

Pona: Vaya uns secrets! A lo menos lo que 'ns dihém tu y jo, pot
sentirho una criatura.

Martí: Are mateix m'acabas de dí rata.

Pona: Y qu' es cap mal?

Martí: May está be que la gent se'n enteri. Estarém millò de costat.
Desprès que 'l senyò Bonifaci es vell y sembla molt reposat.

Pona: Pero la seva senyora es jove y no sembla tan reposada.

Martí: No sè perqué ho dius!

Pona: Ja la defensas?... Malament!

Martí: No defenso á ningú; tu dius lo teu parer y jo contesto.

Pona: Com que tot lo camí t'has estat mirántela! No m'ho neguis!

Martí: Si la tenia al devant! Cóm volias que no me la mirés? Qué 'm
tenia de ficá 'ls ulls á la butxaca?

Pona: Es que ella també 't mirava á tu, y aixó que estava al costat del
seu marit.

Martí: Aixó 't probará l'ignoscencia d'ella.

Pona: Veus com la defensas?

Martí: Semblas la tia manías! Aviat ni podrè parlá!

Pona: No diguis, que de parlá no te 'n privo pas.

#### Escena VI


Dits, Broll


Broll: Quín es lo meu quarto?

Martí: Aquell. Qué vol aná á dormí?

Broll: A tirarme demunt del llit. En Bonifaci tambè volia ferho, pero
ella s'estima més aná d'un cantó al altre.

Pona: Volguentho ell!...

Martí: Com que no fá cap mal.

Pona: (_Aixís, torna per ella!_)

Broll: Jo sò molt clarito en las mevas cosas. La Cándida será tan bona
noya com vulgui, pero jo de 'n Bonifaci no m'hi hauria casat.

Pona: (_Ab interés._) Qué pot sè te que dirne alguna cosa?

Broll: Ja li he dit que será molt bona, pero per ell es massa jove.

Pona: No 's cregui, que tambè ho penso. Las joves tenen lo cap plé de
pardalets.

Martí: Aixó es un pensá de vosté. (_A Broll._)

Broll: Dich lo que sento; ella es massa jove per ell, com vosté tambè es
massa jove per la senyora.

Martí: (_Ay, de quina te 'n vas!_)

Pona: Qué vol dí! Quánts anys me fá?

Broll: No 'n sè fè d'anys!

Pona: Donchs, quánts se pensa que 'n tinch?

Broll: Vosté?... Cinquanta.

Pona: No senyò.

Broll: Qué m'he quedat curt?

Pona: No 'n tinch mes que quaranta nou y mitj.

Broll: Sense la faixa?

Pona: Sense la faixa. Encare 'm tractaria de vella!

Broll: No senyora. Es de bona edat... per un marit de seixanta.

Pona: No 'm creya que vosté fos senyò de bromas!

Broll: Fins are no crech haberne gastada cap. Ja li he dit que sò
clarito.

Pona: Qué no hi dius res, tu?

Martí: No veus que si trobo la boca, després dirás que 'l defenso?

Broll: Qué vol que hi digui ell, santa cristiana? Que vosté encare es
massa criatura?

Pona: Qué sab vosté! que sab vosté!

Broll: Qué no 's veu? Pero déixinme aprofitar si puch fer una bacayna,
perque diu qu' hem d'aná als Apóstols ab clarò de lluna y aviat
fosquejará.

Martí: Vagi, vagi; ja 'l cridarém si acás s'adorm.

Broll: No 'n passin cap ansia, perque si se 'n descuidan pot sè encare
m'anirá millor.

Martí: Donchs l'ermita dels Apóstols ab clarò de lluna...

Broll: Tant me fa 'ls Apóstols com tota la Cort celestial.

Pona: Home, no digui disbarats!

Broll: Parlo per lo qu' hem de veure, que casi be ja ho dono per vist.
Ah... ah... ah!... (_Badallant, anantsen._)

#### Escena VII


Martí, Pona, Miquel


Martí: Jo aniré á veure que fan aquells.

Pona: També hi vinch. (_Que ab aquella no me la fregissen!_)

Martí: (_No 'm deixará, no!_)

Miquel: (_Entrant._) Dèu vos guart!

Martí: Per servirvos. Ah! Sou vos?

Miquel: Qué hi ha un altre quarto allí?

Pona: Sí, hi ha un senyò que dorm; lo senyò Broll.

Miquel: Tot sol?

Pona: Tot sol; pero te de dormí un altre ab ell.

Miquel: Un ó una?

Pona: Un. Es un senyò solter.

Miquel: Donchs no sè ahont la puch trobá.

Martí: Qu' heu perdut alguna cosa? Pot sè la bossa?

Miquel: La dona. La bossa ja la duch ben guardada.

Pona, Martí: La dona! (_Estranyats._)

Miquel: Es dí, l'he perduda... la busco.

Pona: Per aixó, que á ne 'l carril heu dit que la teniau aqui. Y no li
teniu?

Miquel: Ahir va marxá d'Olesa ab la seva germana y 'l senyoret.

Pona: Un senyoret?

Miquel: Sí; un que la mare d'ella li era dida. Só 'l masové de can Blay.
(_A Martí._)

Martí: Com si 'm diguesseu Llucia!

Miquel: No sabeu ahont es á can Blay d'Olesa?

Martí: Siga ahont siga. Digueu.

Miquel: Donchs, sí; ahir va arribá 'l senyoret de Barcelona, l'hereu. Jo
venia del hort.

Martí: Fins aquí no hi ha res d'estrany. Sempre hi debeu vení del hort.

Miquel: Molt sovint. Venia del hort y 'm trobo á n' ell á casa que habia
engrescat á la dona y á la cunyada perque pujessen á Montserrat ab ell.
Jo, demanantho 'l senyoret... poseus al meu puesto.

Martí: Gracias, gracias! Ja estich bè en lo meu.

Pona: Aixís, ja no s'haurá perdut.

Miquel: Vam quedá que avuy jo vindria, que 'ns trobariam pel monastir, y
desde que hem arribat que 'ls busco y no 'ls trobo.

Pona: Qué es molt jove ella?

Miquel: Si fa no fa, deu tení vintidos anys.

Martí: Y guapa?

Miquel: Bè m'ho diuhen. Jo no m'hi sò ficsat gayre.

Pona: Qué 'n tens de fè si es guapa ó lletja?

Martí: Dona, per si la trobavam. Bè hem de sapigué las senyas!

Miquel: Se diu Roseta.

Martí: No deu pas portá 'l nom al front?

Miquel: No; á ne 'l front hi porta uns cargolillos que s'arregla ab los
cabells.

Pona: Cargolillos? Y 'ls hi deixeu portá?

Miquel: Que 'ls porti! 'L senyoret diu que li están tan bè. ¡Qué 'm fa á
mí!

Martí: Ja us ajudarém á buscarla.

Pona: Es di, si la veyém, ja li dirém que la busqueu.

Martí: Encara que 's tingui de fè algun pas. Jo, per fè un favor á n'
aquest bon home, si sapiguès ahont podria trobarla...

Pona: Aixó no. No hem pas vingut á Montserrat á buscá donas!

Martí: Bè, pero sense fè de més ni de menos...

Miquel: Sí, perque comenso á está ab ansia. Encara que ab lo senyoret no
crech que s'hagin perdut.

Pona: Qui sab! qui sab! Hi ha camins tan enredats per aquesta
montanya!...

Miquel: Ca! Si ell coneix á Montserrat tan bè com á casa seva. Després,
la germana d'ella vá ab ells, y encara que no més te tretze anys, ja la
podeu deixá aná sola, que sab totas las tasqueras.

Martí: Tambè las deu sapigué ella.

Miquel: La Roseta?... Més que jo. Si avans pujavan molts dias d'Olesa al
monastir á vendre ous, olivas, fruyta...

Pona: Aixís, no s'haurán perdut...

Martí: No; més fácil es que s'hagin trobat.

Miquel: Com voleu di? Que s'hagin trobat?

Martí: Sí; que s'hagin trobat en algun punt que ells sápigan y vos no
sapigueu.

Miquel: No puch atiná ahont. Ells bè deuhen habé dormit? Es de suposá
que sí.

Pona: Ja heu seguit totas las celdas?

Miquel: Totas, menos las de Sant Joseph.

Martí: Sant Joseph, patró dels casats. Pot sè la trobareu allí.

#### Escena VIII


Dits, Narcís


Narcís: (_Entrant depressa._) Au! Aném que diu que hi vá tanta colla de
gent cap als Apóstols.

Martí: Vaja, donchs. Si tú 't vols quedá... (_A Pona._)

Pona: No, noy, no 'm quedo. (_A Miquel._) Pot sè la trobareu als
Apóstols.

Narcís: Qué busqueu alguna cosa?

Miquel: La dona.

Narcís: Aixó sí que no es buscá una agulla en un pallè. Ja us heu mirat
bè totas las butxacas? (_Rihent._)

Miquel: Vos sempre esteu per gatzara.

Narcís: Qué mès gatzara que habè perdut la dona! Com los diners que
váreu perdre en lo carril entre mitj d'aquells dos bons minyons.

Miquel: Ab vos no s'hi pot parlá en serio.

Narcís: Vaja, donchs, busqueu la perduda.

Miquel: Ja serè als Apóstols avans que vosaltres. (_Se 'n vá._)

Martí: (_A Narcís._) S' ha de fè un crit al senyò Broll.

Pona: Sí, que pot sè dorm.

Narcís: (_Cridant._) Dormilega! Senyò Broll!

Broll: (_De dintre._) Qué passa?

Martí: Que marxém cap als Apóstols.

Broll: (_De dintre._) Ja'm calso.

Martí: Y 'ls demès?

Narcís: Ja 'ns esperan á la plassa. (_Cridant._) Ja 'ns trobará aquí
fora, senyò Broll.

Broll: (_De dintre._) Ja surto.

(_Mutació_)

### Quadro tercer

L' ermita dels Apóstols. L' escena figura la plasseta de devant de
l'ermita. Illuminació de lluna.

(_Al alsarse 'l telò, van sortint l'Arcalde, 'l Secretari y Regidors._)

#### Escena primera


Arcalde, Secretari, Regidors


Música

Arc.:


Com l'Ajuntament del Bruch
aquí está reunit en pés,
aquí podém celebrá
sessiò del Ajuntament.


Regidors: Es bona proposiciò,

Arc.: Queda oberta la sessiò.

Un Regidó: Demano la paraula.

Altres R.: Y jo.

Altres R.: Y jo.

Altres R.: Y jo tambè.

Arc.:


No parleu tots á l'hora,
sino, no 'ns entendrém.


Un Regidó:


Jo vull un destino
per un parent meu.


Regidors:


Y jo 'n vull un altre
per un meu parent,
que si no s'emplea,
no sab fè res més.


Arc.:


Si aquí del poble
hi haguès algú,
nos posaría
com un drap brut;
que ja 's murmura
que al sè elegits
tots tiran l'aygua
al seu molí.


Regidors:


Tota vegada
que 'ns ha votat,
ell que no 's dongui
tants mals de cap.
Si perdém horas
per goberná 'l,
bé habém de treure
nostre jornal.


Arc.:


Com Arcalde us aconsello
que sigueu un poch prudents;
feu cada un vostre negoci
no donant que di á la gent.
Jo farè lo que us convinga;
proposeume 'ls empleats
y al moment jo us els coloco
si per cada un cobro un tant.


Regidors: Votém la proposiciò.

Uns: Sí.

Altres: Sí.

Altres: Sí.

Arc.:


Ja está aprobada,
donchs s'aixeca la sessiò.


Tots:


Com aquesta d'ara
y de molt mes crespas
tots los municipis
ne fan á dotzenas.
Vetllant interessos
dels seus electors,
procuran pels propis
tots los regidors.
Negocis bons
y rodons.


Recitat

Arc.: Eh, que convida á fé broma aquest clá de lluna?

Un R.: Lo que hem acordat es broma?... Donchs, per qué som autoritat?

Sec.: Jo, com á Secretari no n'he pas prés acta.

Un R.: Francament, jo 'm creya que anava de serio.

Arc.: Tonto! Tot lo que hem acordat se fá y no 's diu.

Un R.: Aixís, m'hi confronto.

Arc.: Y no se 'n parli mès, que s'acosta algú.

Sec.: Y del monastir se veu que 'n vè una colla.

Arc.: Si ab aquesta clarò 's vá millor que de día. (_Surt Miquel._)

#### Escena II


Dits, Miquel


Miquel: Dèu vos guart! (_Mirant per tot._)

Reg.: Dèu vos guart!

Miquel: Qué hauríau vist á la dona?

Arc.: Quina dona?

Miquel: La meva.

Arc.: Pero quí es la vostra dona?

Miquel: La Roseta.

Arc.: Entesos.

Sec.: No sou 'l masovè de can Blay? En Miquel?

Miquel: Bè m'ho penso.

Sec.: Y heu perdut la dona?

Miquel: L' he perduda! l'he perduda!... No la trobo.

Arc.: Mireus; aquí hi ha tot l'Ajuntament del Bruch, pero no ha vingut
lo nunci, sino la fariam cridá.

Sec.: Heu perdut la dona y esteu tan tranquil?

Arc.: Tants n'hi ha que la voldrían perdre! Pot sè vos sou un d'ells.

Miquel: Dèu me'n reguart! Estich tranquil perque no vá sola.

Sec.: Aixís, no digueu que s'ha perdut.

Miquel: Vá ab una seva germana y 'l senyoret.

Arc.: Y 'l senyoret?... No 'n passeu ansia; no s'ha perdut.

Miquel: Ay carat! Tothom me fá la mateixa sortida.

Arc.: Mireu: l'Ajuntament del Bruch ha vingut á fe una arrossada á
Montserrat, en celebraciò de l'última elecciò de diputat. Aquesta
mateixa nit ens entorném á la poblaciò y allí jo, com arcalde, faré
passá l'ordre als guarda-termes perque si us troban la dona us
l'acompanyin á casa.

Miquel: Se diu Roseta y porta uns cargolillos al front.

Arc.: Secretari, pren nota. (_Lo Secretari se treu llapis y paper y
escriu lo que diu l'Arcalde._) Una que 's diu Roseta y es dona d'un que
porta cargolillos al front.

Miquel: Es ella que 'ls porta.

Arc.: Ella?... bueno, ja m'entent lo secretari. No te cap més senyal?

Miquel: Ara com ara, que jo sápiga, no.

Arc.: No diheu que va ab un senyoret?

Miquel: Un seu germá de llet.

Arc.: Secretari, apunta: l'acompanya un germá de llet.

Miquel: Y una germana.

Arc.: Y una germana. També de llet?

Miquel: No: germana propia de la Roseta.

Arc.: Ves apuntant. No tingueu cuidado, que 's passarán las ordres al
arribá al Bruch, y si van perduts, lo mateix guarda-termes los
acompanyará á can Blay d'Olesa.

Miquel: Tantas mercés. Si may perdesseu la vostra dona, disposeu.

Arc.: Gracias, no crech que 'm passi.

Miquel: Ja veureu, tots nos hi podém trobá.

Sec.: (_Sobre tot, si la dona es perdedissa._)

#### Escena III


Dits, Cándida, Pona, Martí, Bonifaci, Broll, Narcís


(_Surten aquestos sis fent la serp. Va al devant Narcís y 'l segueixen
Bonifaci, Cándida, Pona, Martí y Broll._)

Narcís: Bona nit tothom!

Tots: Bona nit! Bona nit!

Narcís: Que ningú 's desenganxi. Si vostés s'hi volen agafá, tambè
poden. (_Camina y van serpentejant._) Ala, ala, ala! Au, mestre, (_á
Miquel_) agafeus á la cua de la serp.

Miquel: No estich per cúas.

Martí: Pobre home, si ha perdut la dona!

Cánd.: Ay, Deu l'hagi perdonada! Pobre home!

Broll: Us acompanyo á ne 'l sentiment.

Miquel: (_Desconsolantse._) Ay, Verge pura, que s'ha mort? Quina
malestrugansa!

Bon.: Be, bon home, per aixó no hi ha que desconsolarse. Aquestas cosas
s'han de pendre ab resignaciò. (_La serp se desfá._)

Miquel: Digueume ahont l'heu vista morta.

Cánd.: No l'hem vista al lloch. No diuhen que heu perdut la dona? Aixó
vol di que heu quedat viudo.

Martí: Es un mal entés. Ha perdut la dona y la busca; pero l'ha perduda
viva.

Sec.: Y tan viva!

Broll: Aixó son figas d'un altre paner. No us acompanyo á ne 'l
sentiment.

Miquel: Quin mal rato m'heu donat!

Narcís: Que continuhi la serp y deixeus de donas. (_Tornan á agafarse._)

Arc.: Tambè 'ns agrada la broma. (_Als regidors_) Agafemshi. (_Martí, va
per agafarse ab Cándida._)

Pona: (_Trayent á Martí de Cándida._) Tu, agáfat ab mí.

Martí: (_Agafantse ab Pona._) Que te més! (_Jo sí que no la perdré._)

Narcís: Ala, ala! (_Tots s'han agafat menos Miquel y serpentejan._)

Tots:. Ala, ala! Bravo, bravo! (_S'embolican y 's desfá._)

Narcís: (_A Miquel_) Y per qué no us hi agafavau vos?

Miquel: Si estich ab aquesta ansia!

Martí: Una dona no es pas un paper de fumá; ja la trobareu.

Arc.: Y després, que no vá sola.

Narcís: Y donchs, home, no tingueu por. A Montserrat s'hi vè per fè
broma.

Miquel: No estich pas per ferne.

Narcís: Si jo siguès casat, us deixaría la meva.

Martí: Voleu la meva? (_Broll seu á una pedra grossa que hi ha prop de
Miquel._)

Pona: Tú, disposa de cosas tevas. Ahont vá aquest! Pot sè sí que!...

Martí: Encara no 's podrá gastá una brometa!

Pona: Aquestas no m'agradan.

Arc.: (_A Pona._) Deixeulos di á ne 'ls joves.

Pona: Es que aixó de oferí la dona...

Arc.: Bè; 'l vostre fill no ho ha dit ab cap mala intenciò. No es aixís?
(_A Martí_).

Pona: Com s'enten, lo meu fill?

Arc.: Com veig que 'l tracteu ab tanta franquesa.

Pona: Li tracto, perque es lo meu marit. (_Riuhen._)

Arc.: Dispenseu, que m'habia equivocat.

Sec.: (_Qui no s'equivocará!_)

Bon.: (_Al Arcalde_). Sí; es lo marit d'ella.

Arc.: Ab franquesa, jo 'm creya que la dona d'ell era aquesta filla
vostra. (_Senyalant á Cándida._)

Bon.: A poch, á poch, que aquesta es la meva muller. (_Molts riuhen._)

Sec.: Com que som pagesos, se'ns volen rifá.

Reg.: Es clá, es clá.

Narcís: Aquí no 's rifa á ningú. Fem broma, pero sense cap intenciò
d'ofendre, y aixó de rifá seria una ofensa.

Miquel: (_Que parla ab Broll._) Qué m'hi dieu?

Broll: (_Seyent._) Deixeume dormí y si l'heu perduda blanca, busqueula
negra.

Narcís: Torném á fer la serp?

Martí: Prou serp. Més val que 'n cantem una.

Pona: (_Ja hi som!_)

Arc.: Tambè faig un per cantá.

Martí: (_A Cándida._) Y vosté?

Cand.: Qué hi dius, Bonifaci?

Bon.: Tu mateixa. Si 't ve bè.

Martí: (_Acostantse á Cándida._) No li tè de vení?

Pona: (_A Martí, posantsel al costat._) (_No sè que 't costa estarte
aquí!_)

Martí: (_Vaja, aquí!_) (_A Cándida._) Comensi, comensi vosté.

Cánd.: Comensá jo!

Pona: (_Escarnintla._) (_Comensá jo!_)

Martí: Vosté, vosté.

Pona: (_De ganas se 'n mor! Quins paperots!_)

Alguns Vaja, sí, comensi, comensi.

Bon.: Donchs comensa; no 't fassis pregá.

Pona: (_Bonifaci!... Ja 'l van bèn batejá!_)

Cánd.: Pero no tinch de sè sola.

Martí: Ja l'acompanyarè. (_Anant á acostarshi._)

Pona: (_Detenintlo._) (_Si acás, desde aquí._)

Arc.: No serém pochs que l'acompanyarém! Casi tots nosaltres hem sigut
del "Iris de la Fraternidad", que era un coro que cantava mes just que
un tap de gasseosa.

Miquel: En mi no hi conteu, que no he sigut de cap "Inri".

Cánd.: Aixís, n'improvisarém una y á veure qué 'n sortirá. (_Senyalant
un cantò y altre._) Aquí 'ls tenors y aquí 'ls baixos.

Bon.: Jo sò segon.

Pona: (_Ja ho pots bèn di!_)

Narcís: Y vosté, senyò Broll? Qué es?

Martí: Si deu dormí!

Narcís: (_Cridant._) Senyò Broll!

Broll: (_Aixecantse esberat._) Qué hi ha?

Martí: Qué es?

Broll: Mantegayre.

Narcís: Si es baix ó alt?

Broll: Qué no ho veuhen? De bona mida.

Bon.: Vólen di que ets per cantá.

Broll: Ah! res. No canto sino quan jugo al tutti.

Cánd.: (_Disposant lo coro._) Ja estém arreglats.

Pona: (_Quin despecu 'l d'aquesta!_)

Cánd.: Atenciò! Vá de vals?

Coro: Sí, sí, de vals.

Martí: Vinga 'l vals. (_Vá á acostarse á Cándida._)

Pona: (_Per cantá no t'has pas de moure!_)

Narcís: També 'l ballarém, eh?

Martí: Está clá.

Pona: Está fosch. Sense ballá.

Narcís: Y per qué no?

Pona: Perque tampoch hi ha prous parecas.

Martí: Será un vals de palo seco.

Arc.: Bè; algun vol.

Pona: No tenim alas per volá.

Cánd.: Ballant ó sense ballá.

Bon.: Per mí, encara que jo no ballo...

Pona: Per sò mateix. No n'hi ha cap necessitat.

Narcís: Donchs no poguent ballá, á lo menos rodém y entremhi de sardana.

Pona: Aixó sí. Ja m'agrada més.

Cánd.: Com vulguin. Sardana?

Martí: (_Agafant la má de Cándida._) Vinga sardana. Pero per aixó no la
fem franca del vals. Un' altra estona 'l trobarém.

Pona: Jo aquí. (_S' agafa de l'altra má de Martí. Ballan la sardana._)

Música


I

Coro: En amigable cadena
que 'ls cors nos agermana,
de plaer l'ánima plena,
ballant junts la sardana
aném dant giravols.
La sardana es de la terra
la dansa més ben trobada.
Voltém á dreta y esquerra
sens desfè la lligada
al refilá 'l fluviol.

II

Del ayre fentse joguinas
aparellats voltejan
mocadors y barretinas
y saltan y 's barrejan
de la sardana al só.
Ab notas tan falagueras
aquesta dansa 's balla,
que hi posan caras rialleras
tant vells com jovenalla
al sentí 'ls grats acorts.


(_Mentres van rodant._)

Cau lo teló

## Acte segon

### Quadro primer

Sala d'espera del restaurant. (_Teló curt._)

#### Escena primera


Mosso 1er, Mosso 2on


(_Al aixecarse 'l telò, se sent gatzara interior, á la dreta._)

Mos. 2on: Qué has entés lo que son aquestos joves? (_Senyalant al quarto
del burgit._)

Mos. 1er: No t'has atipat de sentirho di á n'ells mateixos?... Son
escursionistas. A cada cullerada ho deyan.

Mos. 2on: Ja 'ls hi he sentit di; pero, qué vènen á sè? Qué escursan
alguna cosa?

Mos. 1er: Son uns que s'imposan l'obligaciò de passejá. Escursan lo
temps, que es més fácil d'escursá que d'allargá.

Mos. 2on: Bona feyna! Y 't sembla si aixó dona perque poguém esperá
alguna cosa del "bon profit"? (_Senyala 'ls dinès ab los dits._)

Mos. 1er: Tot seguit ho sabrém. He donat lo compte al qui porta la
batuta, que es lo seu president, y m'ha dit que ara al sortí 'm pagaria.
Ara, 'l passejá, no sè si es gran negoci.

Mos. 2on: A veure. Encara que en aquest Montserrat no hi ha que
confiarhi gayre ab las anguilas.

Mos. 1er: Es natural que las anguilas escassejin. No veus que en aquesta
montanya hi ha tan poca aygua?

Mos. 2on: No es aquesta la mare dels ous. Es que tothom que vè aquí,
porta 'ls comptes justos y ab los mossos del restaurant no hi fá cap
partida de pressupost.

Mos. 1er: Si; y a no ser pels estrangers que vènen de tant en tant; que
passarian alts los momiums! Los del país, en aquest punt son molt poch
proteccionistas.

Mos. 2on: Y segons quins estrangers; perque ja n'hi comensa á habé molts
que s'espanyolisan. Los vicis, aviat s'aprénen.

Mos. 1er: Per desgracia. Pero encara 'n quèdan alguns d'estrangers purs.
Aquestos escursionistas son catalans; son de casa.

Mos. 2on: Per aixó mateix; massa franquesa, que es lo que á nosaltres no
'ns convè.

Mos. 1er: Muxoni, que ja súrten.

#### Escena II


Dits, President y Escursionistas


Pres.: (_Al Mosso 1er_) Tè, noy. (_Donantli separadament dugas
cantitats._) Aixó es lo compte y aixó per vosaltres.

Mos. 1er: Gracias. (_Apart al Mosso 2on_) (_Quatre llaunas._)

Mos. 2on: (_Dèu n'hi dò!_)

Pres.: (_Al Mosso 1er que repassa 'l compte._) Aquí bè deurém pogué
repetí 'l brindis á ne 'l ví de casa, per despedirnos del restaurant? No
'ns en hem pas d'aná á la francesa! No es aixís? (_Als escursionistas._)

Escurs.: Sí, sí.

Mos. 1er: No més ho sentirán los cuyners, que ja hi están avesats á ne
'l soroll. (_Se'n van los Mossos._)

#### Escena III


President y Escursionistas


Música


I


Pres.:


Lo ví de la terra
es lo més triat;
del que 'ns vè de fóra,
no hi ha que fiá.
L' estranger que 'ns portan
es desconegut;
ab lo que es de casa
nos tractém de tú.


Escurs.:


Bebém, bebém
lo ví de casa nostra;
bebém, bebém
lo ví que coneixém.

II


Pres.:


Tenim per triarne
d'aixut y de dols,
de taula y per postres,
de sech y pastòs.
De totas las menas
tenim per variá,
desde 'l dols de Sitjes
al sech del Priorat.


Escurs.:


Bebém, bebém
lo ví de casa nostra;
bebém, bebém (_Entra 'l fotógrafo._)
lo ví que coneixém. (_Se'n van tots, cantant._)


#### Escena IV


Fotógrafo y Mosso 1er


Fot.: (_Cridant._) Noy. Mosso.

Mos.: (_Sortint._) Qué se li ofereix, senyò retratista?

Fot.: Mentres que aquesta colla d'escursionistas se'n vá a la plassa
perque 'ls fotografihi, pórtam á n' aquell quarto ahont tinch la
máquina, alguna cosa per treure 'l ventrell de pena.

Mos.: Qué vol?

Fot.: Una mica de refrigeri per esperá l'hora de diná. Qué teniu?

Mos.: Demani 'l que vulgui. Aquí hi ha de tot. Qué li vè de gust?

Fot.: Pórtam un bifteck.

Mos.: Tindrá que sè sense carn.

Fot.: Qué dius? Un bifteck sense carn!

Mos.: Com li dich.

Fot.: Aixó fòra una missa sense altar!

Mos.: Com que avuy es vigilia, 'ls monjos no 'ns permeten serví carn de
cap manera.

Fot.: Y si algú no 's troba bè?

Mos.: No li vindrá d'un dia; que s'esperi demá á indisposarse. Avuy no
hi ha més carta que de peix. Aixó no es culpa del restaurant, l'Iglesia
ho mana.

Fot.: Vaja, donchs, pórtam llagosta ab salsa verda. Si tinch de menjá
peix, que s'ho valgui.

Mos.: Llagosta? Aquets escursionistas se l'han acabada tota. Com que no
sabiam que tingués de veni aquesta colla... La salsa verda sí que aviat
estará.

Fot.: Qué 'n farè de la salsa sense tall? Ja veurás; pórtamela ab
salmon.

Mos.: Salmon? Lo tren que arribará d'aquí mitj' hora pot sè 'n portará.
Si vol esperarse? No li asseguro, pero dintre mitj' hora ho sabrém.

Fot.: Qui sab ahont serè d'aqui mitj' hora! Mira; porta 'l que hi hagi y
depressa.

Mos.: (_Anántsen._) Molt bè. Demani 'l que vulga.

Fot.: Ja ho veig. Hi ha de tot, menos de lo que 's demana. Quin
restaurant més poch restaurador!

#### Escena V


Fotógrafo, Bonifaci y Pona


Bon.: Dèu lo guart!

Fot.: Bon dia tinguin!

Pona: (_Bó! Aquest aquí!_)

Fot.: Hem quedat ab los companys de vostés que 'ns trobarém pel camí de
la Cova, y allí, en lo punt que 'm sembli millor, farém un grupo.

Bon.: Ja m'ho han dit. M' está bè.

Fot.: Triarè un bon siti, jo que conech tot això, y veurán quin grupo!
Será variat. Los altres joves; y vostés vells... (_Moviment de Pona._)

Pona: Bè, donchs vagi, vagi á triá 'l siti y deixis de vells y joves. No
s'entretingui.

Fot.: Per aixó no hi ha que portá pressa.

Pona: Jo sí que 'n porto, perque vull parlá ab lo senyò, ara que 'm
vaga.

Bon.: (_Quina 'n fòra que aquesta s'haguès enamorat de mí!_)

Fot.: Bueno, donchs, quedis parlant ab lo seu senyò. L' onzé no
destorbar.

Pona: No ho es lo meu senyò; es més jove 'l meu.

Bon.: Com tambè es més jove que ella la meva senyora. Y bona cosa més.

Fot.: Aixís, quèdan en paus. Vaig á pendre un bossí, y hasta luego.
(_Se'n vá._)

Bon.: Si, senyò, hasta luego.

Pona: Que ho passi bè.

#### Escena VI


Bonifaci y Pona


Bon.: Diu que tè de parlá ab mí?

Pona: Y depressa; perque 'n Martí ja deu trobarme á faltá.

Bon.: Tant de vosté está, que no pot deixarla una estona! No 'l creya
tan enamorat.

Pona: Es jo que no 'l deixo. Ell, fá com aquell.

Bon.: Aixís, digui que es vosté que 'l troba á faltá á n' ell.

Pona: Ara 'l deixo menos que may, perque... y d'aixó es de lo que vull
parlarli, perque 'm sembla que á n' ell no li desagrada la senyora de
vosté. M' entén?

Bon.: Qué no li desagrada? Es molt possible.

Pona: (_Estranyada._) Com s'ho pren!

Bon.: Qué 's pensa que m'hi vaig casá, perque no agradès á ningú? No
m'agrada á mí?... Tambè pot agradá als altres. No tindrè pas lo gust
diferent de tothom!

Pona: Ja li dich que es ben tranquil!

Bon.: Si vosté coneix, per cada un á qui ella agradi m'anirè posant
pedras al fetje.

Pona: Es di que vosté sufriria?... (_Persignantse._) Oh!

Bon.: Qué ella agradi? No ho tinch de sufrí! Qué vol que hi fassi? Qué
puch maná 'ls gustos dels demés?

Pona: Li dich que 'm deixa parada!

Bon.: No entench perque! Qué puch fé miracles jo?

Pona: Vagi, home, vagi! Tothom se vol lo seu.

Bon.: Aixó ja son figas d'un altre paner. Jo tambè m'ho vull lo meu;
pero jo no puch privá que lo meu agradi á ne 'ls altres.

Pona: Ay Jesús, María, Joseph! Es di que?... Verge pura!

Bon.: Deixis d'escarafalls, senyora Pona, y escóltim. Tant vosté com jo,
está bè que devant de l'altra gent nos callém l'edat, pero per esforsos
que fém no podém amagá que ja som de vellut, que ja anem cap per avall.
Buscá la joventut quan ja ha passat, es buscá la perduda.

Pona: Aquest punt no 'l toquém.

Bon.: Sí, perque prou que ell nos toca á nosaltres. Convensut d'aixó,
vaig casarme ab la Cándida confiant ab la seva honradesa, pero pensant
sempre que ella, com á més jove, tindría gustos que á mí ja m'han passat
á copia d'anys.

Pona: Vosté sí que es de bon aconsolá!

Bon.: Qué 'm toca fè? Que 's balla y vol ballá?... Que balli. Que 's
corre y vol corre?... Que corri. Perque jo no puch ballá ni corre, haig
de privá que ella ho fassi? No, senyora; no so cap negrè.

Pona: Jo no penso aixís. D' aquesta manera, vosté li dona ocasions de fè
lo que no faria. Desprès dònan las culpas á qui no las tè.

Bon.: S' equivoca. Si jo li privava, pot sé buscaria ocasions que ara no
busca. Créguim, senyora Pona, 'ns hem de fè 'l cárrech vosté y jo de que
'ls quartos se'ns tòrnan plata. (_Senyalant los cabells._)

Pona: Es que jo no 'm tinch per vella.

Bon.: No 's tè, ara ho ha dit; no 's tè per vella, perque cau per vella.
(_Mohiment de Pona._) Sí, dona, 'l mateix que jo. Aquí ningú 'ns escolta
y ja ho podém di sense fè cumpliments.

Pona: Senyò Bonifaci, vosté y jo no 'ns entendrém pas.

Bon.: Si vosté no pensa com jo, com nos hem d'entendre? Ho veig difícil.

Pona: Vosté no veu lo que jo veig.

Bon.: Per ara, encara may he necessitat ulleras, gracias á Dèu.

Pona: Donchs jo estich en que tothom veu lo que veig jo, y que vosté no
vol veure.

Bon.: No siguém gelosos, que no 'ns va bè á la cara. Ja 'ns ténen de
habé passat certas cosas.

Pona: Aquí vè 'l senyò Broll. M' hi jugo qualsevol cosa que es del meu
parer. (_Surt Broll._)

#### Escena VII


Dits, Broll


Broll: Qué tinch temps encara d'aná á dormí un xiquet?

Bon.: Ca, home, si aném á marxá desseguida! Hem d'aná á la Cova, després
á Sant Geroni.

Broll: Aixó es lo mohiment contínuo!

Pona: Díguim, senyò Broll; qué li sembla del meu marit y de la senyora
Cándida?

Broll: Ja vaig dirli ahí al arribá á la celda; que ell es massa jove per
vosté, com la Cándida tambè ho es massa per aquest.

Bon.: Veu, senyora, com en Broll vè en mí?

Pona: No m'ha entés. Qué li sembla que hi ha entre ells dos?

Broll: Li tinch de torná á repetí?... Que entre ells dos hi ha ménos
diferencia que entre vosté y ell y aquest y ella.

Bon.: Conformes; enterament conformes.

Pona: Pero no 'n sospita res de mal? No 'n sospita alguna conxorxa entre
un y altre?

Broll: No més sospito que vosté no se'n vol doná compte de que ells
siguin més joves; y tant es que risqui com que rasqui. Es aixís.

Bon.: Exactament. Tothom li dirá lo mateix. Qué no veu que lo demés es
buscá tres peus al gat?

Pona: Lo que veig es que sempre que pòden, van junts.

Broll: Qué tè d'estrany? Si vivim junts...

Bon.: Es clá; várem arribá junts, estém en la mateixa celda, menjém aquí
al restaurant junts, per tot aném plegats...

Broll: Miris; ara ha arribat una colla d'Esparraguera ab un acordeon y
están ballant junts devant de l'entrada al monastir. Jo, sino que m'hi
dormia, encara hi fòra.

Pona: Y 'n Martí, balla? (_Exasperada._)

Broll: Ab la Cándida. Y donchs qué vol que balli ab desconegudas? Es
tant com natural.

Pona: Ay Senyò, Dèu, Pare perdonéume! (_Fuig corrents._)

Bon.: Broll: (_Rihent al véurela fugir_). Ja, ja, ja! (_Se'n van
rihent._)

(_Mutació_)

### Quadro segon

Camí de la Cova de la Verge. Al fondo 's veu la Cova

#### Escena primera


Fotógrafo y Miquel


(_Al aixecarse 'l telò, á l'esquerra, en primer terme 'l Fotógrafo, que
tè al seu costat la caixa y un tamburet de campanya, vá arreglant la
máquina, fins que al acabar lo cant interior, surt Miquel._)

Música


I


Cánd., Martí: (_Cansó interior._)

Bon., Coro:


Montanyas regaladas
son las del Canigò,
mès las montserratinas
encara son millors,
que aquí hi ha la Patrona
dels catalans de cor.


(_Després de la primera estrofa, se senten veus de "Un altra."_)


II

Las rocas son gegantas,
lo temple esplendoròs,
lo cel que aquí s'ovira,
s'ovira més d'aprop,
que aquí hi ha la Patrona
dels catalans de cor.


(_Se senten aplaudiments._)

Recitat

Fot.: (_Disposant la máquina._) Bè n'haurán cantadas de cansons y mès
cansons!

Miquel: (_Sortint per la dreta._) Qué m'hauriau vist passá la dona,
mestre?

Fot.: (_Mirántsel._) Sino que fòs cego!

Miquel: L' heu vist passá?

Fot.: Vaya!

Miquel: (_Gracia á Dèu que sabrè ahont es!_) Fá gayre que ha passat?

Fot.: Aixó sí que no ho sè.

Miquel: Que es estrany! No diheu que l'heu vista?

Fot.: He vist passá totas las que han passat, pero n'han passadas
tantas... De quina dona parleu?

Miquel: De la meva; de la Roseta.

Fot.: No la conech, pero si ha passat, l'he vista.

Miquel: Es una que ans d'ahir vá pujá d'Olesa.

Fot.: Donchs deu sè aquí dintre, (_Senyalant la caixa._) perque ahir
vaig fer tants grupos y retratos, que estich segú que á Montserrat no hi
habia ningú que ara no sigui aquí. (_Miquel mira la caixa._)

Miquel: Ja us asseguro que la Roseta no hi cap pas aquí dins; de bon
trós.

Fot.: No hi tè de cabre! Ella y deu mil com ella.

Miquel: (_Mirant la caixa._) Tafoy, si que es estrany! Debeu volgué di
que hi porteu 'ls noms apuntats.

Fot.: Com s'entén, los noms! Tota la persona de cap á peus.

Miquel: (_Mirántsel estranyat._) (_Menos que sigui un bruixot, Dèu me
valga!_)

Fot.: Qué voleu que us hi fiqui tambè á vos?

Miquel: Dèu me'n reguart! Com m'hauriau de cargolá per ficarme aquí
dins!

Fot.: Ca, home! Que no sabeu qué son retratos?

Miquel: Aixó prou! La Roseta tè á casa 'l del senyoret, que sembla que
parli.

Fot.: Y no n'heu vist fè may?

Miquel: Aixó, no.

Fot.: Donchs jo 'n faig; y lo que porto aquí son los retratos.

Miquel: Ensenyéumels, que veurè si ella hi es.

Fot.: No pot sè. Encara s'han de desarrollá.

Miquel: No pas la Roseta. Si ho está més de desarrollada!... Tè cada
garrot de bras!...

Fot.: Donchs per mi no ho está prou.

Miquel: Caratsus, que vianda debeu necessitá! Qué es això? Una gabia
paradora? (_Mira la máquina._)

Fot.: Sí; la paro per un vol d'aucells que aviat vindrá. Qué no heu
sentit com cantavan?

Miquel: No mès m'ha semblat que sentia cantá á n' aquella colla de
sinyòs barcelonins.

Fot.: Aquells son los que han de vení, que, esperant que 'ls cridi,
mentres jo paro la gabia, que dieu vos, ells se diverteixen cridant pels
ecos.

Miquel: Com heu dit? Los bécos?

Fot.: Aixó d'aquí, que feu un crit y us repeteix. Escolteu. Ep! (_Crida,
posantse las mans á la boca y l'eco repeteix._)

Miquel: Per allí baix hi ha algú que us escarneix.

Fot.: Aixó no sabiau? Com us diheu?

Miquel: Miquel.

Fot.: (_Cridant._) Miquel! (_L' eco repeteix._)

Miquel: Qui deu sè que crida per allá á n' avall?

Fot.: Ja us ho he dit; es l'eco.

Miquel: Ah, ja! Algun conegut vostre que es beco. Qué teniu fret?
(_Veyent que 'l Fotógrafo se posa 'l drap negre per mirá._)

Fot.: Eh, que es estrany en aquest temps?

Miquel: Y tant! Jo, si gosès, me treuria la camisa y vos us abrigueu.
(_Deu está delicat de la caixa!_)

Fot.: (_Acostantse á la dreta._) Quan vulguin, tot está á punt.
(_Surten, primè Narcís y segueixen los demès._)

#### Escena II


Dits, Narcís, Bonifaci, Martí, Broll, Cándida y Pona


Narcís: Tambè sou aquí, Miquel?

Miquel: Encara no l'he trobada.

Fot.: Busca la dona, segòns m'ha dit.

Narcís: Sí; busca la perduda.

Bon.: (_Al Fotógrafo._) Com ens posém?

Fot.: Aném á arreglá 'l grupo?

Narcís: Alto! Avans, lo que déyam al sortir del monastir. La senyora
Cándida ha de obsequiarnos ab lo vals que 'ns volia cantar ahir á
l'ermita dels Apóstols.

Pona: Hey! Si d'acás... (_Narcís l'interromp._)

Narcís: Ja sè lo que vol di. Sí, senyora, sense ballá. Ara tè rahò; que
no convè cansarnos.

Martí: Vinga 'l vals. Ja que 'ns vá posá la mel á la boca...

Pona: Llaminè!

Cánd.: Bonifaci? (_Com demanantli permís._)

Bon.: Canta, canta.

Música

Cándida:


S' endú 'l vals la palma
dels balls forasters;
n'es la nata y flor.
Ja s'agafi en calma
ó ja en vols llaugers,
es lo mès airòs.
--Escolta 'ls dolsos preludis
que la copla fa del vals.
Corremhi, aymador, corremhi,
que no se'n perdi un compás.--
Dansa tan galana,
als cors encomana
deliciosa tendror;
sòn tó d'alegria
los dols esbarria
y 'l pit ompla de goig.
Giravolta la parella
d'un cantò al altre cantò,
tot dientse á cau d'orella
los secrets del seu amor.
Ab suau somrís que enamora,
y 'ls ullets ab brill de foch,
escolta la balladora
al seu galan ballador.
Y entre pregunta y contesta
los passa 'l temps tan cuitòs,
que 'ls sorprén sentí l'orquesta
que senyala 'ls darrers vols.

Com l'aura que remoreja
bressolant arbres y flors,
lo compás del vals maneja
aymadoras y aymadors.
Y al ball de més galanura,
á las delicias del vals,
aparèllan sa ventura
las aymadas y 'ls aymants.


(_Al acabar de cantar Cándida, tots los demés aplaudeixen._)

Recitat

Martí: Bè, bè! D' aixó se'n diu cantá! Oy Pona?

Pona: No m'hi entench.

Miquel: Carám, si 'l senyoret la sentia!

Bon.: No; ja n'hi ha prou ab que senti á la vostra Roseta.

Miquel: Ella no 'n sab pas.

Cánd.: Qué tè veu?

Miquel: Per parlá, parla com una cotorra.

Cánd.: Donchs que aprengui de cant. No es aixís, senyò Broll?

Broll: Per mí, no; bè prou que 'm vè la son sense que 'm tinguin de
cantá res.

Pona: Tambè trobo que aixó de cantá, no...

Martí: Qué hi entèns, dona!

Fot.: Que no 'ns passi l'hora. Fem lo grupo?

Alguns Sí, sí.

Fot.: (_Posa á Cándida al centro._) Vosté aquí. (_Senyala al costat
d'ella á Martí._) Vosté aquí al costat.

Pona: Jo aquí? (_Anantse á posá al costat de Martí._)

Fot.: Vosté no encara; no m'agrada.

Pona: Qué no li agrado? No tinch pas d'agradá á vosté!

Fot.: Vull di que vosté aquí no m'hi agrada.

Pona: Donchs Martí, vina.

Martí: Deixa fè á ne 'l senyò. Qué hi enteném nosaltres!

Bon.: (_Ja surt la gelosía._) (_Mirant á Pona._) (_Dèu la fassi bona!_)

Pona: (_Posantse al darrera de Martí._) Qué vol que 'm posi aquí? Sí;
aquí estarè bè.

Fot.: Permétim, senyora; ja ho arreglaré jo. Miris: vosté aquí al
devant. (_Li dona 'l tamburet y Pona 's posa al devant de Martí, girada,
per mirarlo._) Pero tè de mirá á la máquina, no pas cap allí.

Pona: Déixim mirá allá ahont vulgui.

Fot.: Aixís no se li veurá la cara, senyora!

Bon.: Ni la joventut.

Pona: No hi fa res; no tinch pas d'agradá á ningú. Ja estich bè, ja.

Fot.: Vosté mateixa. Vosté (_A Broll._) aquí, assentat. (_En una
pedra._) (_A Miquel_) Poseushi vos tambè. (_Al costat de Broll._)

Miquel: Jo tambè? Qué hi farè?

Narcís: Ah, sí, Miquel! Poseushi d'esquena.

Miquel: Aixís? (_Posantse dret, d'esquena, al costat de Broll._) Tafoy!

Narcís: Aixís es com fareu goig. De cara, es massa vist.

Fot.: Vosté aquí. (_Posant á Bonifaci al costat de Martí._)

Broll: (_Parlant ab Miquel:, mentres lo Fotógrafo continua
arreglantlos._) Com vos ho dich; fent un crit us respondrán.

Miquel: No m'enganyeu pas? Voleu di?

Broll: Per qué us tinch d'enganyá?

Fot.: (_Anantsen á la máquina._) Quan digui: ara! no 's móguin, que será
cuestiò d'un moment.

Broll: (_A Miquel._) Ho podeu creure; respón, vaya!

Fot.: Un, dos... Ara! (_Destapa y al moment Miquel crida._)

Miquel: Roseta!... (_Tots esclafan una rialla y 's mouhen._)

Fot.: (_Tapant la máquina._) Mala negada! N' hem de fè un altre! Per qué
heu cridat!

Miquel: Aquest sinyò m'ha dit que 'm respondrian y com que busco á la
dona, vull mirá si 'm respon. (_Lo Fotógrafo cambia 'l clixé._)

Fot.: No, home; respon la vostra mateixa veu. (_Broll se vá adormint._)
Dimontre d'home!

Miquel: Per qué no m'ho deyan! Jo 'm pensava que responia la persona á
quí 's cridava.

Fot.: Bè, calleu, que hi tornarém. Esteuse quiet y no digueu res. Ja
sabeu que no us responen.

Pona: Y acabém aviat, que aixó ja dura massa.

Fot.: Senyora, ja veu vosté que no es culpa meva. Aquest bon home ha
tingut la malehida rauxa de cridá...

Miquel: Si 'm deyan que 'm respondrian!

Fot.: Bueno; ara ja sabeu que no. Poseuse aixís més de costat.
(_Posantli la má sota la xella_).

Miquel: Ay, que 'm feu pessigollas! (_El Fotógrafo se'n vá á la
máquina._)

Narcís: Qué es estrany que sigueu gelós! Quí ho diria!

Martí: (_A Pona, que 'l toca perque 'l veu parlá baix ab Cándida._) No
'm toquis, dona, que 'm farás bellugá!

Fot.: Quietut! Senyò Martí y senyora Cándida, fássin lo favor
d'acostarse més.

Pona: Vol di? Pot sè al contrari.

Martí: Calla, Pona; 'l senyò ja sab lo que 's fa.

Fot.: Sí, acóstinse més, que estarán millò focats.

Pona: A mí 'm sembla que ho estarán massa!

Narcís: (_Alsa, Martí, que 't topa!_)

Fot.: A la una... á las dugas... (_Al aná á destapá la máquina, Broll fa
un ronch y tots riuhen y 's manejan._) Alto, que ningú 's mogui! Encara
no s'ha perdut res.

Narcís: (_Cridant._) Senyò Broll, espavilis!

Broll: (_Despertantse y aixecantse depressa._) Qué? Aném, aném.

Fot.: No; torni á seure y no 's mogui. (_Broll seu._) A la una... á las
dugas... Ara! (_Destapa la máquina._) Ja está! (_Tapant._)

Pona: (_Gracias á Dèu! Ja estava frisosa._) Vina, Martí, vina. (_Lo
Fotógrafo desa la máquina._) (_Ja que á n' aquest Bonifaci tant li fa,
jo tinch de vetllá més._)

Fot.: No sè; 'm sembla que 'l senyò Martí s'ha mogut una mica.

Narcís: (_Ja es fácil!_) (_Pona pren pel bras á Martí._)

Martí: (_A Pona._) (_Qué vols?_)

Pona: (_Qué li deyas?_)

Martí: (_Miraneyas! Qué vols que li diguès?_)

Cánd.: (_Al Fotógrafo._) Si á la Cova vol fè un altre grupo...

Fot.: Com vulguin. Com que ho faig d'aficiò...

Pona: No, no; prous grupos. (_Mira aquesta!_) Martí, dónam lo bras, que
estich cansada.

Narcís: Cansada vosté y seya? Que ho diguès jo!

Pona: Qué no cansa 'l seure? (_A Martí._) Vina, noy, vina. (_Donantli 'l
bras._)

Fot.: (_A Miquel que se 'l mira com endressa._) Veyeu? Ja sou aquí dins,
de cap á peus.

Miquel: Tafoy! Y no me'n sento gòta!

Narcís: Au! De un á un y cap á la Cova. Ram, plam, pataplam, plam! (_Com
si toquès lo timbal, y tots van passant._)

Broll: (_A Bonifaci que tè al devant._) Qué á n' aquesta edat un hom
hagi de fè aquestos papers!

Bon.: Som al ball y hem de ballá.

Narcís: (_Posantse al darrera._) Ram, pataplam! (_Se'n van per la
dreta._)

(_Mutació_)

### Quadro tercer

Camí de Sant Geroni, devant de la roca coneguda per Caball Bernat.
(_Teló curt._)

#### Escena primera


Patrò, Gat de mar, Un mariner y Coro de mariners


(_Al tirarse 'l telò está l'escena sola fins que á poch surt lo Patrò
seguit dels demés._)

Pat.: Ja que hem arribat á aquest bon punt de vista, donemhi fondo.

Gat: (_Senyalant á la dreta._) Mireu, pare, com se cargola 'l riu;
sembla una anguila.

Pat.: Es lo Llobregat. Mira á casa allá abaix.

Gat: Blanes?... Ahont es? No ho veig pas!

Pat.: La mar es lo que 't dich que miris; la mar es la casa nostra; la
casa dels mariners.

Gat: Si que la tenim gran! Y voleu di que tota es nostra?

Pat.: Qué no ho sabs prou? La podém corre tota, de llevant á ponent y
pels quatre vents, sense demanarne permís á ningú, perque 'n som los
amos; ja ho pots di per tot.

Mar.: Mireus, Patrò; allá surt Cap de Creus, ahont la corbeta 'ns feya
ayguas. Quina nit aquella!

Pat.: Y que 'ns vam salvá d'una y bona! Sort que 'l casco 's diu
Montserrat y que la seva patrona vá salvarnos, que sense ella no sè pas
que hauria sigut de nosaltres.

Mar.: No sabiam pas ahont donarlas. Ab aquells cops de mar, saltava
l'aygua per l'obra morta, ni 'l timò m'obehia, ni...

Pat.: Ni era possible cap maniobra, ni esperá aussili. Pero 's veya
aquest rocam y no sè perque 'm vá semblá que trobantse aquí la Mare de
Dèu de Montserrat y portant lo nom d'ella l'embarcaciò, la Verge 'ns
treuria del perill. Ella es l'únich práctich que 'ns podia guiá, encara
que la nit era fosca com salsa de calamars.

Gat: Tambè li hem portat un barco de plata més brillant que una esquena
de llubarro.

Pat.: Qué menos podiam fè que oferí un barco á la Mare de Dèu!

Gat: Y per qué es tan negra la Mare de Dèu?

Pat.: Com que tothom la demana, tè d'aná per tot á sol y á serena, y ab
això, com vols tú que tingui la pell blanca?

Gat: Qué son aquellas montanyetas d'allí baix, á la part de garbí?

Mar.: Montanyassas son, no pas montanyetas. Son los Pirineus.

Gat: A mí 'm semblan petitas.

Pat.: Perque estás avesat á veure 'l mar y al costat del mar tot es
xanguet.

Gat: No pas lo cel, pare.

Pat.: Ah, no! 'L cel es lo sostre del mar y de la terra; pero pel sostre
no s'hi corre ni s'hi navega. Es en mira y no 'm tochs.

Mar.: Quina calma xitxa que reina!

Pat.: Es vritat y ja que tenim calma y 'l barco á la capa, com que 'ns
queda prou temps per arribá á Sant Geroni de bon' hora, no es cas de
maniobrá per fè camí. Aixís es que si us sembla, cantarém la nostra...

Mar.: Sí, sí.

Música

Mar.:


Hohuá! hohuá!
A la mar! á la mar!
Velas al aire!
Rems á remar!
Hohuá! hohuá!


(_Los mariners cantan aquesta estrofa accionant com si maniobressen._)

Pat.:


Magna planura,
brill cristallí,
flayre que aixampla
nostre esperit,
fresca orejada,
dols murmurar,
qui no us anyora
lluny de la mar!


Mar.: Hohuá! hohuá!

Pat.:


Per sentir ditxa
ab tot lo pler,
sobre las onas,
vá el mariner.
Tè sa ventura
dintre la nau,
com la gavina
ran de la mar.


Tots: Hohuá! hohuá!

(_Miquel surt y parla ab lo Gat de mar._)

A la mar! etc., etc..

#### Escena II


Dits, Miquel


Gat: Pare! (_Miquel mira als mariners._)

Pat.: Qué vols?

Gat: (_Senyalant á Miquel._) Aquest home diu que busca la dona. Eh, que
es estrany?

Pat.: La dona! Qué l'heu perduda?

Miquel: Sí. Veig que no es cap de vosaltres. (_Rihent_)

Mar.: Cap de nosaltres? Mireuho bè.

Miquel: Ja ho som ben mirat.

Pat.: Veyeu? A bordo no 's pert may la dona. Y com ha sigut?

Miquel: Vá sortí de casa ab lo senyoret, que ha cassat molt per tots
aquestos encontorns; ab això, ja sab tots los indrets.

Pat.: (_Gratantse 'l cap._) Ay, ay, ay, ay!

Miquel: Qué voleu di?

Gat: Que á ne 'l mar no n'hi ha de senyorets que cassin. (_Riuhen._)

Mar.: Per sò, ja n'hi ha que pescan; á l'encesa, ab canya...

Pat.: Y al bou. (_Riuhen._) Deu sè pagesa la vostra dona.

Miquel: La Roseta? Sí; com jo mateix. Es d'Olesa.

Pat.: Senzilla?

Miquel: Sí.

Pat.: Aveure si l'heu perduda senzilla y la trobareu columnaria.
(_Riuhen._)

Miquel: Quina colla de gats que sou!

Gat: No més ho sò jo de gat.

Miquel: Tú?

Gat: Jo, jo. Sò gat de mar. Qué us estranya?

Miquel: (_Mirantlo._) Tan menut?

Gat: Qué n'heu vist de gayre més grossos de gats?

Miquel: No estich per gats ni gossos! Digueume: No l'hauriau pas vista?

Pat.: No hem vist cap senyoret.

Miquel: A n' ella, vull di si heu vist.

Pat.: Es igual, home; allá ahont vá 'l palo, vá la vela. Podeu comtá que
allá ahont los hi ha semblat bè, han arriat l'áncora, ó haurán amarrat
lo casco, si no s'aguantan al pairo en alta mar.

Miquel: Si no parleu més clá, l'ase 'm flich si us entench d'un sol mot!
Qué sè jo de cascos y payos!

Pat.: Vull di que haurán donat fondo junts. No diheu que sáben bè 'l
derrotero?

Miquel: Ahont cau això del garrotero?

Pat.: Que sáben bè la línea; 'l camí.

Miquel: Això prou. Tots lo sáben.

Pat.: Donchs ja arribarán á port, si no han perdut l'agulla.

Miquel: Qué sè jo si han perdut agullas!

Pat.: N' hi ha molts que las perden.

Miquel: No pas jo; may las perdo.

Pat.: Perque no 'n debeu portá.

Miquel: Més d'una dotzena; pero las duch dintre d'un canò.

Pat.: De banya? (_Riuhen._)

Miquel: Ay, ay! Qué me l'heu vist?

Pat.: No hi ha necessitat de veureho. Si voleu vení ab nosaltres á Sant
Geroni, us convidém á menjá arrós á la marinesca y escabetxada feta á
bordo.

Miquel: Bon profit us fassi! Ja som prés l'ayguardent.

Pat.: Donchs bon vent. (_Anantsen per la dreta ab los demés._)

Mar.: Y que trobeu la dona.

Miquel: Si Dèu ho vol que la trobaré.

Gat: Y al senyoret que cassa.

Miquel: A Dèu siau.

Mar.: (_Acabantsen d'aná._) Adeu!

#### Escena III


Miquel y Narcís


Miquel: Qué fas, cabás? Sino que fòssin als Monjos ó á la Masía de la
Creu! (_Pensatiu._)

Narcís: (_Sortint._) Vaja, Miquel, alegreuvos, que us duch noticias de
la Roseta.

Miquel: Ahont es? No 'm feu está ab ansia!

Narcís: No ho sè. No l'hem vista, pero hem trobat un marxant que 'ns ha
dit que era 'l Toni de can Fidel. Sabeu qui es?

Miquel: Sí; 'l Guenyo, que li dihem.

Narcís: Això mateix. Es un que mira contra 'l gobern.

Miquel: Prou que 'l coneixém. Y qué?

Narcís: Diu que desde ahir que tè un recado per vos, que li vá doná la
Roseta; sino que ell, fent lo seu negoci ha tingut d'aná d'un cantò al
altre y no us ha trobat. Entre tant, no hi estigueu ab ánsia, perque diu
que ella está com unas pascuas.

Miquel: Ja se m'en ha anat aquell corcò que tenia! Y ahont es lo Guenyo?
Ha marxat?

Narcís: Aquesta tarde tornará y ha dit que us trobariau; pero si veniu
ab nosaltres lo veureu més aviat, perque se'n anava á Collbató y
nosaltres aném á las covas.

Miquel: No tinch de vení! Ja estich á punt.

Narcís: Nosaltres hem llogat burros, que ja 'ns els arreglan. Es massa
llunyot per anarhi á peu.

Miquel: Jo, portant las espardenyas, no necessito animal.

Narcís: Caminareu?

Miquel: Com los burros.

Narcís: Vos us coneixeu.

Miquel: Jo diria! Aném.

Narcís: Ja 'ns avisarán. Las senyoras están cansadas y ara seuhen tots
allí baix. (_Senyala._) No 'ls veyeu? Allí, á ne 'ls dos camins.

Miquel: Oy! Marxarém aviat?

Narcís: Quan los burros estiguin á punt...

Miquel: Jo ja ho estich.

Narcís: Quan ho estiguin los demes, ja 'ns avisarán. Ja he quedat ab en
Martí que 'm fès una senyal ab lo mocador.

Miquel: Sí, perque ell, no pujant la seva senyora, no vindrá. Lo que es
ella no 'l deixa ni 'l temps de beure un trago.

Narcís: Es clá; son casats de nou. Qué han de fè?

Miquel: Y 's veu que á la senyora Pona no li agrada que fassi magarrufas
á l'altra.

Narcís: Voleu di? Caborias vostras!

Miquel: Allavors que 'l retratayre 'ns ha mapat, m'ha semblat que la
senyora Pona 'n maliciava. Ah! y jo també 'n maliciaria. He vist alguna
cosota que...

Narcís: Vos! (_Se 'l mira y esclata una rialla._)

Miquel: De qué riheu, plaga de la parroquia!

Narcís: De la vostra malicia.

Miquel: Que voleu que hi fassi si sò aixís!

Narcís: Digueu que 'sent tan maliciòs, la Roseta al vostre costat deu
patí 'ls set cálzers d'amargura.

Miquel: Això no; perque ella may m'ha donat motiu per maliciá. (_Narcís
esclata altra rialla._) De qué us faig gracia, que riheu tant?

Narcís: De res, home; es que tinch riallera.

Miquel: Es que la Roseta es tan bona, que seria pecat pensarne mal. No
es perque jo ho digui; si 'ls trobém, lo senyoret mateix vos ho dirá.
Preguntéuli.

Narcís: Ja ho crech! (_Altra rialla._) No 'n feu cas; quan las dono per
riure, may acabo.

Veus: Narcís!

Miquel: Us cridan. Miréusels.

Narcís: Déuhen habé fet la senyal, sino que ab las vostras maliciositats
m'habia distret. No n'heu de sè tant de maliciòs!

Veus: Narcís! Narcís!

Narcís: (_Cridant._) Ja baixém. (_Se 'n van per la dreta._)

(_Mutació_)

### Quadro quart

Interior d'una cova de Collbatò

#### Escena primera


Escursionistas, Cándida, Pona, Martí y Bonifaci


(_Desprès d'un preludi musical, apareix lo coro d'Escursionistas, y al
final del coro apareixen los altres quatre personatjes. La escena es
fosca._)

Música

Escurs.:


Si que á ne 'l Escursionista
podrém da bona sessiò
sobre aquesta passejada
en que res veyém al lloch.
Direm quant pel magí 'ns passi
dels mussols y 'ls rats penats
y com si fòssem la Biblia
han de créurens los companys.


Bon., Mar., Cand.:


Quantas vegadas
vostras vetlladas
res mes no son,
que fets que cria
la fantasía
dels oradors.
Surten ab cosas
tan fabulosas,
que semblan cuentos
del altre mòn.


Pona: (_Sortint._) Que es fosch!

Escurs.:


Aquí aném á las palpentas
exposats á cada pas
á trencarnos tots la crisma
y á aná á sopá á can pistraus.


Bonifaci:


Aquí vaig á las palpentas
esposantme á da un mal pas;
si cáich, válgam Sant Antoni,
que no rebi un nyanyo al cap.


Martí:


Aquí vaig á las palpentas
esposantme á cada pas
á topá ab unas faldillas
y á la dona fè rabiá.


Cand.:


Aquí vaig á las palpentas
esposada á cada pas
á toparme ab algun quidam
que 'm podría entrabancá.


(_Los Escursionistas se'n comensan á aná._)

Escurs.: (_Anantsen_)


Aném alerta
á poch á poch,
que no 'ns rompèssim
la nou del coll.


(_Desapareixen._)

#### Escena II


Dits, menos los Escursionistas


Pona: Vamos, no m'agrada aquesta foscor.

Martí: Encara aquí s'hi veu una mica.

Pona: Sí; 'ls gats s'hi deuhen veure.

Bon.: Y las bengalas? Quín acudit de seguí á aquestos!

Cánd.: Ha dit que las portaria 'l senyó Narcís.

Pona: Massa que tarda! Jo sense 'ls llums, no 'm fico pas més endins. No
'm moch d'aquí.

Bon.: Tampoch jo! Diu que més enllá hi ha aygua y no 'm convenen las
mullenas.

Martí: En aquest temps ray! Aviat un está sech.

Bon.: En cap temps. Qui assegura, dura.

Cánd.: Si aquí 's poguès seure!

Martí: Assentémnos á terra. (_Ajupintse, pero alsantse tot seguit._)

Bon.: Ca! 'm sembla que 'ns punxariam.

Martí: Tambè te rahò. 'L nas m'ho diu.

Pona: Vaya quin gust de vení aquí!

Martí: Dona; quan se vá á un puesto, 's tè de veure tot. Sino, no 'n
pots da compte.

Pona: Bona vista per un cego! Qué hi veus?

Martí: Ja hi veurém desprès. (_Allarga la má y toca á Cándida._)

Cánd.: Ay! (_Fent un xiscle al sentirse tocá._)

Bon.: Qué 't passa? Qué 't fa mal alguna cosa?

Cánd.: Res; se 'm figura que per aquí tè d'haberhi bestiolas, y 'm
sembla que 'm tocan.

Bon.: Quinas bestiolas vols que hi hagi!

Pona: No 's pensi, que jo tampoch las tinch totas en mí. Martí!

Martí: No tinguis por! Tambè 't tocan bestiolas?

Bon.: No se sent volá ni una mosca.

Pona: No dirè que tingui por, pero fa basarda.

Martí: Tant com aixó, no. (_Toca á Cándida._)

Cánd.: (_Ay si la seva senyora se'n adóna!_)

Pona: Y 'l senyò Narcís es capás de no vení!

#### Escena III


Dits, Miquel


Miquel: (_Al sortir fent un gran crit._) Guenyo!

Cánd.: Qué es això! (_Al mateix temps que Pona exclama lo que vè._)

Pona: Jesús, María, Joseph!

Bon.: (_Que está al costat de Pona._) No s'assusti, senyora, agafis.

Pona: Estich esglayada. (_Agafantse com per esma ab Bonifaci._)

Bon.: Per qué feyau aquest crit? Sempre sou vos!

Miquel: Ay, ay! Qué no hi ha 'l Guenyo aquí?

Pona: Aneu al diable, que no valeu vos l'espant que m'heu donat. (_Martí
parla baix á Cándida._)

Miquel: Si busco á 'n Toni!

Bon.: Prou Toni sou vos! May acabeu de buscá!

Cánd.: (_A Martí._) (_No 'm digui aquestas cosas, que la seva senyora ho
pot sentí!_)

Pona: Qué dius alguna cosa, Martí?

Martí: (_Donant lo bras á Cándida._) No; sino que la senyora tambè s'ha
assustat y li he donat lo bras.

Pona: Ara que ha passat lo susto, ja 'ns podém cambiá. (_Las dugas
parellas se deixan aná y Pona s'agafa ab Miquel._) (_No t'haguessis
mogut del meu costat!_)

Miquel: (_Al sentir que Pona li dona un pessich._) Ay, ay! (_Pona 'l
deixa._)

Bon.: Qué us passa?

Miquel: Quin pessich més recargolat m'han donat! (_A Bonifaci._) No heu
pas sigut vos?

Bon.: Qui us tè de pessigá, beneyt!

Miquel: Li juro. Encara 'm cou. (_Tocantse 'l bras._)

Pona: Manias vostras! (_Agafantse ab Martí_) (_Anava per tú._) (_A
Martí._)

Miquel: Diu manias!

Martí: (_A Pona_) (_Aixís ja me'n pots doná. Pero per qué?_) (_Se veu un
llum de misto._)

Cánd.: Ara 's veu llum.

Pona: Alabat siga Déu! (_Sur Broll ab un misto encés._)

#### Escena IV


Dits, Broll


Broll: Hola! Fins aquí han seguit aquella colla?

Pona: Que porta llum? Acabarém de jugá á fet.

Broll: Tres mistos que tenia á la capsa, y aquest es l'últim; pero 'l
senyò Narcís m'ha dit que al moment venia.

Bon.: Jo crech que ho fa espressament de tardá tant! Es tan plaga, que
no hi ha que fiá.

Miquel: No hauriau pas trobat al Guenyo?

Broll: Lo que he trobat, cada pedra y cada sot, que ab tot y 'ls mistos
de poch m'obro 'l cap. No sè per qué hem vingut á un siti tan esposat!

Pona: Menos ho entench jo.

Miquel: Jo sí; per trobá á ne 'l Guenyo, que 'm dirá ahont pára la
Roseta.

Cánd.: Encara no l'heu trobada?

Miquel: Pero ja estich tranquil, perque diu que está aixerida.

Broll: Ja ho suposava. Sempre ho estareu tranquil.

Bon.: Al sortí d'aquí, agafém los trastets y á casa; al carrer de'n
Xuclá.

Pona: No ho desitja més vosté que jo!

Broll: Y que jo, que encara no he pogut dormí bè.

Cand.: A mí es una anada que m'ha agradat. Trovo que es un viatje
distret.

Martí: Es clá que es distret. Aquesta anada en burros...

Miquel: Menos jo.

Martí: Perque vos no 'n necessiteu. Ja que de totas maneras tenim
d'esperá á ne 'n Narcís, podriam entretenirnos.

Broll: Jugant á balas?

Martí: No; pero ahir vespre la senyora Cándida 'ns vá prometre una cansò
y encara no l'ha cantada.

Miquel: Com cantará si apenas s'hi veu!

Martí: Qué ha de cantá ab los ulls?

Cánd.: Qué hi dius, Bonifaci?

Pona: (_No 's fará pas pregá gayre!_)

Bon.: Si ho vas prometre...

Martí: Qué no se'n recorda vosté?

Bon.: Bueno; sí. Jo me'n vaig enamorá cantant; ab aixó, no 'm tè de
sapigué mal que canti.

Martí: Y donchs, apa.

Música

Cand.:


Buscant la perduda
un galan minyó,
de rich que 's trobava
ho vá perdre tot. Lairá lairò.
Ell primè ho prenia
com á joch de noys
y desprès vá veure
que jugava ab foch. Lairá lairò.
Un dia á la noya
per qui estava ell boig
vá dirli: "Perduda!"
ab amarch condol. Lairá lairò.
Y rient la minyona
responguè al minyò:
"Quina es la perduda,
vostra hisenda ó jo?" Lairá lairò.


(_Tots aplaudeixen._)

#### Escena V


Dits, Narcís


Narcís: (_Surt portant bengalas en una má y una cerilla encesa en
l'altra._) _Quien vive_! (_Cridant._)

Pona: Gracias á Dèu y á tots los Sants del cel!

Broll: Y de la terra.

Narcís: Ah, Miquel. Al hostal he trobat lo Guenyo, ab la Roseta y demès.

Miquel: Ja hi corro! Com me deu habé anyorat!

Narcís: M' ha dit lo senyoret que no us mogueu, que dintre cinch minuts
vindrán aquí.

Miquel: Si 'l senyoret ho ha dit, no 'm moch.

Narcís: Y us dono l'enhorabona, perque la vareu sapigué triá. 'T dich,
Martí, que s'ho val.

Miquel: Me la van triá.

Martí: Quan aneu á Barcelona ab ella, ahont poseu?

Pona: (_A Miquel._) No li digueu. (_A Martí._) No sè per qué tens de sè
tan tafané!

Martí: Com que al sortí d'aquí, desde Collbatò ja 'ns en aném cap á
ciutat, es precís que quedém en bonas relacions ab tothom. (_A Miquel._)
Nosaltres vivim al carrè de'n Ventrallans, número...

Pona: Si tampoch se'n recordará! Qué 'n treurás de dirli?

Miquel: Dimontri! Si no 'm recordés del carré del ventrellarch!...

Broll: Y aquestas bengalas? Perque jo ja voldria sè al cotxe á fè
mitjdiada.

Bon.: Sí, que hem de marxá á Barcelona com uns cohets. Oy, Cándida?

Cánd.: Com tú vulguis.

Pona: Nosaltres tambè. Ditxòs Montserrat!

Narcís: (_Repartint bengalas._) Tingui, senyò Broll, y vagi passant cap
allá. (_Broll pren la bengala y se'n vá._) Un altra vos, Miquel.

Miquel: Jo tambè una mengala?

Narcís: A tall d'arcalde.

Miquel: Pero jo no 'm moch d'aquí.

Narcís: Tè, Martí.

Martí: Vinga. (_La fosca m'anava al pel._)

Narcís: Qué no 'n vol senyò Bonifaci?

Bon.: Si m'assegura que no 'm cremarè!...

Pona: No t'arrambis gayre ab la senyora, que no la cremessis. Acóstat á
mí. (_Á Martí._)

Narcís: Vágin passant. (_Los dos matrimonis se'n van._) En Miquel y jo
'ns quedém al darrera per sè 'ls primers de calá foch á la metxa.

(_Mutació_)

### Quadro final

Apoteosis

Al quedarse sols en escena Narcís y Miquel, se sent entonar la Salve,
sorprenentse 'ls dos personatjes, y al anarse á acabar lo primer
versicle, cálan foch á las bengalas, agenollantse á las caixas de dreta
y esquerra. Desapareix la cova y apareix la representaciò de la Mare de
Dèu de Montserrat, illuminada ab bengalas y ab uns pebeters al devant
que llensan fum d'incens en abundò.

Cau lo teló



*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76390 ***